Crítica
Clàssics i actuals
El poeta i editor incansable Joan de la Vega continua la plataforma Tanit amb tres nous títols de la seva nova col·lecció de poesia. A part dels haikus del Llibre de les imatges perdudes, d’Abraham Mohino, volem destacar l’edició que ha fet Eduard Sanahuja Yll de Poemes de Calvus, i De la matèria a la paraula, el nou projecte de l’escultor Antoni Areny, que és una exposició a partir d’una antologia de destacats poetes actuals que parteix d’un refrany associat a la gastronomia popular i que ell ha convertit en escultures ben a prop dels ensenyaments teòrics que copsa la poesia visual i concreta. Els que coneixen l’obra d’Areny sovint deuen haver quedat impactats pel seu superb realisme, però també pel gust del detall, que en aquesta mostra itinerant ha visitat infinitat de localitats del país. L’amor d’Areny per la poesia, germana bessona de la pintura i de la música, l’ha portat a reinterpretar grans firmes del nostre panorama i a oferir-nos una lectura única en tres dimensions que resulta fascinant. Entre d’altres, Areny ha seleccionat grans noms com ara Dolors Miquel, Màrius Sampere, Enric Cassasses, Josep Pedrals, Mireia Calafell, David Caño, Lluís Calvo, Laia Noguera i Núria Martínez per capturar-los dins d’una poètica de l’instant. Ell mateix defineix l’exercici dient que “llengua, tradicions i gastronomia es podrien definir com les tres branques de qualsevol identitat cultural o nació”.
D’altra banda, el mestre Eduard Sanahuja (Barcelona, 1953) ens acosta a una visió punyent de la poesia de Gai Licini Calvus (Gaius Licinius Macer Calvus). Ell mateix ens diu que era un dels poetae novi, o poetes neotèrics, amic íntim de Catul, com Quint Cornifici, Furi Bibàcul, Helvi Cinna, Valeri Cató i un tal Cecili: “Els manuals repeteixen fins a la sacietat que tota l’obra dels poetae novi, llevat d’una part de la poesia de Catul, s’ha perdut. En realitat, coneixem el nom d’aquests poetes perquè apareixen en l’obra de Catul; perquè són recordats per alguns poetes posteriors, com per exemple Ovidi; o perquè els trobem vagament referenciats per historiadors, com ara Suetoni i Tàcit, o citats fragmentàriament per erudits com Sant Jeroni i Sant Isidor. Ara, però, podem accedir a un bon grapat de poemes i a suficients dades biogràfiques d’aquest autor oblidat, gràcies a una troballa sense precedents als fonaments d’una casa antiga de Pollença.”
A partir d’aquí, Sanahuja n’ofereix una tria fastuosa, alguns de ben divertits: “Catul em diu que soc un bon poeta. / Si ho diu Catul, pot ser que sigui cert. / També pot ser que ho digui perquè em vol. / Jo em veig més aviat com un gamberro / que tensa el vers per fer riure els amics.” Sanahuja recull aquests cants a la vida, deliciosos i humanitzadors, lluny de les ínfules de la majoria dels versaires.
El talent d’una estrella del jazz
Amb només 23 anys, la pianista americana d’origen xinès Connie Han fascina els aficionats del jazz amb la seva manera de tocar i compondre, clàssica i moderna. Acompanyada en aquesta ocasió del saxofonista Walter Smith III –que inicia la peça que dona títol al disc com un dels grans–, del trompetista Jeromy Pelt i d’una secció rítmica majúscula amb el baixista Ivan Taylor i el bateria i productor Bill Wysaske, Han aconsegueix el disc que volem sentir tots els aficionats interessats en aquesta droga: no hi ha sons de més ni provatures supèrflues, va directe al cor i les improvisacions són fruit del treball intens del grup.
Des del rigorós segell Mack Avenue situen la pianista en l’òrbita de clàssics del gènere com ara McCoy Tyner i Hank Jones fins a les revolucions classicistes encapçalares pels germans Marsalis, Kenny Kirkland i Jeff, Tain, Watts, però Han té unes cadències pròpies i una manera de tocar natural de tant assajada. Ja en el treball anterior, Crime Zone, la pianista havia demostrat el que era capaç de proposar. Iron Starlet no és només un disc de consolidació, sinó un treball de fons per escoltar a totes hores i en tots els àmbits, a casa, al cotxe o recorrent la ciutat per les línies del metro. En aquestes circumstàncies, la pianista ens acompanya i acaricia amb tot el seu talent.
