Història
El temps de Ramon Muntaner
L’historiador Víctor Balaguer afirmava que era millor capità que no pas cronista; mentre que el filòleg Joan Corominas assegurava que “manejava tan bé la llança com la ploma”. Ramon Muntaner (Peralada, 1165 - Eivissa, 1336) ha passat a la història com l’autor d’una de les quatre grans cròniques de l’època medieval, la que comprèn des de la concepció de Jaume I el Conqueridor (el 1207) fins a la coronació d’Alfons IV d’Aragó (1328). Es tracta d’un llibre a bastament analitzat, com a document històric i autobiogràfic, però també com a obra literària o, fins i tot, des de moltes altres perspectives. Aquest enfocament multidisciplinari és el que va definir el Congrés Internacional Ramon Muntaner, celebrat a Girona i Peralada els dies 10, 11 i 12 de juny del 2015 amb motiu del set-cents cinquantè aniversari del naixement del cronista de Peralada, i també el que es recull en el llibre Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i a cura de tres medievalistes de renom, Josep Antoni Aguilar, Sadurní Martí i Xavier Renedo.
La crònica de Muntaner permet un exercici sempre interessant en qualsevol llibre de memòries, el contrast entre allò que va succeir i allò que el seu autor va deixar escrit. Però seria quedar-se només amb una part si analitzéssim l’obra del cronista de Peralada només des d’aquesta perspectiva. I, de fet, bona part dels estudis que s’hi inclouen se centren en el llibre com a construcció literària, en què es destaca el caràcter autobiogràfic (Jaume Aurell) i la concepció de la història que hi ha al darrere (Stefano M. Cingolani), però també en les referències als balls (Raül Sanchis), la música (Joan Maria Martí) i els canvis tecnològics a la marina (Marcel Pujol), per posar només alguns exemples. El llibre es complementa amb tres estudis biogràfics de Muntaner. El conjunt de les aportacions ens permeten, doncs, valorar l’obra de Muntaner no només com una font històrica, sinó també com una construcció literària, amb alguns recursos certament originals. Una bona oportunitat per aïllar-se del present i immergir-se en l’època medieval.