Remar junts per fugir de la precarització
El sector cultural està amb l’aigua al coll. Si encara hi sales ha que no es veuen obligades a tancar, pateixen cada dia per tirar endavant els seus projectes. La Llarga i tantes altres companyies fan representacions per a menys públic que persones en escena. Ja ningú no es pot permetre fer-se gran, ni ser massa jove, ni quedar-se embarassada. Els que són damunt de l’escenari i els que ho fan possible des de darrere treballen en múltiples projectes alhora, perquè això de focalitzar i respirar tranquils ja no es porta. Ja no es tracta de professions precàries, és tot el sector el que està precaritzat. El vaixell s’enfonsa, i si no cridem prou semblarà que el dolç naufragar del lliure mercat ens sembla natural i que uns han de morir perquè d’altres puguin viure. Si aquest discurs ens fa tremolar a tots i a totes, ha arribat el moment de remar en la mateixa direcció. És hora d’escoltar-nos i de sentir-nos germans de lluita. Perquè el 0,65% del pressupost de la Generalitat ofega l’esperança i el 2% ha de ser la llum per a tots. De ganes, idees i amor, en la cultura, no en falten.
Aquest podi de Novaveu per al mes de març l’hem elaborat la Cristina, la Laura, la Joana, la Júlia, la Paula, el Martí, el Nil, l’Anna, la Maria, la Mar, l’Alba i la Judit.
1
3
2
Crítica feroç
A Elles #cosasdechicas es fa una crítica feroç, mitjançant un humor agut i irreverent, de tots els estereotips masclistes que configuren el nostre imaginari sobre què és i com es comporta una dona. Les integrants de La Melancómica no tenen cap mena de pudor a l’hora de destrossar tots els imperatius que el sexisme ens imposa. L’espectacle barreja diàlegs, monòlegs i cançons que ofereixen diversió assegurada i alhora donen molt material per reflexionar. No us la podeu perdre per l’energia que desprenen les actrius: la seva força i la seva picardia són contagioses!
ELLES#COSAS DE CHICAS
Clam lúcid
Boira a les orelles és una obra que parla sobre la sordesa, la inclusivitat, la diversitat funcional i les etiquetes. Què vol dir ser sord? Quines barreres existeixen? (I quines es construeixen?). En clau d’humor i a través d’històries reals inspirades en la vida de l’escenògraf de la companyia, l’Enric Romaní, els Pirates teixeixen una trama repleta d’anècdotes i vivències. Perquè l’Enric, malgrat que és sord, és músic, i ha anat a l’escola i a la universitat. Amb aquesta proposta, Pirates s’endinsa en una crítica a la suposada normalitat, i evidencia que, malgrat les mal anomenades limitacions físiques, molt sovint són socials, les que construïm com a societat, les que s’acaben alçant com grans murs per esquivar. Un músic sord és, potser, la millor manera de posar en dubte aquests estereotips.
BOIRA A LES ORELLES
Ironia negra
La jove companyia The Feliuettes ens proposa una obra engrescadora que parla de les contradiccions de ser feminista. Amb tocs d’humor, s’entrellacen gags ideats per artistes com Clàudia Cedó, Mireia Giró i Cristina Clemente. Les tres protagonistes estan prou preparades per ser acceptades al món de La Gran Vagina? Ho podreu descobrir en la gira per pobles i alguns centres cívics de Barcelona que farà la companyia durant el mes de març, així com també a El Maldà, a partir del 18 de maig, per a les més despistades.
AKELARRE