Teràpia artística

Irvin D. Yalom (Washington, 1931), nascut al si d’una família humil d’origen jueu, és professor emèrit de psiquiatria a la Universitat de Stanford i autor de diversos llibres de psicoteràpia existencial. Tot i que va començar a escriure per explicar els casos clínics dels seus pacients, als 60 anys es va convertir en autor de novel·les de ficció i va assolir un gran èxit tant de crítica com de públic. D’entre les seves obres, que han estat traduïdes a diversos idiomes, destaquen El dia que Nietzsche va plorar, En el cor de la nit, El problema de Spinoza i Criatures d’un dia. Memòries és el cinquè llibre que Edicions de 1984 tradueix a aquest cervell excepcional, que no sé si és un metge de la mateixa categoria que l’escriptor: no m’estranyaria que ho fos dins la matèria difusa de la psiquiatria, i tot el que ha representat per a la intel·lectualitat del segle XX.

Yalom és un humanista que conta les històries com ho feien Singer, Malamud i Bellow, és a dir, com els més astuts narradors americans provinents del mateix est d’Europa d’on es van escapar. Memòries és la desembocadura d’una obra a mig camí entre la realitat i la ficció, un fresc extraordinari de la seva vivència com a metge, però sobretot d’un observador de l’existència únic. Dins del món en què s’ha mogut la seva obra aparentment de ficció, Yalom inicia les memòries a partir d’un malson: l’escriptor descriu quan va fer una broma a una nena amb acne i va descobrir que l’empatia era tan necessària com l’oxigen que respirem. A partir d’aquí, amb desordre cronològic, Yalom ens situa en capítols independents: casos memorables amb pacients, evocacions familiars i un modus vivendi en què descobrim la vida paral·lela a la trajectòria professional a través d’una prosa immaculada, majúscula. En un dels capítols parla d’un dels seus llibres i el divideix en mort, llibertat, aïllament i falta de sentit. Serien les bifurcacions que tots patim en el moment d’assumir la incertesa d’escollir camí, la sortida de l’autopista. M’ha commogut el capítol dedicat a la teràpia existencial en malalts terminals. El cervell de Yalom és prou encertat per descobrir dreceres quan ja no hi ha solucions. Fins i tot en aquests moments límit, la destresa intel·lectual del nostre home improvisa espais càlids. Les personalitats “imponents” dels pacients són retratades per Yalom amb un talent que només l’alta literatura assoleix. No se’l perdin.