Fantàstic Perucho
La seva obra literària s’escapava del corrent dominant i per això, en vida, fins i tot “estava mal vist”. Avui, però, Joan Perucho, de qui enguany es commemora el centenari del naixement, és una de les figures destacades de la literatura fantàstica
MÉS QUE UN ESCRIPTOR
“Perucho és una porta a tota mena de coneixements perquè a l’escriptor tot li feia il·lusió i tot li interessava”Passa alguns cops que el creador va tan al davant dels seus coetanis que no és fins al cap d’uns anys que no se n’aprecia la vàlua real. A l’escriptor Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003) li succeeix una mica això: “Actualment, hi ha un boom de la literatura fantàstica, però ell en va ser un precursor”, afirma l’escriptor i crític literari Julià Guillamon, comissari de l’Any Perucho, que arrencarà oficialment aquest 16 de març, amb un acte institucional al Palau de la Generalitat, per commemorar el centenari del seu naixement. En els anys vuitanta, que és quan un jove Guillamon va conèixer l’autor del Llibre de cavalleries i de Les històries naturals –una història de vampirs ambientada en plena guerra carlina, traduïda a una vintena de llengües–: “Perucho era respectat, però en certa manera estava mal vist, perquè la seva literatura d’imaginació contrastava amb el corrent dominant, que era molt més polític”, explica Guillamon. Mentre en els anys seixanta la tendència dominant era la literatura realista i de compromís polític, Perucho, “amb una imaginació desbordant” i amb un tarannà “hedonista i provocador”, feia viatges a través del temps, parlava de vampirs, plantes màgiques, aigües encantades, espies, monstres erudits i anacoretes del desert. I avui dia, Perucho és una de les figures destacades de la literatura fantàstica a la Península, i això el lliga amb el lector actual. Va ser ell qui va introduir per primer cop la figura de H. P. Lovecraft, el gran innovador de la literatura de terror.
Perucho no era només un narrador, novel·lista i poeta: “Va ser una porta a moltes altres coses; una porta a tota mena de coneixements”, perquè a l’escriptor “tot li feia il·lusió i tot li interessava”, segons Guillamon, que en destaca les facetes de crític d’art, amant del disseny gràfic, autor de llibres de gastronomia –“li agradava menjar”–, d’assaig i de viatges. Tot això compaginat amb la seva professió de jutge, que va exercir a la Granadella, Banyoles, Móra d’Ebre i Gandesa, llocs que van conformar el seu paisatge literari. Més enllà de la seva obra, Perucho era, per si mateix, tot un personatge: “La creació més important de Perucho va ser Perucho; havia creat un personatge fascinant, amb una parla especial i una gesticulació amb grans moviments.” Erudit, molt irònic, apassionat i exuberant són alguns dels adjectius que l’embolcallen.
Guillamon, que és l’autor de la biografia Joan Perucho, cendres i diamants, recorda una anècdota de quan el va conèixer. Havia escrit un article sobre l’autor i aquest el va convidar a casa a prendre cafè. Només arribar, ell i la seva dona li van dir que al replà de sota hi havia un fantasma i li van explicar “amb tota mena de detalls” com era el fantasma. Perucho li deia que no hi anava mai, al replà, perquè li feien por els fantasmes. “Va ser un dia inoblidable”, recorda el comissari de l’Any Perucho, que va establir una forta amistat amb l’escriptor i que acaba de publicar diverses obres i reedicions relacionades amb ell, entre d’altres, una nova versió de Joan Perucho i la literatura fantàstica (Empúries) i una nova edició de la seva obra més coneguda, Les històries naturals (Edicions 62), de la qual ha escrit el pròleg. També acaba de publicar una adaptació al còmic de la novel·la d’aventures medievals i fantàstiques Llibre de cavalleries (Empúries), juntament amb Toni Benages. D’altra banda, al juny apareixeran Les aventures del cavaller Kosmas (labutxaca) i a la tardor, Botànica oculta (Univers) i El mèdium. Antologia de la poesia de Joan Perucho (Edicions 62), amb textos del mateix Guillamon i de Josep Pedrals.
A més de la reedició d’obres, en el programa de l’Any Perucho hi ha exposicions, espectacles, unes jornades acadèmiques, activitats pedagògiques i nombroses activitats a les biblioteques. Hi ocupen un lloc destacat Les històries naturals, que és l’obra que engloba i recrea els temes principals del seu corpus. Una exposició produïda per la Institució de les Lletres Catalanes i comissariada, també, per Guillamon, Vampirs, les històries naturals de Joan Perucho, recorrerà des d’aquest mes de març fins al febrer del 2021 diverses poblacions (Banyoles, Gandesa, Berga, Barcelona, Morella i Dénia). “L’estètica de l’exposició juga amb la barreja d’història i fantasia, alta cultura i cultura pop”, assenyalen els organitzadors. El 17 de juliol, al teatre Plaza de Castelldefels, també s’estrenarà un musical basat en la mateixa novel·la, amb lletres i direcció de Miquel Agell.
El 27 de març s’inaugurarà a Madrid el muntatge Vampiros en la biblioteca!, en què es mostraran també alguns gravats de Goya amb imatges de vampirs.
Una altra exposició, Joan Perucho i l’editorial Tàber, donarà a conèixer la seva faceta com a editor. En la seva etapa al capdavant d’aquesta editorial va voler introduir l’estètica de les editorials pop franceses i va publicar els clàssics de la literatura fantàstica, va recuperar llibres de màgia i va traduir al castellà el primer llibre de Terenci Moix. La censura, però, “va tirar per terra molts dels seus projectes”. Aquesta mostra s’inaugurarà a l’octubre a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.
En els anys seixanta, en la seva etapa com a editor de la col·lecció Biblioteca de Arte Hispánico, Perucho va impulsar dos llibres que estudiaven la relació de Miró i Picasso amb Catalunya. Una exposició que s’inaugurarà al juliol a la Fundació Palau, a Caldes d’Estrac, reconstrueix la relació entre els dos artistes i també la relació entre Perucho i Miró i entre Palau i Fabre i Picasso.
També s’han organitzat dues jornades. Una, el 21 de setembre, a l’Ateneu Barcelonès, organitzada per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya. I l’altra, el 10 de febrer del 2021, de caràcter acadèmic, coorganitzada per la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia de les Bones Lletres i la Institució de les Lletres Catalanes. I la Biblioteca de Catalunya, que és dipositària dels fons personals de diversos companys de generació i amics de Perucho, està fent gestions per incorporar, també, l’arxiu d’aquest escriptor. Mentrestant, a finals d’any (del 16 de novembre al 15 de desembre), muntarà l’exposició Joan Perucho i els seus amics.
CARINA FILELLA
cfilella@lrp.cat
Els llocs de Joan perucho
ALBINYANA. En els anys seixanta, Perucho va adquirir un gran casalot del carrer Major, Cal Groc (a la imatge). Deia, i ho va deixar escrit en les seves obres, que a la casa hi vivien fantasmes.
barcelona. Ciutat natal de l’escriptor, on enguany s’organitzaran diverses activitats commemoratives i dues rutes literàries.
BANYOLES. L’obra Les històries naturals té el seu origen en l’estada de Perucho a Banyoles, en concret en les visites al Museu Darder d’Història Natural. Hi va ser destinat com a jutge el 1951.
BERGA. Part de Les històries naturals passen a Berga, durant les guerres carlines. Enguany s’hi organitzaran diverses activitats relacionades amb l’autor.
GANDESA. La capital de la Terra Alta, on Perucho va ser jutge, també va ser escenari de les seves obres. Aquest any s’hi presentarà el vi de l’Any Perucho.
PRATDIP. Perucho es va inspirar en la llegenda dels dips (els gossos vampirs que donen nom al poble) per crear el vampir Onofre de Dip, protagonista de Les històries naturals.