Un viatge medieval
‘Les Sorres X’ és un vaixell amb vela llatina i rems del segle XIV, l’únic conservat d’aquesta època al Mediterrani. Una gran aventura per contemplar i estudiar al Museu Marítim
Al llaüt portaven vèrtebres de peix, escates, petxines… peix en conserva en gerres de ceràmica de 40 cm de diàmetre i 60 cm d’alçada d’origen sevillà i datades del segle XIV. Les gerres anaven estibades al buc, folrat d’espart, amb branques llargues al damunt, que feien de coixí. “El peix va viatjar abans en un vaixell rodó gros, de vela quadrada, cap a Barcelona, que llavors no tenia les condicions per tenir port. Barcelona ja era un port mercantil de referència a finals del segle XIII, però una barra de sorra impedia l’arribada d’embarcacions. El peix es va descarregar al mar en una barca més petita, un llaüt, que després va marxar al delta del Llobregat, a l’àrea coneguda com les Sorres. Pels motius que siguin, el llaüt es va enfonsar... fins que el van trobar el 1990.” Així narra la directora del Museu Marítim de Barcelona, Elvira Mata, la increïble història de Les Sorres X, l’única barca medieval conservada i exposada del Mediterrani.
L’embarcació va ser trobada, no fa gaires anys, a l’àrea coneguda com les Sorres, una zona deltaica i durant segles port natural. Les Sorres X, és un llaüt amb vela llatina, que deuria portar cinc o sis rems a babord i estribord, i que va ser descoberta el 24 de setembre del 1990 durant les obres de construcció del Canal Olímpic de Catalunya, a Castelldefels. La barca estava enterrada a sobre d’una capa freàtica, la qual cosa va afavorir la conservació de la fusta, ja que va restar amarada i protegida per una capa de sorra de dos metres. “Ara fa trenta anys, estaven fent les obres del canal olímpic i una màquina amb la pala va aixecar mitja embarcació. Va ser totalment casual. Es va avisar la Generalitat i el CASC (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) i es va fer una excavació d’urgència, perquè les obres del canal no es podien aturar. Van fer una excavació de deu dies durant vint-i-quatre hores (matí, tarda i nit) per treure la barca. Va ser molt complex, perquè és una zona freàtica i, per tant, hi ha aigua contínuament. A més, va ser a l’octubre i la zona es va gelar. Es va intentar treure el vaixell tot d’una peça, però va ser impossible. Es va netejar tot”, relata Elvira Mata, també responsable de tot el projecte de restauració i museïtzació de la barca.
Les Sorres X, de 9,5 m d’eslora i 1,9 m de mànega, disposava d’un timó de roda, en comptes del tradicional doble timó lateral típic d’aquella època, i d’una tripulació d’entre tres i quatre persones. És l’única barca medieval destinada al transport de mercaderies que es conserva al Mediterrani, tota una troballa que ens ajuda a descobrir, estudiar i aprofundir en la navegació de cabotatge de l’època. “Les Sorres és el nom que té aquesta zona del delta del Llobregat, perquè d’allà es treuen material i sorres per a la construcció. Eren uns aiguamolls. Es diu Les Sorres X perquè és la desena embarcació que s’ha trobat en aquesta zona, que ja era d’ancoratge des de l’època romana. En total, abans s’hi havien trobat nou embarcacions romanes, tot i que només fragments i càrrega i, a més, aquesta, la desena conservada, és de l’època medieval”, afegeix Mata.
Un any d’exposició
El CASC va ser l’encarregat del desmuntatge, la restauració i la conservació de la barca. Primer va estar a Girona, al Centre de Pedret. Després, des del 2011, la barca ha estat custodiada al Museu Marítim de Barcelona i durant onze anys emmagatzemada. El 2015 es van iniciar els treballs de conservació i consolidació necessaris per a la seva museïtzació, i el febrer del 2019, justament ara fa un any, es va inaugurar l’exposició Les Sorres X. Un vaixell medieval. Una aventura mediterrània que restarà oberta dos anys més, fins al febrer del 2022. I també una exposició que va coincidir des del seu inici amb una altra: Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana (s. XVIII-XX). Les dues propostes es van instal·lar permanentment a les Naus de les Drassanes i van culminar el projecte museogràfic del Museu Marítim de Barcelona i el seu relat de la història de la navegació a Catalunya, d’ençà la restauració d’aquest espai de les Drassanes, finalitzada el gener del 2013.
“És l’única embarcació medieval museïtzada del Mediterrani. No n’hi ha cap més. D’aquesta època només n’hi ha una altra al país basc. La museïtzació va costar al voltant de 300.000 euros i es va fer de cara al públic en dues fases (muntatge i museïtzació). Ens van arribar 954 fragments i es va muntar peça a peça. El procés de conservació va ser molt difícil, perquè la fusta reacciona com reacciona. La primera discussió va ser sobre si emprar el mètode nòrdic, agafant cada fusta i donant-li la forma de l’embarcació original, o deixar-ho tal com es va trobar. Vam optar per fer el segon. L’encadellat va ser molt complex. Hi havia peces ben connectades i d’altres que no. Localitzar els elements va ser un trencaclosques. Hi havia els calcs originals de l’excavació i sobre d’aquests calcs se’n van fer uns altres per poder treballar”, explica la directora del Museu Marítim.
L’estudi ha confirmat que les embarcacions al Mediterrani no han variat al llarg dels darrers segles, com demostra la similitud de Les Sorres X amb altres embarcacions posteriors del segle XX. I és que a l’exposició es poden contemplar també dues embarcacions de principis del segle XX, per establir analogies amb la barca medieval: el caro d’art Papet, embarcació de pesca tradicional construïda a Blanes el 1907, i l’embarcació de vela Madrona, construïda a Badalona el 1924. “El sistema de construcció és el mateix. La quilla, les quadernes, els paramitjals… Evidentment hi ha hagut avenços”, diu Mata.
A l’exposició, a les Drassanes Reials, el museu ha recreat un entorn natural d’aiguamolls i l’assentament de la barca en un mar de planxes metàl·liques que simulen la navegació. Juntament amb Les Sorres X s’exposa una de les gerres que portava estibades i que contenia restes de peix, datada del mateix segle XIV. “La seva troballa i l’estudi és un avenç per a la museografia. Tanmateix, el procés continua. Ara hem retornat aquesta troballa a la societat. El testimoni que ens queda ens ajuda a dibuixar una època molt llunyana. Va ser una troballa extraordinària. És excepcional tenir de cara al públic una embarcació medieval”, conclou Elvira Mata. Sens dubte, tota una aventura per descobrir... al Museu Marítim.
EL CARO D’ART ‘PAPET’, DEL 1907
És una embarcació de pesca tradicional de la costa catalana utilitzada per calar l’art prop de la platja. Té un perfil llarg i estret i es mou a força de rem. Va ser construïda a Blanes el 1907 pel mestre d’aixa Josep Vieta. Té una eslora de 8,36 m i una mànega de 2,23 m i espai per a una tripulació d’onze persones.
L’EMBARCACIÓ DE VELA ‘MADRONA’
És una embarcació de vela que pertany a la família del llaüt, la barca de pesca tradicional més utilitzada a les costes catalanes. S’engloba dins de la tipologia palangrera, concebuda per pescar al palangre. Es va construir a Badalona el 1924, i va pertànyer al patró Bartomeu Codina, veí de Montgat. Té una eslora de 9 m i una mànega de 2,9 m, per a una tripulació d’entre sis i set persones.