El cos humà sempre és interessant
Les darreres setmanes, de fet un parell de mesos, es podria dir que tota la població mundial (que aviat és dit) ha estat pendent de la salut. De la pròpia, de la veïna i de la col·lectiva. Un coronavirus anomenat Covid-19 ha provocat una pandèmia que ha obligat a un confinament estricte i inèdit a escala global (sí, ho sap tothom, però en deixo constància per al futur hemerotètic).
Segur que molts petits amb ganes de saber han martellejat els adults més propers (i acorralats) amb preguntes de tota mena relacionades amb el cos humà i amb com funciona. Moltes s’hauran pogut respondre amb solvència. D’altres, no tant. Però segur que poques amb la simplicitat (dit com a lloança) estètica i pràctica dels dos llibres que van publicar, fa uns mesos, Cristina Junyent i Cristina Losantos, El cos humà per dins i El cos humà per fora.
El format té un plantejament molt visual, amb personatges, elements (tubs d’assaig, cranis, insectes, cervells, coets...), gràfics i algunes solapes que permeten mostrar, per exemple, dos nens i, en aixecar la part corresponent, els mateixos personatges sense la pell.
La temàtica és l’habitual, bàsica però necessària en cada generació: com sentim, com parlem, la pell, les ungles, per on respirem, beure, filtrar, fer pipí, ingerir, absorbir, fer caca, els ossos, els músculs, la sang, les etapes de creixement, el funcionament del cervell...
Tot acompanyat amb dades interessants i amb unes explicacions sintètiques i diàfanes, com els dibuixos de Losantos, una de les veteranes a casa nostra de la denominada línia clara.
