Clàssics i thrillers femenins

Les dones són molt presents en el nostre cànon literari. Les grans figures de la nostra tradició recent tenen nom femení, encara que en algun cas l’hagin hagut d’amagar. En els programes de literatura catalana de batxillerat no falten mai ni Mercè Rodoreda ni Caterina Albert (Víctor Català). Quin novel·lista masculí del segle XX pot fer ombra a Solitud, La plaça del diamant o Mirall trencat? Alguns s’hi poden aproximar, és clar. Prosistes com Pla, contistes com Calders, dramaturgs com Sagarra, poetes com Espriu i Riba hi són, és clar. Però el podi novel·lístic del nostre segle XX és femení. No sé si totes les literatures del nostre entorn poden dir el mateix. I si furguem amb més profunditat, molts escriptors d’avui no poden amagar el mestratge de Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Teresa Pàmies o la recentment desapareguda Isabel-Clara Simó. Si no per l’obra en si, per l’actitud com a escriptores. Dones amb caràcter de ferro i escriptures lliures, dos ingredients imprescindibles per a una narrativa sòlida. Club Editor està fent una feina ingent per mantenir vives i ampliar i aprofundir la nostra visió sobre elles. L’editorial que dirigeix Maria Bohigas ha recuperat Quanta, quanta guerra…, l’última novel·la que va publicar Rodoreda en vida, l’any 1980. L’edició s’acompanya d’un estudi molt acurat a càrrec de Jaume Coll Mariné, amb noves claus d’interpretació per aproximar-nos a una de les novel·les menys llegides de l’autora. Una obra que s’apropa al gènere fantàstic, a l’exploració d’allò desconegut, mitjançant una història on la mort i la irrealitat que l’acompanya estan ben presents, a través de la mirada d’un noi de 15 anys que ha perdut les germanes i el pare i decideix fugir cap a la guerra. Tot un cant al segle XX, sanguinari i brutal, on els pobles i els individus van haver de trobar sentit en un món occidental governat pel conflicte i l’agressió.

I dels clàssics a les noves veus. Com la de l’olotina Maribel Torres. Després d’haver publicat dos reculls de relats, i d’haver participat a Assassins de Girona (Llibres del Delicte), publica amb aquesta editorial El despertar del navegant: un thriller molt recomanable sobre especulació immobiliària, corrupció política i falsificació d’art que té lloc a la Costa Brava i que arrenca amb el descobriment, per part d’una parella adinerada, que el quadre de Miró que tenen al seu iot és una falsificació. Capítols breus, una prosa clara i directa i escenaris ben recognoscibles que ens fan seguir de prop l’Ariadna, protagonista investigadora que s’anirà endinsant en un misteri que anirà creixent i sorprenent a mesura que la trama avanci.

Dues cares de la mateixa moneda, en femení. Dels clàssics a la novel·la criminal popular, que viu una etapa d’or si tenim en compte el gran nombre d’autors (i autores!) i de festivals que en fan d’altaveu i que tenen justament en els dos primers mesos de l’any el seu gran esclat, amb Tiana Negra, més casolà i entregat als autors en català, i el BCNegra, que combina també presència internacional i producció en castellà. I tot això, coincidint amb l’aparició d’una interessant iniciativa a la petita vila de Maldà, a la Vall del Corb, a la comarca de l’Urgell. Allà, l’associació que porta el centre cultural del poble ha engegat la que segurament és la primera biblioteca dedicada únicament als llibres escrits per dones. De moment, han recollit mig miler d’exemplars, entre donacions de particulars i d’institucions. Dimarts van obrir les portes oficialment, acompanyades de tres escriptores de Ponent: Montse Sanjuan, Marta Alòs –col·laboradora de La República– i Teresa Ibars. “Els homes han tingut sempre tots els altaveus, mentre que les dones escriptores no ho han tingut tan fàcil”, explica Nàdia Tolsà, impulsora del projecte. A Maldà, les dones escriptores brillaran sense l’ombra, de vegades injustament allargada, dels companys homes.