El que deixa el confinament

Aquest darrer mes, el món del còmic com tants àmbits de la creació i la vida, s’ha trasbalsat. Hi ha hagut notícies de tots colors: positives, com el fet que moltes editorials hagin promogut el còmic digital, que no ha de ser un enemic ni suplantador del còmic tradicional en paper, sinó una manera més d’apropar-se a la historieta. Fins i tot, algunes editores han posat algunes de les obres del seu fons a disposició del públic de manera gratuïta.

També hem patit desgràcies, com la mort pel maleït coronavirus del dibuixant argentí resident des de fa anys a Catalunya, concretament a Sitges, Juan Giménez. Un gran mestre internacional de la ciència-ficció, que després de formar-se al seu país i treballar en publicacions de màxima referència com Fierro, va arribar a ser un dels autors més volguts de les revistes de Josep Toutain com 1984, Zona 84 i Comix Internacional. I també va treballar per a Norma Editorial.

Qui se n’ha sortit d’un bon ensurt ha estat el dibuixant Miguel Gallardo, que un dia, cap a finals de febrer, va sentir una molèstia en llevar-se. Se li paralitzava una part del cos. Va trucar a la metgessa i se’l van endur cap l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Li van diagnosticar un tumor al cervell del qual va ser operat ràpidament. I en sortir de la convalescència, es va trobar amb el macabre serau del coronavirus. Es va confinar i va començar a fer una mena de diari personal en forma de còmic, que espera publicar quan passi tot aquest malson, del qual els llibreters especialitats, també molt tocats, esperen despertar i tornar a rebre clients a la recerca de les novetats ajornades.