Poesia de l’Holocaust
La petita editorial de poesia de Morden, a West Yorkshire, Arc Publications, ha publicat un llibre de gran interès: Poetry of the Holocaust. An anthology, a cura de Jean Boase-Beier i Marian de Vooght. Ens hauria de sonar el nom d’Arc Publications perquè presten atenció a la producció lírica en llengua catalana. Per exemple, el 2013, a la col·lecció “New Voices From Europe and Beyond”, van publicar l’antologia bilingüe Six Catalan Poets, a cura de Pere Ballart i traduïda per Anna Crowe, amb mostres de la poesia d’autors contemporanis com Josep Lluís Aguiló, Elies Barberà, Manuel Forcano, Gemma Gorga, Jordi Julià i Carles Torner. I la tardor del 2019 van publicar una antologia de Manuel Forcano, també versionada per Anna Crowe.
Poetry of the Holocaust. An anthology no és senzillament una antologia més de la poesia de l’Holocaust per engruixir la llista d’iniciatives anteriors. El llibre té la clara voluntat d’ampliar el sentit del concepte o descriptor de “poesia de l’holocaust”, eixamplant-ne les fronteres geogràfiques i lingüístiques. Els dos antòlegs ho declaren de bursada en el primer paràgraf del text introductori: “Per demostrar que hi ha més poesia de l’holocaust del que suposàvem.” Per aquest motiu, l’antologia s’estén fins al Japó i l’Argentina i, a més, inclou poemes en ladí i romaní.
Dit tot això, s’imposa una pregunta incòmoda: com és que Poetry of the holocaust. An anthology no recull cap mostra de l’esplèndida obra poètica de Joaquim Amat-Piniella, Llunyanies. Poemes de l’exili (1940-1946), a cura de l’especialista David Serrano? Llunyanies és un llibre artísticament excel·lent i no merament un document. És, tot plegat, totalment incomprensible. Una editorial que ha demostrat una clara sensibilitat per la poesia catalana. Una antologia que aplega traduccions d’Anna Crowe, una de la traductores més actives a l’hora de versionar poesia catalana a l’anglès.
L’explicació de la situació comença pel fet que el llibre d’Amat-Pinella no ha passat de la primera edició de Columna/L’Albí del 1999. Fa una dècada que és introbable. Com pot ser que un llibre d’aquesta magnitud no estigui en circulació ara? Coses dels editors que febrilment van darrere de les novetats de gran impacte. Coses de les universitats que no ensenyen aquests textos, tot i que la literatura de l’Holocaust i la literatura concentracionària són dues especialitats de la tradició catalana moderna. I coses de les institucions que no estan fent una part de la seva feina. No existeix una institució que es diu Institut Ramon Llull que s’encarrega de la projecció exterior de la literatura i la cultura catalanes? No és una part integral de la seva tasca fer conèixer obres d’especial interès a l’estranger? Per Déu, que Llunyanies és una obra d’especial interès!