La tragèdia té nom de dona

Va ser la massacre de civils més gran comesa a França per una companyia de les SS alemanyes. Era el 10 juny del 1944, al municipi francès d’Oradour-Sur-Glane (situat a prop de Llemotges), en plena Segona Guerra Mundial, i entre les 642 persones que hi van ser assassinades, hi havia dinou catalans: dos homes, sis dones i onze criatures. Eren refugiats republicans que es van exiliar a França per la Guerra Civil i que van ser brutalment assassinats en aquest nou conflicte bèl·lic. Fins ara es coneixen pocs detalls d’aquests dinou catalans i espanyols (la majoria eren catalans), però han coincidit en el temps una exposició i la publicació d’un llibre que en recuperen la seva tràgica història.

L’exposició és una proposta de la Fundació Fenosa del Vendrell, que explica la història del Monument als màrtirs d’Oradour-Sur-Glane que va realitzar l’artista Fenosa l’any 1944 en record d’aquest extermini. La mostra s’havia d’inaugurar avui mateix, però la situació d’alarma sanitària i el tancament del museu vendrellenc han fet que es mantingui en letargia la seva obertura. I el llibre, Recuerda, és obra de l’investigador sabadellenc David Ferrer Revull, que ha rastrejat les vides de les dinou persones. En el procés de muntatge de l’exposició i d’elaboració del llibre s’han trobat amb una crua coincidència: l’escultura de Fenosa representa una dona jove embarassada, nua, amb els braços aixecats, mentre als seus peus cremen les flames. I ara han descobert que entre les dones assassinades a Oradur s’hi trobava una jove de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, Carme Juanós Sampé, que estava embarassada quan la van cremar viva dins l’església. Per Josep Miquel Garcia, director del Museu de la Fundació Fenosa, això no vol dir que l’artista conegués la Carme Juanós ni que s’hi inspirés a l’hora de fer l’escultura, però sí que serveix per “posar cara al monument”: “Fenosa fa una dona jove embarassada, amb una cara abstracta, i ara es personalitza. És una casualitat, perquè Fenosa no n’era conscient que hi havia aquesta jove, però és just el que vol representar Fenosa: el martiri d’una noia.” Tant Fenosa com Juanós eren refugiats republicans.

La massacre d’Oradour va tenir lloc el 10 de juny del 1944. En arribar al poble, les tropes alemanyes formades per uns 200 soldats, van envoltar el poble i van concentrar tota la població. Van separar d’una banda els homes, que van ser afusellats, i de l’altra, les dones i les criatures, a les quals van tancar dins l’església i les van cremar vives. Gairebé no hi va haver supervivents. Hi van morir 642 persones, de les quals 190 eren homes (molts no eren al poble en aquell moment perquè treballaven en altres indrets o eren presoners de guerra dels alemanys), 245 dones i 207 nens i nenes (entre els quals dues germanes menors que eren de Sabadell –vegeu la peça annexa–). “Aquests fets simbolitzen un dels esdeveniments més terribles de la Segona Guerra Mundial”, assenyala Garcia. La crueltat encara es va portar més al límit quan els alemanys, després de la matança, van calar foc a tots els cadàvers i van saquejar i cremar els habitatges. “L’ultratge als cossos va fer que només 52 poguessin ser identificats i posteriorment enterrats de manera individual.” Els alemanys van perseguir en els dies posteriors els pocs que van aconseguir fugir, explica Ferrer, que destaca: “No van quedar restes recognoscibles. Volien fer desaparèixer la persona mateixa. Jo he fet l’esforç contrari: saber tot el possible d’aquelles persones i compensar aquesta manera de fer desaparèixer dels feixistes, no només matant, sinó esborrant l’existència. He fet una acció contrària, per retornar-los una mínima dignitat.”

Actualment, el poble destruït d’Oradour es pot visitar com a monument de record a la barbàrie nazi, una mica com el nostre Poble Vell de Corbera d’Ebre. També s’hi pot visitar el Centre de la Memòria d’Oradour Sur Glane. “Oradour és com un Guernica però vint vegades més fort”, diu David Ferrer.