Els fils de la Roca Umbert
Des de fa quinze anys, l’Ajuntament de Granollers va posar a disposició l’antiga fàbrica tèxtil (tancada el 1991) per a la creació. Avui hi ha 21.000 metres quadrats oberts a totes les disciplines artístiques
A la Roca Umbert els espais vinculats a la creació d’art responen a un nom tèxtil. És l’homenatge imprescindible que la fàbrica de creació de Granollers fa a la història d’aquests 21.000 metres quadrats. L’antiga fàbrica, a tres quarts d’hora en tren de Barcelona, ofereix un ampli ventall d’espais per a tot tipus de creació. Hi tenen cabuda des de la cultura popular, amb el Centre de Cultura Popular i Tradicional La Troca i el Taller Sarandaca (que dissenya capgrossos i bestiari festiu), fins a espais d’assaig musical o el Centre d’Arts en Moviment, que incorpora projectes de teatre, dansa i circ amb residències d’artistes, programa de formació per a professionals i activitats obertes per a tots els públics. És un dels programes més recents, perquè data del 2016. Des del 2008, hi ha residència d’artistes a l’Espai d’Arts, centrat en les arts visuals. La primera pedra cultural que va apuntalar el projecte de la Roca Umbert va ser la biblioteca, que forma part de la xarxa de la Diputació de Barcelona i que es va inaugurar el 2005. El pressupost que mou la fàbrica de creació és d’1,6 milions, dels quals el 75% l’aporta l’Ajuntament, i també reben ajuts d’institucions com la Generalitat, per un valor de 89.000 euros.
La visita llampec a la Roca Umbert d’aquest mitjà es va fer pocs dies abans de l’ordre de confinament. Avui, la fàbrica de creació de Granollers, com totes les de Catalunya, està tancada. Els va enganxar en plena convocatòria per atorgar les residències que s’han de concedir per al curs 2020/21. Els horaris són molt flexibles, i es procura respondre a les demandes de cada equip o creador. De moment, no es disposen de llits que acullin els artistes durant el seu període de residència, només hi ha sales de descans: l’objectiu és aconseguir que aquests espais tinguin cèdula d’habitabilitat el 2021 o, en tot cas, tenir lloguers accessibles per a artistes en escales veïnes.
Hi ha dues convocatòries de residències: les d’arts visuals i les d’arts en moviment. A l’Espai d’Arts es concentren les activitats visuals i d’imatge, que alternen la sala d’exhibició amb els tallers de creació. Pel que fa als Centre d’Arts en Moviment, els creadors se seleccionen a partir d’una comissió multidisciplinària que va variant cada any. L’any passat, per exemple, la van formar, entre d’altres, Anna Giribet (directora de Fira Tàrrega), la coreògrafa Roser López Espinosa i Johnny Torres (històric de la Central del Circ), a més de membres de l’Escola de Teatre Arsènic. Hi ha una mirada molt àmplia, que procura ser transversal i que supera el concepte de disciplines artístiques estanques. Es procura combinar la presència de companyies més consolidades amb les més emergents, i també alternar fases de treball (inicial, en procés o de residència artística amb presentació formal final).
Roca Umbert Fàbrica de les Arts ha aconseguit teixir projectes públics amb altres de singulars. Per exemple, des del 2012, l’artista Joan Fontcuberta ocupa un dels espais per a taller de les seves produccions artístiques. És un nom propi que enorgulleix i reforça la marca. Finalment, s’hi allotja una iniciativa privada d’educació reglada en l’àmbit del teatre que el reivindica com a eina cultural i educativa: Arsènic, que es va establir al complex fabril el 2011.
La fàbrica incorpora també l’estudi universitari a través del CTUG (Centre Tecnològic Universitari de Granollers), un espai de formació obert on té la seu la Universitat Popular de Granollers i també la Universitat de Vic i altres iniciatives relacionades amb el món tecnològic. També s’habilita la nau Dents de Serra (800 m²) per a activitats de gran format, com ara fires i esdeveniments al llarg de l’any. El vessant professional també es concentra gràcies al Centre Audiovisual, un equipament que acull tant empreses com emprenedors. Són més de 3.000 m², on cohabiten producció audiovisual, comunicació (és la seu de Ràdio Granollers i de Vallès Oriental Televisió), així com activitats de les indústries culturals creatives (en règim de coworking). Està en funcionament des del 2010.
La fàbrica Roca Umbert és un espai de creació, formació i estudi, però també té una pota adreçada a l’exhibició. Ho pot fer a través dels assaigs oberts al públic de les prop de 120 residències artístiques que es programen durant tot l’any, però també amb espais com la Nau B1, una sala de concerts (a tocar dels bucs de música) on es programa música moderna en directe amb un aforament per a unes 700 persones. Es va inaugurar el 2012 i reforça la programació cultural de la ciutat (que ja disposa d’un equipament molt ambiciós com és el Teatre Auditori de Granollers). L’espai dedicat a la memòria tèxtil és La Tèrmica, un centre d’interpretació integrat a la xarxa del mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya) i de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya que, des del 2014, programa visites al vapor de l’antiga fàbrica. Un audiovisual narra la història de la finca al mateix espai on el vapor es transformava en electricitat.
Albert Soler, responsable de la Roca Umbert, considera que l’actual crisi obliga repensar-se. Per aquest motiu, volen incentivar amb la Universitat Popular unes línies temàtiques que incitin a la confluència d’artistes, cadascú des de la seva mirada artística (sigui plàstica o de moviment). També persegueix un altre repte: tot i que ja hi ha una gran vinculació amb la ciutadania més activa, aspira que tot els veïns se sentin interpel·lats per la cultura, a partir de l’experiència que es generi a la Roca Umbert. Posen fil a l’agulla.
JORDI BORDES
jbordes@elpuntavui.cat
EMPATIA
renovable
La comissió que havia de determinar quins projectes se seleccionarien per a la temporada vinent s’ha hagut d’ajornar per culpa del confinament total. La previsió és que es faci les pròximes setmanes, amb un escenari en què siguin compatibles la trobada i el risc nul de contagi: sigui presencialment o virtualment. Els membres de les comissions van canviant anualment. Albert Soler, coordinador de la Roca Umbert, admet que falta una xarxa que permeti donar continuïtat als processos de creació i que unifiqui la feina de totes les fàbriques de creació. Hi ha una vinculació personal, no institucional, que necessitaria un reforç per impulsar aquesta xarxa comuna.
utilitat
Roca Umbert Fàbrica de les Arts pretén ser útil als ciutadans. Aconseguir arribar a públics (més enllà dels milers que setmanalment el visiten, en qualsevol de les propostes obertes, com ara la biblioteca, la universitat o el taller de dansa) que no tenen la cultura com un dels seus referents. El millor servei que pot fer la Roca Umbert al col·lectiu d’artistes que acull és ampliar enormement la base de públic. l per fer-ho, cal trobar una acció en què tothom se senti còmode, en què connectin artistes i ciutadans i que serveixi d’experiència privilegiada per als que avui tenen menys present la cultura com un bé de primera necessitat.
Identitat
El ballarí i coreògraf Junyi Sun treballa, des del setembre del 2018, en la coreografia, Am I Bruce Lee. La primera presentació va ser dins d’Embrions, a l’Escena Poblenou. Posteriorment, va fer una residència a La Piconera (amb una presentació informal a la sala Hiroshima). Encara va fer una nova residència a Ca l’Estruch (del juliol al setembre del 2019). A la Roca Umbert ha dividit la seva residència en períodes que van de l’octubre al març passat. En principi, aspirava a fer una primera presentació formal a la Quinzena de dansa. I posteriorment, a inaugurar la peça en un festival. Aspira que l’espectador pugui superar els tòpics del kungfu i de Hollywood. Bruce Lee va néixer a San Francisco, però sempre se’l va considerar un ciutadà oriental. Junyi Sun coincideix en aquest paràmetre: el color de la seva pell encara l’arracona, com si no fos un ciutadà de ple dret. Sun vol transmetre també la filosofia de Bruce Lee, un jove que va morir als 32 anys i que va compaginar ser actor, pare de família, estar en forma i tenir una llibreria de 2.000 llibres tots marcats i rellegits: “No sé d’on treia el temps!”