12 llibres per entendre les epidèmies

L’impacte mental

Les epidèmies han estat endèmiques durant milers d’anys i han generat un munt de treballs com el de Daniel Dafoe, en alguns casos a mig camí entre la ficció i l’assaig històric. En tot cas, els primers estudis històrics sobre l’impacte de les epidèmies es deuen, en gran mesura, als metges i cal vincular-los als avenços científics i al desenvolupament de la microbiologia que es va produir a finals del segle XIX. No va ser fins als anys trenta del segle passat quan van aparèixer els primers treballs interdisciplinaris, que no només posaven el focus en l’etiologia de les epidèmies, sinó també en la seva expansió arreu del món i també en les seves conseqüències, principalment en les demogràfiques i econòmiques. Hi ha un munt d’estudis sobre aquesta perspectiva, sobretot de caire local. Després de la Segona Guerra Mundial, sobretot a partir de l’anomenada escola francesa dels Annales, la perspectiva cultural i de les mentalitats es va incorporar als estudis sobre les epidèmies. La utilització de fonts documentals, com ara la literatura i l’art, i de noves metodologies de recerca es va traduir en alguns estudis innovadors. Malgrat tractar-se de treballs dels anys setanta i vuitanta, els de Philippe Ariès sobre la mort o els de Jean Delumeau dedicats a la por s’han reeditat recentment, un símptoma inequívoc de la seva vigència.

A partir dels anys vuitanta, una part dels estudis es van centrar a avaluar l’impacte de les epidèmies en la geopolítica mundial i, més concretament, a intentar explicar el predomini del món occidental defugint les interpretacions racials. Un dels llibres pioners va ser Plagas y pueblos, de William Hardy McNeill (1976), centrat en el paper que van jugar els agents patògens d’origen europeu en les catàstrofes demogràfiques que van acompanyar els processos de conquesta i colonització d’Amèrica. La via oberta per McNeill ha estat explorada per altres estudis com Imperialismo ecológico. La expansión biològica de Europa, 900-1900, en què Alfred W. Crosby ofereix un nou enfocament a la història del colonialisme europeu, afegint les causes ecològiques a les militars, socials i econòmiques; o el de Jared Diamond, Ármas, gérmenes y acero, guanyador del Premi Pulitzer el 1997, en què intenta explicar el predomini de les societats occidentals a partir de la seva resistència als bacteris i als virus dels animals domèstics, amb la qual cosa van aconseguir un avantatge no només tecnològic i econòmic, sinó també immunitat. La darrera aportació en aquest fil interpretatiu, en aquest cas sense connotacions geopolítiques, ha estat el llibre de David Quammen, Spillover. Animal Infections and the Next Human Pandemic (2012), centrat en els darrers cent anys i en la idea que l’expansió de la civilització provoca que els virus abandonin els seus hàbitats naturals a la jungla per saltar als éssers humans. El llibre es va publicar fa vuit anys sense generar gaire interès, però s’ha convertit en un autèntic best-seller amb la crisi del coronavirus.

En l’actualitat, bona part dels llibres parteixen d’una visió completa, que abasta tant les repercussions demogràfiques i econòmiques com les de caire polític i sociològic. En són bons exemples alguns dels llibres que hem inclòs en aquesta selecció, el de l’historiador Ole J. Benedictow sobre la pesta negra, el de la periodista Laura Spinney sobre la grip del 1918 i, en el cas d’especialistes vinculats al nostre país, el de l’historiador de la UAB José Luis Betrán titulat Historia de las epidemias en España y sus colonias (1348-1919) i els dels metges Salvador Macip i Pedro Gargantilla, el del primer escrit des de la perspectiva de la lluita dels homes contra les epidèmies i el del segon a partir de la història dels avenços en medicina.

Un interès creixent

En els darrers anys, l’interès per les epidèmies s’ha incrementat. Això ha estat a causa, molt probablement, de l’aparició d’algunes epidèmies que han provocat autèntics estralls. La primera va ser la de la sida, diagnosticada com a malaltia epidèmica el 1981 i que, des d’aleshores, ha afectat més de 70 milions de persones arreu del món, amb una especial virulència a l’Àfrica. A partir del 2014, el protagonisme ha estat per a l’Ebola, detectat per primera vegada a Guinea i que, en pocs mesos es va estendre arreu de l’Àfrica occidental. Segons dades de l’OMS, fins al febrer del 2015 el nombre de contagiats era de 23.253 persones, de les quals 9.380 van morir.

Encara és aviat per avaluar si la crisi del coronavirus provocarà un increment dels estudis, però, de moment, el que és evident és que l’interès de la ciutadania per les epidèmies, com a mínim durant les setmanes de confinament, s’ha incrementat de manera substancial. Per ara, s’han esgotat moltes edicions de llibres de ficció sobre la matèria, amb La pesta, d’Albert Camús, i l’Assaig sobre la ceguera, de José Saramago al capdavant, i ha passat el mateix amb els estudis històrics. En alguns casos, com ara el llibre Historia de las epidemias en España y sus colonias (1348-1919), de José Luis Betrán, l’editorial La Esfera de los Libros l’ha recuperat del seu catàleg i n’ha llançat una edició digital. En d’altres, s’han esgotat directament.