El difícil espai del còmic infantil

Tot i que a la nostra cultura durant molt temps el còmic es va associar al gènere infantil, eren poques les propostes realment dirigides a la mainada si pensem en un còmic que respongués de veritat a les inquietuds de les generacions a què s’adreçava. Una altra cosa era considerar infantil les historietes d’humor blanc i d’aventures. El còmic per a la mainada no ha estat sempre pensat en clau infantil. A TBO, Coll mostrava situacions paradoxals amb gent com vianants, nàufrags i caçadors: un món adult extret del món adult. I a les revistes de Bruguera, la meitat de personatges eren professionals: oficinistes, empleades de la llar. De tant en tant, es feia real el punt d’identificació, com en el cas dels bessons Zipi i Zape, que feien trapelleries poc pedagògiques però ben divertides. Fins i tot la llegenda urbana diu que quan es va plantejar la creació de Cavall Fort no tenien clar si hi afegirien historieta per la poca idoneïtat dels seus continguts. Per sort, es va pensar en la historieta francobelga, un material escaient als valors de la publicació, tot i que Sergi Grapes fos un dropo de primer nivell. Cavall Fort, tot i ser fidel als seus principis fundacionals ha evolucionat com ho ha fet la societat, i es va adonar que el món infantil no era un espai uniforme, que segons les edats hi ha percepcions molt diferents, i que el que abans eren nens de 10 anys ara són preadolescents, de manera que va crear El Tatano per als més petits. Aquesta proposta ja s’ha encabit des fa uns anys en les iniciatives que busquen fer còmic intentant situar-se al cervell i el sentiment dels infants. Ara sí que podem parlar de còmic infantil.