Un jaciment únic a tocar de l’estany
Fa trenta anys, les obres de la Banyoles olímpica van treure a la llum un jaciment arqueològic sorprenent. La Draga i les seves troballes han permès descobrir moltíssimes dades sobre com era la vida en un poblat neolític de fa 7.400 anys
-
Una de les campanyes d’excavació de la Draga. Els taulons permeten no fer malbé les troballes. Al fons, es poden veure les cabanes reconstruïdes J. Casanova / arxiu fotogràfic Museu d’Arqueologia de Catalunya. -
El Parc Neolític té un graner i dues cabanes reconstruïdes a escala real. A l’interior s’han reproduït objectes i eines que expliquen com era la vida al poblat. S’hi fan visites guiades, tallers i demostracions per a escolars i públic general R. ESTEBAN. -
FALÇ. Feta amb fusta de saüc, fa 22 centímetres de llarg i encara tenia la fulla de sílex incrustada quan va ser localitzada el 1995 a les excavacions subaquàtiques. El fet que es trobés submergida en va facilitar la conservació. Es pot veure que es va aprofitar la forma de la branca per fabricar aquesta eina que permetia segar els camps Salvador Comalat / Arxiu fotogràfic del Museu Arqueològic de Banyoles. -
CULLEROT. Fet amb fusta de roure, fa 18 centímetres de llarg. Al jaciment s’han trobat diversos objectes relacionats amb els aliments, per cuinar, servir o manipular-los Salvador Comalat / Arxiu fotogràfic del Museu Arqueològic de Banyoles. -
CORDA D’ARC. Aquesta corda feta amb fibres d’ortiga fa 4 mil·límetres de diàmetre. Al jaciment s’han trobat tres arcs i es considera que la seva tinença no tenia tant a veure amb la cacera com amb el prestigi social. Salvador Comalat / Arxiu fotogràfic del Museu Arqueològic de Banyoles. -
ANELLS. A la Draga, els anells fets d’os (com aquests tres amb curioses protuberàncies) i els de banya són els és nombrosos, encara que també se n’han trobat de marbre i de petxina Salvador Comalat / Arxiu fotogràfic del Museu Arqueològic de Banyoles. -
LLAVORS DE BLAT NU. Era l’espècie de cereal que més es conreava, i es guardava a les cabanes un cop segat i batut. S’han trobat restes cremades a causa d’un incendi d’almenys una d’aquestes cabanes Salvador Comalat / Arxiu fotogràfic del Museu Arqueològic de Banyoles. -
PUNXONS. Els ossos de xai i de cabra servien per fer aquests estris, amb els quals es foradaven pells i cuirs i segurament també es teixia. S’aconseguien amb tècniques de percussió, abrasió i poliment Salvador Comalat / Arxiu fotogràfic del Museu Arqueològic de Banyoles. -
PENJOLLS. Un dels aspectes pels quals destaca la Draga és per la gran quantitat d’ornaments que s’hi han trobat. Aquestes denes de penjolls estan fetes amb valves d’ostra vermella i escopinya Salvador Comalat / Arxiu fotogràfic del Museu Arqueològic de Banyoles. -
PINTA. Es feia servir per tractar fibres vegetals i està feta amb fusta de boix. La part més ampla fa set centímetres. Les fibres vegetals permetien fer cordills, cordes i cistells. Segurament, a la Draga també es feien teixits, encara que d’aquests no se n’han trobat restes Salvador Comalat / Arxiu fotogràfic del Museu Arqueològic de Banyoles. -
OLLA. S’han localitzat moltes restes de ceràmica decorada amb línies molt senzilles fetes amb les valves d’escopinyes (l’anomenada ceràmica cardial). L’anàlisi de restes de greixos trobats en aquestes restes indiquen que alguns recipients contenien llet Salvador Comalat / Arxiu fotogràfic del Museu Arqueològic de Banyoles.
EXCEL·LENT CONSERVACIÓ
El fet de trobar-se submergides en l’aigua i el fang ha permès que moltes restes d’origen orgànic es conservessinA part de la remodelació urbanística i els referents esportius en l’àmbit del rem, els Jocs Olímpics del 1992 també van deixar a Banyoles un altre llegat que ningú s’esperava: la descoberta del poblat neolític de la Draga durant les obres per enjardinar el parc que s’estava construint a tocar de l’estany. L’abril del 1990, es va fer la primera excavació arqueològica d’urgència per determinar l’època de les restes trobades i la seva importància.
“Fa trenta anys, difícilment es podia sospitar la magnitud de la troballa però, des de llavors, els resultats de cadascuna de les campanyes d’excavacions que s’hi han dut a terme de manera ininterrompuda han anat confirmant que el de la Draga és el poblat neolític més important de Catalunya, l’únic jaciment arqueològic lacustre de la Península i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental”, explica Miquel Cuenca, regidor de Cultura, Patrimoni Cultural i Festes de l’Ajuntament de Banyoles.
Efectivament, a la Draga s’hi han recuperat més de 100.000 objectes de fusta, pedra, os, banya... que han facilitat informació sobre com era la vida en aquell entorn fa 7.400 anys, quan s’hi va instal·lar un grup de persones nouvingudes. El poblat va estar habitat més de quatre segles i va viure una veritable revolució: els inicis de l’agricultura i la ramaderia i les primeres transformacions de l’entorn per part dels éssers humans.
SORT DE L’AIGUA
Mirat des del cel, l’estany de Banyoles té forma de vuit. El jaciment es troba a la riba est, a la cintura d’aquest vuit, i està parcialment submergit sota l’aigua i sota la capa freàtica. Aquesta circumstància ha estat clau, ja que la humitat –i la falta de contacte amb oxigen– ha permès una conservació extraordinària de peces d’origen orgànic, des de les restes de fusta de les cabanes fins a estris com arcs, falçs, mànecs d’aixes, cordes, recipients de fusta, pals cavadors, cullerots, cistells, restes de llavors...
Totes aquestes troballes s’han fet a les excavacions que durant aquests trenta anys ha coordinat el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Aquest museu, la Universitat Autònoma de Barcelona, el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya són les quatre institucions que s’encarreguen de la recerca interdisciplinària relacionada amb el jaciment. A més, les intervencions sempre han comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. S’ha de tenir en compte que més de cinquanta científics de diversos països del món treballen des de les seves especialitats per construir models interpretatius del que significa la Draga.
L’arqueòleg Xavier Terradas –investigador del CSIC i des del 2008 un dels codirectors de les excavacions– explica com ha evolucionat la recerca. “Ha canviat la presa de mostres, ara tenim capacitat de fer moltes anàlisis impensables fa uns anys (ADN, isòtops, greixos, fibres, paràsits...) i això fa que s’hagin d’aplicar tècniques de mostreig específiques en cada cas.” El que no ha canviat és la logística. Les excavacions gairebé sempre es fan a l’estiu, perquè és quan el dia és més llarg i es pot aprofitar més el temps. En espais oberts com la Draga, es marca una quadrícula sobre el terra amb claus i fil. Es tracta només d’una referència perquè les troballes i elements d’interès se situen amb una estació total de topografia com les que es troben a les obres de carreteres.
Excavar a l’estiu permet la participació d’estudiants. “A la majoria d’excavacions no es paga ningú, per la qual cosa la feina es basa molt en la participació de voluntaris i d’estudiants en pràctiques”, insisteix Terradas. En qualsevol cas, els participants tenen l’oportunitat de ser presents en descobertes tan excitants com la que es va produir el 2012, quan es va trobar un arc sencer –que per la mida devia ser d’un adolescent– perfectament conservat. És l’arc neolític més antic d’Europa, està fet amb fusta de teix i segurament era un símbol de prestigi. Segons les dades arqueozoològiques, l’aportació de la carn d’animals silvestres a la dieta d’aquella època era molt reduïda (tan sols el 2% del total de restes òssies recuperades).
LA VIDA QUOTIDIANA
El poblat era el centre de totes les activitats, estava format per construccions de fusta (cabanes, coberts i tancats on convivien les persones i el bestiar), i al voltant hi havia horts, camps de conreu, llocs on s’emmagatzemaven els aliments i fins i tot espais on es llençaven les escombraries (per les restes trobades se sap que menjaven porc, bou, cabra, xai, però també aus, peixos i animals salvatges com cérvols i porcs senglars). A la Draga, però, no s’han trobat restes humanes. “Pel que sabem dels moments inicials del neolític, els morts se solien enterrar en espais tancats, com coves i abrics, per la qual cosa seria estrany trobar-ne”, explica Terradas. Els investigadors creuen que el poblat es va abandonar perquè es va anar convertint en una zona inundable, tant per pujades del nivell d’aigua freàtica com per avingudes d’aigua dels voltants. “Això va provocar que l’espai habitat s’hagués d’arranjar més sovint del que seria normal, motiu pel qual van optar per canviar d’emplaçament, sense marxar, però, de l’entorn lacustre”, assegura. Una de les incògnites més grans és conèixer la disposició de les cabanes, com estaven agrupades.
“El problema és d’excavació. Hauríem d’excavar més a la zona on les restes de fusta estan més ben preservades, però per raons logístiques i pressupostàries no ho podem fer. És la gran paradoxa. La Draga és un jaciment únic que ens permet respondre preguntes com cap altre jaciment ho pot fer, però no som capaços de poder extreure aquestes dades perquè no tenim els mitjans idonis per fer-ho”, lamenta l’investigador.
contactes amb els veïns
Un aspecte que sí que es coneix i que pot resultar sorprenent avui dia és que tot i ser una comunitat més o menys sedentària, els habitants de la Draga tenien una mobilitat molt acusada. S’hi han trobat petxines recollides a la costa i pedres de sílex que provenen de la zona de Narbona, a 130 quilòmetres al nord. Per tant, es desplaçaven per aconseguir recursos necessaris, però també per mantenir contactes i vincles amb comunitats veïnes amb les quals intercanviaven informació, productes, coneixements tècnics, i fins i tot persones, en el que podríem anomenar matrimonis.
Al jaciment s’han trobat molts ornaments, com anells, denes i penjolls. “La Draga –explica Terradas– era un poblat important. Això propiciava que en diversos espais es puguessin dur a terme diverses produccions de béns diferenciades, amb zones on hi havia tallers, d’altres on s’acumulaven les deixalles, amb tots els residus d’aquestes activitats... Gràcies al fet que hem excavat una gran superfície (quasi 1.000 m²) i a les condicions excepcionals de conservació, hem recuperat moltes evidències de la producció d’aquests ornaments, cosa impensable a la majoria de jaciments de la mateixa cronologia.”
Tanmateix, encara que s’ha excavat molt, es calcula que només es coneixen el 7% de les restes reals. No se sap exactament quantes cabanes hi pot haver ni si totes eren contemporànies o bé se n’anaven construint de noves a mesura que les velles quedaven inutilitzades. Els investigadors creuen que les cabanes tindrien un període de vida màxim d’uns seixanta anys, per la qual cosa se n’haurien de construir de noves, de vegades aprofitant estructures ja existents, de vegades de nova planta. “De tota manera –afegeix Terradas–, estimem que no devien viure-hi més de 30 o 40 persones alhora, però és difícil de demostrar ara mateix. Sabem que l’extensió total del poblat no seria inferior als 15.000 m². Ara bé, això no vol dir que fos un poblat d’aquestes dimensions funcionant sempre, sinó la suma de diversos espais habitats al llarg de tot el període d’ocupació de l’indret.”
La Draga és bé cultural d’interès nacional (BCIN) des del setembre del 2018, la major figura de protecció patrimonial que tenim a casa nostra. Miquel Cuenca el reivindica com un dels escenaris privilegiats per entendre i explicar un moment fonamental de l’esdevenir humà: la revolució neolítica. “Aquesta importància intrínseca del jaciment va motivar la construcció del pioner Parc Neolític de la Draga com a extensió del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb reconstruccions de les característiques cabanes que avui qualsevol habitant o visitant de Banyoles reconeix”, insisteix.
20.000 visitants
Segons el regidor, la Draga s’ha erigit en punta de llança dels jaciments del Pla de l’Estany, tant prehistòrics –Coves de Serinyà, Incarcal– com d’edat antiga –Vilauba i Ermedàs–. “No és cap casualitat que el darrer any hagi rebut més de 20.000 visitants,” assenyala. A més, recalca que el jaciment s’ha incorporat plenament a l’imaginari col·lectiu dels banyolins, com ho demostra que una referència al poblat s’hagi utilitzat en una recent campanya contra la violència sexista adreçada als més joves. “Més enllà d’aquesta curiositat queda una evidència: pel rigor i per qualitat de les excavacions, pel seu enorme potencial divulgatiu i pel seu atractiu patrimonial, el Parc Neolític de la Draga continuarà creixent i sent una de les apostes culturals i turístiques de Banyoles en les properes dècades”, conclou Miquel Cuenca.