Literatura confinada

Això de viure confinats a casa sembla molt nou, però és més vell que l’anar a peu. De fet, els llibres són plens de personatges que han patit casos semblants als nostres. Els voleu conèixer?

El cruel soldà Xahriar, cada matí, assassina la seva dona i n’escull una altra per casar-s’hi aquell mateix dia. Xahrazad, una noia molt valenta, s’ofereix com a esposa del soldà per posar fi a aquella sanguinària tradició. Cada nit, durant mil i una nits, li explica contes que sempre deixa a mitges, de manera que el soldà ajorna indefinidament el seu assassinat per saber com acaben. Durant tres anys, doncs, Xahrazad viu confinada a l’alcova del tirà.

Un dels personatges més coneguts de Les mil i una nits és el geni que Aladí allibera després de fregar per accident la llàntia on està confinat. I és que aquest pobre geni bat tots els rècords: feia tota una eternitat que estava tancat en una llàntia tan petita que amb prou feines hi cabia!

En Pinotxo, la marioneta de fusta que protagonitza la novel·la de Carlo Collodi, passa una temporada confinat dins del ventre d’un tauró d’un quilòmetre de llarg (transformat en una balena a la pel·lícula de Walt Disney). Amb el seu pare, el fuster Geppetto, fa dos anys que viuen dins la panxa del tauró, però gràcies a l’enginy d’en Pinotxo podran escapar-se i tornar a casa.

En Pinotxo no és l’únic que passa una temporada confinat dins d’un tauró. Entre els seus precedents, el més conegut és el cas de Jonàs, un dels profetes de la Bíblia. En el seu cas, el confinament és un càstig per haver desobeït l’ordre d’anar a predicar a Nínive, una ciutat que actualment pertany al Kurdistan. Com que els antics hebreus no eren experts en zoologia marina, no queda clar si es tracta d’un peix, d’un tauró o d’una balena.

El Petit Príncep viu confinat en un asteroide “no gaire més gran que una casa” anomenat B612. A banda d’una rosa i tres volcans (dos d’actius i un d’extint), no hi ha res més. Però, a diferència d’altres personatges, ell hi viu relativament feliç i no té gaires ganes de marxar-ne. Fins que apareix la rosa...

La tripulació de l’Holandès Errant, un vaixell que fa segles que navega per tots els oceans del món i que apareix en un munt de contes i novel·les, no pot abandonar el vaixell per culpa d’una maledicció. Castigats pels seus delictes de pirateria, estan condemnats a navegar per sempre més i qualsevol vaixell que es creuï amb ells farà bé de girar el timó i fugir ben lluny d’aquests mariners maleïts.

Jean Valjean, el protagonista d’Els miserables, de Victor Hugo, és empresonat per robar una barra de pa per als seus germans, que passen gana. Hi passarà dinou anys, confinat a la presó de Toló. I la injustícia no s’acaba aquí: durant la resta de la seva vida, serà perseguit per l’inspector Javert, convençut que aquell que ha robat una vegada serà un lladre per sempre més.

Deu joves, tres nois i set noies, fugen de Florència i es tanquen en una masia per evitar la pesta negra que s’ha estès per la ciutat. Tancats en aquella casa, es dedicaran a menjar, ballar, jugar i, sobretot, a explicar-se històries els uns als altres. Així comença el Decameró de Giovanni Boccaccio, un dels llibres més coneguts del segle XIV, que recull un centenar de contes i narracions.

Els quatre germans Dalton, personatges dels còmics de Lucky Luke, del dibuixant Morris, han passat mitja vida picant pedra a les presons de l’oest americà, però aquesta vida tan dura no els ha desencoratjat, i sempre que poden s’escapen i tornen a fer allò que més els agrada: robar bancs i diligències. Però en Lucky Luke, invariablement, els torna a atrapar i el seu confinament comença de nou.

El capità Nemo, heroi dels llibres de Jules Verne Vint mil llegües de viatge submarí i L’illa misteriosa, s’ha passat la vida confinat dins del Nautilus, un submarí gegant fabricat per ell. El seu confinament és voluntari: la societat exterior no li agrada i prefereix viure’n lluny, estudiant el fons marí i ajudant a tot aquell que lluiti contra l’opressió.

Uns altres personatges de Jules Verne que viuen una aventura confinats són el doctor Fergusson i la resta de tripulants del Victòria, un globus aerostàtic que travessa el continent africà de punta a punta abans que ho faci cap altre viatger europeu. Trobareu les seves aventures a Cinc setmanes en globus.

El dia que fa 15 anys (o 16, segons les versions), la Bella Dorment es punxa el dit amb un fus i tal com havia vaticinat la fada malvada, cau en un son profund. Durant cent anys, viu confinada (i clapant) al seu palau. Fins que un príncep blau... Ai, quin mal que han fet els prínceps blaus, no us sembla? Deixem que la princesa clapi tranquil·la!

La mòmia és un personatge clàssic dels llibres de terror des que en el segle XIX els arqueòlegs van començar a desenterrar-ne a les tombes egípcies. En trobem als relats d’Edgar Allan Poe, d’Arthur Conan Doyle, de Théophile Gautier o de H.P. Lovecraft. I sempre és dolenta i està molt enfadada. La qual cosa és ben normal, si tenim en compte que fa tres mil anys que està confinada a l’interior d’un sarcòfag!

Però el relat de confinament més famós d’Edgar Allan Poe és, sens dubte, El pou i el pèndol. El protagonista es desperta un bon dia tancat en una masmorra fosca de la Inquisició espanyola. A les palpentes, descobreix que l’única sortida de la cel·la és un pou profund i que un enorme ganivet es mou com un pèndol al sostre i que a poc a poc va baixant cap a ell...

Un dels confinats més famosos de la literatura és Robinson Crusoe, el nàufrag anglès que va arribar a una illa deserta on va passar vint-i-vuit anys. I no només va sobreviure, sinó que hi vivia la mar de bé: una casa amb totes les comoditats, una caseta de vacances a la muntanya, ramats de cabres, llibres, roba, menjar variat... i un company, Divendres, amb qui fer petar la xerrada.

Edmond Dantès, un jove mariner, és acusat d’espia pels seus adversaris i tancat al castell d’It, un illot situat davant la costa de Marsella. Allà passarà molts anys confinat, però no tan sols aconseguirà escapar-se’n amb una de les fugues més recordades de la literatura, sinó que ho farà convertit en un home enormement ric i amb moltes ganes de revenja. I amb un nou nom: El comte de Montecristo.

Alexandre Dumas, l’autor de El comte de Montecristo, també és l’autor dels tres volums de les aventures de D’Artagnan i els tres mosqueters. A la tercera part, El vescomte de Bragelonne, el germà bessó del rei Lluís XIV és empresonat durant dècades a la presó de la Bastilla perquè no faci ombra al seu germà. A més, perquè ningú no el reconegui li posen una màscara de ferro amb una petita obertura per menjar.

Giovanni Drogo, el jove protagonista d’El desert dels tàrtars, de Dino Buzzati, arriba a una llunyana fortalesa situada al límit d’un desert inexplorat amb la missió d’esperar l’atac dels tàrtars. Passen els anys i el jove es converteix en adult i finalment envelleix sense sortir mai de la fortalesa ni entrar en contacte amb els seus temuts enemics.

En Ton i la Guida (Hänsel i Gretel en la versió alemanya) són dos germans molt pobres que viuen al bosc amb els seus pares. Un bon dia la gana els empeny a marxar de casa (o els pares els fan fora, segons la versió) i roden pel bosc fins que troben una caseta feta de xocolata i llaminadures, però quan estan a mig banquet, apareix una bruixa malvada que els tanca en una gàbia fins que... bé, segur que ja coneixeu la història!

Tot i que a la novel·la original no apareix aquesta escena (és una invenció de Disney), tothom recorda el moment en què el capità Garfi tanca la pobra fada Campaneta dins d’un llum perquè no pugui explicar els seus plans a Peter Pan. El confinament no dura gaire, és veritat, però és d’allò més intens!

En la mitologia grega, els titans eren els fills d’Urà (el Cel) i Gea (la Terra). Després d’una duríssima lluita contra els déus olímpics, són desterrats al Tàrtar, un profund abisme situat fins i tot més avall que l’Hades, l’infern. És tan profund que la nit té tres capes i la foscor és tan espessa que cap llum la pot trencar. Allà purguen les seves penes des de llavors, confinats per sempre més.

I acabarem amb un grupet d’irreductibles gals que, en teoria, viuen confinats al seu poblet amb ordres estrictes de no sortir-ne mai. Per tal que es compleixin aquestes ordres, Juli Cèsar ha manat construir quatre campaments plens de temibles legionaris al voltant del poblet: Aquarium, Babaorum, Laudanum i Petibonum. Però en aquest cas, el confinament és més aviat de paraula: Astèrix, Obèlix i la resta d’habitants del llogaret gal entren i surten sempre que ho desitgen i no fan cas a les ordres dels romans!