Distracció segura

Una de les millors sèries policíaques dels últims anys és la britànica Line of duty, que es va estrenar el 2013 a la cadena BBC Two. Comença amb un oficial de la policia que forma part d’un grup antiterrorista que comet un greu error. Com a càstig per no voler-lo encobrir és traslladat a la secció AC-12, que seria, si fa o no fa, el que normalment coneixem com a assumptes interns, una de les destinacions menys populars del cos. La gràcia de la sèrie és que reprodueix de manera molt fidel tots els procediments que fa servir la policia britànica. No espereu grans dosis d’acció, trets, ni persecucions, però sí molta intriga i suspens. A part d’unes actuacions magnífiques per part d’actors poc coneguts. La sèrie, que es va plantejar de manera molt modesta, aviat es va convertir en un fenomen, i l’any passat va ser un dels programes més vistos a la Gran Bretanya. Es pot veure tant a Netflix com a Movistar. Té cinc temporades d’entre cinc i sis episodis i és del mateix creador que una altra sèrie igualment recomanable: Bodyguard (Netflix). Si us agrada, també us agradarà una altra petita joia: Luther (Netflix i Filmin).

Aquesta sèrie d’estètica peculiar i dues temporades es pot veure a Filmin i té una trama rebuscada i addictiva (atenció espòiler: un virus hi té un paper important). Va passar desapercebuda, però amb el temps s’ha convertit en una sèrie de culte. Altres intrigues que també us mantindran al sofà són l’espanyola La casa de papel (Netflix), que ha fet famosa arreu del món la cançó Bella Ciao i que té tothom esperant la quarta temporada. O Big little lies (HBO), la història d’un grup de dones benestants de la costa oest americana que acabaran teixint uns lligams sorprenents entre elles a conseqüència d’un crim. Amb tocs més sobrenaturals: Stranger Things i la seva germana alemanya, Dark, totes dues a Netflix.

Estrenada el 2018 a Netflix, té un càsting excepcional, no perquè els actors siguin famosos –els més coneguts són Carla Gugino i Timothy Hutton–, sinó perquè les versions adultes i infantils estan molt ben aconseguides. I és que la sèrie alterna a través de flashbacks l’època actual i dues dècades enrere, per anar recordant els esgarrifosos fets que es van produir en una casa encantada i les conseqüències que van tenir per als integrants d’una família nombrosa, formada pels pares i cinc fills. A part de fer molta, molta por, és un drama familiar commovedor. I, a més, està plena de detalls que al final ho relliguen tot. La segona temporada s’ha anunciat per al 2021, però serà amb una altra trama. Una altra opció si us agraden les emocions fortes és El exorcista (Amazon), una agradable sorpresa que va deixar els fans traumatitzats quan es va anunciar que no es renovava. Té dues temporades i espanta fins i tot els ateus.

Per molt avorrits i/o preocupats que estigueu, segur que aquesta comèdia que ja acumula un munt de premis Emmy per a la seva creadora i protagonista, Phoebe Waller-Bridge, us farà riure. També va començar de manera modesta el 2016, com una coproducció entre la BBC i Amazon, i immediatament va guanyar seguidors gràcies a les recomanacions entre els espectadors. Presenta la història alhora tràgica i còmica d’una londinenca en la trentena. Les seves obsessions sexuals, la complicada relació amb la família, i en la segona temporada el sorprenent interès per la religió (que també té a veure amb les obsessions sexuals) provoquen escenes hilarants. Magnífica la interpretació de Waller-Bridge, la Fleabag (‘sac de puces’) del títol, trencant contínuament la quarta paret i adreçant-se a l’espectador. Un recurs que també fan servir altres sèries d’aquesta mateixa categoria i que us ajudaran a passar una estona entretinguts, com els acudits per a tota la família de les onze temporades de Modern family, que es pot veure a Neox (i que s’acabarà en breu) i històries delirants i políticament incorrectes de Shameless, amb la família més desestructurada i esbojarrada de la televisió (onze temporades, a Movistar i Amazon).

Basada en els còmics dels anys vuitanta, aquesta sèrie que HBO va estrenar l’any passat capgira les típiques històries de superherois de manera complicada, estranya i captivadora. És molt més fosca que una altra sèrie que també dona una visió diferent dels superherois, la divertida The Boys, que es pot veure a Amazon. Totes dues tenen, de moment, una sola temporada. Ara bé, amb permís de la mítica Black mirror (Netflix) i la menys valorada The man in the high castle (Amazon), sens dubte la distopia per excel·lència és The handmaid’s tale i la seva visió d’uns EUA totalitaris i fonamentalistes, anomenats Gilead, on les dones estan completament sotmeses. Com a curiositat, Gilead és el nom a la vida real d’una farmacèutica que busca una vacuna contra el coronavirus.

Produïda per The History Channel, tracta sobre l’heroi víking Ragnar Lodbrok i és una recreació, amb les necessàries llicències, dels trets principals de la cultura nòrdica. Un serial protagonitzat per rossos guapíssims, amb grans dosis de sang i fetge. És a Netflix, Amazon, Movistar i HBO. Si us interessa més la història del segle XX, també podeu optar per de The Crown (Netflix) sobre la vida de la reina Isabel II, o Peaky Blinders (Netflix, Movistar, Amazon), sobre un grup de gàngsters anglesos dels anys vint. I si us agrada el tema bèl·lic, mireu Band of brothers (HBO), la sèrie de Steven Spielberg sobre la II Guerra Mundial.

Llançada el 2017, ja fa quatre temporades que es pot veure a Movistar i Netflix i té el seu propi spin-off, amb el títol de Katy Keene, que s’acaba d’estrenar a HBO. Basada en una sèrie de còmics molt famosa als Estats Units, es tracta d’una revisió en mode videoclip de tots els tòpics de les històries d’adolescents (popularitat, amors, relacions amb els pares, expectatives de vida...). La novetat és que també inclou intriga i que sovint sembla una autoparòdia, amb tot de referències i picades d’ullet a altres sèries i pel·lícules. Però si els adolescents es perden amb tantes referències, sempre podeu recórrer a l’espanyola Élite (Netflix), que també està triomfant entre joves i no tan joves. A Movistar hi ha les històries d’institut de Skam. I si sou capaços d’aguantar l’angoixa vital d’una adolescent en rehabilitació, no us perdeu Euphoria (HBO).

El personatge de Don Draper (John Hamm) ja és una icona de la televisió gràcies a les set temporades d’aquesta sèrie sobre els primers publicistes de Nova York que es pot trobar a les principals plataformes i que val molt la pena recuperar. El mateix passa amb Los Soprano, que amb la seva estrena el 1999 a HBO va marcar un abans i un després. I no podem oblidar Breaking Bad, que TV3 va emetre en català i es pot veure a Netflix.