Opinió
UN SOMNI MERAVELLÓS
Fa pocs dies, vaig tenir un somni meravellós. Mai no n’havia tingut un de tan clarivident, tan realista com aquest. Uns anys enrere, juntament amb la meva esposa Korrie, vaig fer un viatge cultural a Itàlia. En una de les imprescindibles estades a Roma vam visitar, a la Ciutat del Vaticà, la prestigiosa Capella Sixtina, que ens va impressionar moltíssim. Ara, passats els anys, en el somni viscut en aquest temps de confinament per la pandèmia de la covid-19, em retrobava amb aquella obra, just al davant de la part central, on es veu la creació d’Adam. Hi estava tan prop que quasi podia apreciar les característiques pinzellades del fresc.
En aquest fragment del fresc que Miquel Àngel va pintar entre els anys 1508 i 1512, a la dreta es veu la imatge de Nostre Senyor, envoltat d’uns petits angelets. A l’esquera, es troba la figura d’Adam recolzat a terra. Aquesta és la interpretació tal com la va fer Miquel Àngel. Tornant a la part dreta, veiem l’imposant rostre de Nostre Senyor, reflectint clarament la seva immensa bondat, omnipotència i saviesa.
Allò més important del meu somni, tal com es pot veure a la meva il·lustració –una obra que també he creat durant aquests dies de confinament–, és que Déu porta a la mà dreta un pot de farmàcia que entrega a Adam com a representant de la humanitat. Al pot hi ha un escrit: “Remei coronavirus. Made al Cel, 2020.”
Com es poden imaginar, aquell somni va ser meravellós, representava un acte extraordinari per a la humanitat!
Malauradament, com sol succeir, em vaig despertar de sobte. Vaig tenir una enorme desil·lusió en veure que no era veritat, que només havia estat un somni. Ara penso que si aquest somni hagués estat veritat, la humanitat hauria reaccionat exaltada d’alegria. Tots, creients o no creients, hauríem cantat amb gran emoció la impressionant L’al·leluia de Händel, que tantes vegades havia cantat al Palau de la Música Catalana amb l’Orfeó Laudate, dirigit pel seu fundador, Àngel Colomer i del Romero.
