AL SERVEI DEL CALIFAT

A mitjans del 2018, quan les forces d’Estat Islàmic ja reculaven i feia mesos que la coalició internacional liderada pels Estats Units havia recuperat la ciutat síria de Raqqa –que ISIS considerava la capital del seu califat– es va calcular que aquesta organització encara comptava amb 43.000 voluntaris estrangers procedents de països occidentals, entre els quals més 4.000 dones i una xifra semblant de menors. Cap altre grup extremista havia aconseguit mai captar tantes noies joves estrangeres per a la seva causa i és lògic plantejar-se per què. Quins motius portarien aquestes noies a deixar l’aparent comoditat de les seves vides per acabar al servei d’un règim atroç que el que pretenia era convertir-les en esclaves dels seus mujahidins. La sèrie sueca Kalifat ens apropa a aquest procés de radicalització i a les seves conseqüències a partir de tres trames inquietants que fan patir molt l’espectador. La sèrie comença amb Pervin, la dona d’un combatent d’ISIS, mirant els terribles càstigs públics en una plaça de Raqqa. És una noia de família musulmana nascuda a Suècia que s’ha casat amb un altre musulmà suec i tots dos han anat a viure al califat. Han tingut una nena petita i ell pateix el xoc posttraumàtic d’haver participat en la guerra. Pervin s’ha adonat que no pot viure més en aquest règim de terror i aconsegueix contactar per telèfon amb la policia sueca. La segona trama és a l’altra banda d’aquest telèfon, on una policia d’origen bosnià, Fatima, decideix amagar el seu contacte amb Pervin als seus superiors i pressionar la jove fins a límits cruels per aconseguir que li faciliti informació sobre un possible atemptat en territori suec. Finalment, la tercera trama involucra dues amigues de 15 anys, Sulle i Kerima, que viuen en un barri d’immigrants d’Estocolm. Encara que cap d’elles prové d’una família fonamentalista, totes dues començaran a caure en el parany de la radicalització, a conseqüència de la manipulació d’un altre jove, una mena d’assessor educatiu que sap molt bé com connectar amb elles i que s’aprofita de la seva rebel·lia adolescent. Aquest noi aparentment encantador les sedueix i enganya de tal manera que en un moment donat les noies es plantegen viatjar fins a Raqqa, pensant que allà es trobaran més a prop d’Al·là i viuran una vida millor, fins i tot luxosa. “Suècia és el país més racista d’Europa”, crida una de les noies al seu pare, que veu amb incredulitat com, en poc temps, la seva filla passa de fer coreografies de TickTock a posar-se vel i tornar-se cada cop més fanàtica. Tot i que els primers capítols –en té vuit– poden ser una mica confusos, va guanyant en tensió i dramatisme, fins a arribar a un desenllaç inesperat que deixa l’espectador clavat a la cadira. Sense disposar de grans mitjans però amb actors molt solvents, la sèrie aconsegueix que ens posem a la pell dels personatges, especialment a la de la jove Pervin, que farà tot el possible per sortir de l’infern on s’ha ficat. Després de ser tot un èxit a Suècia, Netflix la va comprar i ara se n’està negociant una segona temporada.