Crítica
Amor i fantasia
Un any abans de morir el 2007 sortia publicat Carta a D. Història d’un amor, un long seller d’un personatge fonamental per a la cultura francesa de la segona meitat del segle XX, el periodista, filòsof i narrador André Gorz. Carta a D. és una extensa carta d’amor, un conte biogràfic de l’escriptor a la seva companya, la britànica Doreen Keir, a qui va conèixer a Lausana el 1947 i amb qui es va casar el 1949 i va compartir tota una vida d’afinitats i complicitats. A partir d’un dels llibres en què Gorz havia descrit injustament la seva companya –cal aclarir que era de ficció, la novel·la existencialista El traïdor–, l’escriptor fa un exercici expiatori en què evoca tota una vida. A punt de fer 82 anys, Gorz es va confessar com a conseqüència de les greus seqüeles que va patir Doreen després d’una operació. S’ha de dir que el llibre és el retrat generacional extraordinari d’una ment lúcida del seu temps i, alhora, un artefacte d’amor de gran sinceritat en què Gorz afirma que l’estima com el primer dia i que encara la desitja. Li diu: “T’escric per comprendre el que he viscut, el que hem viscut junts.”
Jueu vienès que va haver de patir les conseqüències de la histèria del Reich, Gorz va ser un personatge fonamental de la premsa francesa des dels anys de l’existencialisme. No cal idealitzar l’època, però la podríem resumir dient que l’aventura intel·lectual havia substituït el llenguatge de les armes. Nascut a Viena el 1923, Gerhart Hirsch –també va signar com a Michel Bosquet per protegir-se dels enemics dels seus articles polítics en plena guerra freda– provenia de la filosofia i sempre va mantenir relació amb figures com Sartre, que el van veure com una persona seriosa. Es va estabilitzar econòmicament quan va començar a fer articles sobre la premsa internacional en diferents capçaleres parisenques. Va col·laborar a Les Temps Modernes i va ser redactor de geopolítica de Paris-Presse l’any 1951 i de L’Express el 1955. Amb Jean Daniel van fundar Le Nouvel Observateur l’any 1964. Considerat un dels pares del decreixement, Gorz va ser un talent que va abocar tota la seva saviesa a la rememoració austera i poètica, des dels anys de l’enamorament intens fins a les vicissituds, de la seva companya Doreen.
Si tenen ganes de quedar bé amb la parella, Carta a D. és el seu llibre. A més la traducció de Mia Tarradas llisca i s’eleva com un poema d’amor.
foment de la trilogia
Amb una entrada al més pur estil Bach, la llegenda del jazz Chick Corea signa el seu nou Trilogy 2 en companyia de dos instrumentistes i compositors extraordinaris: el contrabaixista Christian McBride –un dels col·laboradors fidels del pianista dels darrers anys– i Brian Blade, el bateria que més m’agrada de les últimes generacions, un talent. Junts signen un segon disc en directe després que el primer tingués com a base els recitals que havien fet en festivals de jazz per la Península. Amb aquell disc de referència, el trio va aconseguir dos Grammy i la lloança de tota la crítica especialitzada. Amb el segon volum, un doble també en directe, la pressió ha esdevingut el gust per la improvisació i també per la creativitat extrema en què tots tres entren quan toquen junts. Disc per escoltar en qualsevol hora del dia i en qualsevol àmbit, Trilogy 2 serveix per recrear amb imaginació temes que van des de Thelonious Monk a Stevie Wonder, del jazz clàssic al funk. Tot amb el romanticisme hispà, on Corea es va formar a començaments dels seixanta, quan era un noi. Alguns especialistes han volgut accentuar els setze minuts de Now he sings, now he sobs i dos dels temes finals de Joe Henderson i Kenny Dorham. Alguns no dubten a qualificar aquest volum com el millor disc de jazz dels darrers cinc anys.
