la literatura del jo de manera radical

El bon olfacte dels editors de Rata va provocar l’aparent carambola que la guanyadora de l’esperat Nobel fos la polonesa Olga Tokarczuk, de qui tenien contractada Cos. Nascuda a Silèsia el 1962, és una narradora original i potent, que pot dur les reiteratives fórmules de la literatura del jo a l’interès màxim del lector, del més exigent també. Ho demostren els mecanismes d’autoretrat radical que fa servir a Cos –amb traducció amb excel·lent català de Xavier Farré, i que en castellà ha aparegut com Los errantes a Anagrama–. L’obra havia estat distingida amb el prestigiós Man Booker i havia quedat finalista del National Book Internacional. A Tokarczuk la coneixíem en català per la traducció a Proa d’Un lloc anomenat Antany. Cos manté una solvència que embriaga el lector. No ho dic només per les enumeracions àgils que fa del seu cos, malalties, hàbits, costums i somnis que recrea, sinó per la capacitat de fer-te’n còmplice, de dur-te al territori implícit de la suggestió, que tan bé havia fet servir Peter Handke, el seu company de ball i que va ser novament insultat per raons extraliteràries quan tots dos van ser anunciats com a Premis Nobel. Tokarczuk t’implica i no et deixa anar: fa que et passis d’estació de metro, que vulguis escapar-te de la vida diària per recuperar el llibre i que et sentis orfe quan no el tens a prop. El final de Cos només era digerible perquè m’esperava Los errantes, fins que vaig descobrir que es tractava del mateix llibre. Els asseguro que la quantitat d’anècdotes quotidianes relatades en petits fragments, o en narracions més extenses, tenen capacitat addictiva. En certs moments m’ha evocat les primeres lectures que feia d’adolescent, de les novel·les de Jules Verne o de clàssics russos. Tokarczuk té aquest do i el seu llibre m’ha recordat, sense rimes ni components fonètics, mètrics i musicals, els de la trilogia de Josep Pedrals, que és un escriptor que explica, així mateix, coses. També la força de Dovlàtov i Poe per les narracions seriades, que en el cas de Tokarczuk arriben a l’obsessió d’una manera divertida. Es nota que va debutar amb la poesia i que la seva extensa carrera s’ha mantingut gràcies a la fidelitat dels lectors, amb llibres ben diferents, però units pel miracle de l’amenitat.