LES DARRERES HORES DE LA INQUISICIÓ

El 10 de març del 1820, fa dos cents anys, es va produir un esdeveniment especialment rellevant. Segons el testimoni de l’empresari nord-americà Andrew Thorndike, poques hores després del triomf de l’alçament del general Del Riego, que va forçar Ferran VII a jurar la Constitució de Cadis, una gentada es va concentrar al Pla de Palau de Barcelona i, poc després d’aconseguir capgirar el govern de la ciutat, “es van dirigir vers la Inquisició, el gran motor de l’opressió sacerdotal i l’objecte de temor i odi per part dels amics de la llibertat [...]. Els que hi havia a dins els van contestar que esperessin uns minuts, tot assegurant-los que les portes serien obertes. Aquest interval, però, el van aprofitar per escapar-se i, en poc temps, la gent, esgotada de paciència, va rebentar les portes i es van precipitar fins al palau.” L’assalt i el saqueig d’aquell edifici, que es va perllongar fins a l’endemà, simbolitza la caiguda de l’antic règim i, al mateix temps, esdevé un precedent dels atacs anticlericals que es van succeir fins ben entrat el segle XX.

La cita anterior, que forma part d’una publicació editada a Boston vuit anys després d’aquells fets, es pot trobar en el llibre Un dia de fúria. Barcelona, 10 de març de 1820, coordinat per la doctora Frances Luttikhuizen i que també inclou aportacions de vuit especialistes més. El volum no només se centra en aquell episodi, sinó que també recull estudis sobre l’activitat prèvia del Tribunal, com ara el d’Alexandra Capdevila sobre la repressió dels protestants i revolucionaris francesos, o el d’Antoni Llamas sobre la incidència en la marginalitat social i, igualment, d’altres centrats en les seves conseqüències, majoritàriament sobre l’anomenat Trienni Liberal (1820-1823). La part central del llibre és, però, la que fa referència a aquell “dia de fúria”, amb un treball de la doctora Luttikhuizen que ressegueix el periple d’alguns dels processos del tribunal salvats per Andrew Thorndike i publicats parcialment a Boston vuit anys després; i un altre de Gemma Caballer sobre altres escenaris d’aquella revolta. En conjunt, un autèntic tresor que ens permet submergir-nos en els anys en què es lluitava per enderrocar el vell règim.