bakuninisme pur

Encara en estat de xoc per la desaparició de Víctor Nubla (Barcelona, 1956) a l’Hospital de Sant Pau al començament de l’estat d’alarma, dos dels seus llibres coincideixen a les llibreries d’una manera gairebé pòstuma. Males Herbes –que ja li havia publicat El regal de Gliese, la seva primera novel·la, i Les investigacions del cap Pendergast– presenta la faula futurista Metal·lúrgia. L’editorial artesanal de Marc Valls, per la seva banda, el conte filosòfic biogràfic De lo que no trata este libro. Tots dos són deutors d’una llarga obra narrativa i periodística des de la joventut d’un dels pares de Macromassa.

Metal·lúrgia és un dels fascinants relats en què Nubla no dubta a barrejar surrealisme, ciència-ficció, novel·la policíaca conductista i el seu mateix estil, depurat després d’anys de lector constant. He conegut pocs artistes que tinguessin una capacitat de lectura comprensiva tan alta com la que Nubla va practicar, sobretot amb autors de novel·la negra d’argument enrevessat, o futurista, per als quals necessites una preparació mínima i, sobretot, implicació lectora. Nubla era un home molt intel·ligent i amb una sensibilitat que va fer que convertís la seva vida en una obra art, reflex del situacionisme, del qual tant vam parlar en les vetllades a l’antic Ateneu Llibertari del carrer Perill, a les seves cases saturades de llibres o als bars graciencs dels quals era militant. En aquesta ocasió, el nostre malaguanyat escriptor recrea un episodi de la seva biografia recent, com a mínim des de la veu del narrador de la història, a qui ubica a Estragó de Dalt, nom amb similituds a la zona de la residència on es va allotjar per passar la convalescència d’una operació de maluc que l’havia castigat al bastó. El vaig anar a visitar moltes tardes, perquè era l’única manera en què podia sortir amb la cadira de rodes. Sol no. El Víctor va connectar ràpidament amb els xinesos propietaris dels bars de prop de la plaça Lesseps mentre es queixava de les escasses visites que l’anaven a veure.

Els personatges de la història, les dragues –femelles dels dracs– li serveixen per introduir un punt de denúncia sobre l’explotació, una característica de rebel·lia, que el nostre home va mantenir des de la joventut, un codi ètic que va associar a la majoria dels seus escrits, per poc que s’analitzin. El seu bakuninisme hi és ben present. També autors com Ursula K. Le Guin, Clarke, Philip K. Dick i tants d’altres. Molt dialogada al voltant de la faula moral, Metal·lúrgia és un prodigi d’amenitat, que he compaginat amb De lo que no trata este libro, més fosc però alhora no tan misantrop com ell mateix es presenta. Nubla era l’insociable més sociable que he conegut. A les set de la tarda podia estar regirat, però a les deu et rebia amb somriure impagable. Si el llegeixen, ho comprovaran. Nubla no és mort!