AUTORETRAT

“Nosaltres no fem els poemes; els poemes ens fan a nosaltres”, diu Goethe. En termes més pedestres, aquí diem: “D’allò que es menja, es cria.” Auden cita un aforisme de Lichtenberg: “Un llibre és com un mirall. Mai un ase s’hi veurà reflectit com un apòstol.” Tot i que un acaba amb la temptació de dir que, pel que hem de bregar, tant hi fa de tot, l’elecció dels aliments –de la bèstia i de la clepsa– no deixa de tenir una part essencialment pràctica i lògica.

Qui es conforma amb una hamburguesa de plàstic podent-se menjar una morbida tagliata di manzo ai funghi porcini? Ja ho sé que se’n trobarien uns quants, i així anem a parar al caràcter denotat per les eleccions –que per descomptat, en si mateixes no asseguren res més que el plaer del practicant, o devot, o seguidor, diguin-ne com vulguin menys consumidor.

No vull saber si en algun altre lloc ja he explicat que a aquest cronista no l’ha afectat gaire el confinament. Com a màxim, per reconèixer la part infantil del seu caràcter, la que es nega a madurar: la fruita prohibida és la més desitjada. Interessa a algú amb quins llibres he conviscut des de l’abril? Ni que fos a tres o quatre em donaria per pagat. Les òperes de Mozart, de Stefan Kunze; dos Stefan Zweig –Maria Antonieta i El combat amb el dimoni–; tres Kierkegaard –O això o allò, El meu punt de vista i La repetició–; El cor de les tenebres, de Conrad; El pintor de la vida moderna, de Baudelaire; Plató –Teetet, Sofista, Timeu, Les lleis–; Vent de l’absolut, d’Alois Haas; Correspondència, de Cézanne; Bon entreteniment, de Byung-Chul Han; dos Steiner –Tolstoi o Dostoievski i Sobre la dificultat–; tres Dostoievski –Els dimonis, Memòries del subsol i Els germans Karamàzov–; dos Calasso –L’actualitat innombrable i La folie Baudelaire–; dos Benjamin –El Narrador i L’obra d’art en l’era de la seva reproductibilitat tècnica–; El cub i el rostre, de Didi-Huberman; Piero della Francesca, de Kenneth Clark; tres Nietzsche –Humà, massa humà, L’Anticrist, Ecce homo–; La música del castell de cel, de John Eliot Gardiner; dos Söderberg –El joc seriós i El Doctor Glas–; Mirar de John Berger; dos Balzac –La noia dels ulls d’or i Ferragus–; Retrat de Giacometti, de James Lord, i Introducció a l’estètica de Hegel.

Alguns, relectures; d’altres, saquejos puntuals, comparatius. Lectures o estudis? Són el mateix. Els esmento desordenats per si algú es temptava de veure-hi cap intenció programàtica. No hi és, tret que l’atzar i les necessitats de circumstàncies siguin molt més subtils de com aquest cronista s’imagina –i ja s’imagina bastant.