Crítica
la fantasia i els seus protagonistes
Joan A. Oriol Dauder ens llega per a la posteritat aquest magnífic Diccionari d’éssers fantàstics, que arriba prologat pel seu fill Joan Oriol i Giralt, amb qui havia signat el Diccionari de figures retòriques, ara fa vint-i-cinc anys. Nascut a Badalona el 1935 i traspassat el 2016, Oriol Dauder va ser un d’aquests estudiosos rigorosos que va desenvolupar la seva obra en publicacions com Revista de Girona, Carrer dels Arbres, Revista de Badalona, L’Estruç i Canigó. En la darrera dècada del segle passat, va publicar els seus interessants assajos i estudis sobre l’àmbit simbòlic i màgic de les plantes, la bruixeria, la botànica, la mitologia clàssica i, fins i tot, el folklore. Cal dir que si alguna cosa caracteritza els llibres de l’autor és l’amenitat i l’esforç que fa sempre per situar l’estudi davant l’autor en un exercici de saviesa poc comuna. Diccionari d’éssers fantàstics és un d’aquells llibres de consulta, per al qual ja he trobat un espai al costat dels de Cirlot, Eliade i Michelet, per citar figures cabdals. Al pròleg, el seu fill explica que el volum és fruit de la passió i l’atzar arran de la descoberta casual de diversos llibres de bibliòfil en una casa badalonina. De la versió més acadèmica, Oriol va derivar cap a una altra de més didàctica, sense tant aparat crític. El resultat és el que ens ofereix l’editorial mallorquina Quid Pro Quo, que malauradament no podrà veure.
Tal com especifica el mateix Oriol Dauder en la introducció del llaminer diccionari, “bèsties, monstres, plantes, éssers angèlics o infernals, fades o follets, sirenes o centaures constitueixen un camp inesgotable difícil d’atrapar en un llibre”. Aquest Diccionari d’éssers fantàstics recull una base general d’éssers fantasticoimaginaris de la mitologia universal. L’autor ha tingut en compte no solament tresors bibliogràfics, com la Mythologie zoologique ou Les légendes animales, d’Angelo De Gubernatis, sinó també els éssers fantàstics que, durant segles, s’han recollit en diverses obres, des dels clàssics grecollatins (Aristòtil, Plini, Llucià de Samòsata), fins al segle XIX (Collin de Plancy, A. Landrin), passant pels bestiaris medievals i altres llibres dels segles XVI i XVII (Guillaume Rondelet, Conrad Gessner, Olaus Magnus, Pierre Boaistuau, André Thevet, J. E. Nieremberg), sense oblidar els nostres autors, com Joan Amades, Cels Gomis i Josep Romeu i Figueras, entre d’altres. El resultat és una sorpresa continuada per al lector, que pot saltar de l’entrada dedicada al peix Leviatan –i les seves diferents concepcions– a l’au mexicana Quetzalcóatl, tan influent en les cultures indígenes americanes. Com un bon llibre de poesia, l’obriu per on l’obriu, us recompensarà.
La família unida mai més serà...
Contra la imatge fosca de moltes de les grans estrelles del jazz, el superb trompetista Randy Brecker ens ofereix un disc dedicat a la felicitat i a la paternitat, en companyia de la seva companya, la saxofonista Ada Rovatti. Des de la primera peça, el disc t’inunda d’optimisme amb els instruments nítids i un combo de Champions. David Kikoski, piano; Alex Claffy, baix; Rodney Holmes, bateria; Jim Beard, orgue; Cafe Da Silva, percussió; Adam Rogers, guitarra i, fins i tot, la veu de la petita Stella, filla del matrimoni. El desenllaç és un disc fresc que fa ballar, un llençol blanc al vent, un dia sense núvols o un mar d’aigües transparents. Amb el swing com a esperit conductor, ens porten per territoris paral·lels, com la samba, per crear unes atmosferes de ritme i alegria. Enmig dels virtuosos, la trompeta de Randy Brecker lidera la majoria de les composicions, totes escrites per Ada Rovatti. Alguns crítics han assegurat que el disc no té ànima, però s’ho haurien de fer mirar, perquè Sacred Bond és un àlbum colossal, blanc, això sí, però no tot ha de ser existencialisme. I més ara, que arriba per fer-nos vibrar. El so em recorda composicions no experimentals dels setanta, fins i tot bandes com Manhattan Transfer o el Birdland, de Weather Report. En fi, que el matrimoni duri, ni que sigui per fer discos així!
