LA SEGONA ONADA

Cate Blanchett és la principal protagonista i una de les productores de la minisèrie Mrs. Amèrica, que recrea el convuls període de mobilitzacions feministes que es van produir als Estats Units a començaments dels anys setanta, quan el Congrés va aprovar l’esmena per la igualtat de drets (ERA per les sigles en anglès) amb l’objectiu de garantir els drets legals de tots els ciutadans independentment del seu gènere. Va ser el que s’anomena la segona onada del feminisme (la primera havia estat la lluita per drets jurídics com el vot) i va posar sobre la taula qüestions com l’avortament i la llibertat sexual. Tota una revolució que va tenir com a contrapartida la mobilització dels sectors més conservadors de la societat.

Quan es va aprovar l’esmena constitucional, el 1971, es va establir que els estats l’havien de ratificar abans del 1979 perquè entrés en vigor. Per impedir-ho, l’activista conservadora Phyllis Schlafly –un personatge real ara interpretat per Blanchett– va posar en marxa una estratègia contrària, amb arguments exagerats i populistes. Deia, per exemple, que l’esmena permetria que les dones fossin reclutades a l’exèrcit, que els banys públics serien unisex i que les dones divorciades perdrien la custòdia dels fills i les pensions. També insistia que les feministes estaven en contra de les mestresses de casa i que les volien deixar desprotegides. A la sèrie, Schlafly se’ns presenta com una dona intel·ligent, segura d’ella mateixa i amb sentit de l’humor, que detecta clarament les situacions de masclisme que pateix, però que en lloc de confrontar-les decideix mirar cap a una altra banda i centrar els seus esforços contra el moviment feminista, que li provoca tant de malestar com els diabòlics comunistes.

En contraposició a aquesta figura poderosa trobem les representants del moviment feminista, molt més desorganitzades i de vegades enfrontades entre elles, però obrint el camí d’una lluita que per desgràcia encara dura. La veu principal és la de Gloria Steinem, interpretada per Rose Byrne, una periodista apassionada que continua sent un referent del feminisme actual. L’acompanyen actrius com Elizabeth Banks i Uzo Aduba, que interpreten una política conservadora feminista i la primera dona negra escollida congressista, respectivament. L’extraordinari elenc de la sèrie és un dels seus punts forts, com també l’ambientació i la banda sonora –sense oblidar els títols de crèdit– però, a més, resulta molt entretinguda, encara que se’ns escapin referències i detalls de la cultura americana. L’escena en què les dones conservadores preparen la seva estratègia contra l’ERA al ritme d’una de les cançons més famoses del musical Hair no té preu. S’ha criticat la sèrie pel fet que humanitza la repel·lent figura de Schlafly i perquè torna a presentar les dones com a principals enemigues d’elles mateixes. Però a banda d’aquests arguments –que són qüestionables– el que deixa clar aquesta història és que els drets socials no s’han de donar mai per segurs i que discursos exagerats, falsos i que inciten a la por poden aconseguir grans resultats, com demostra ara l’auge de l’extrema dreta. Veient què passa al món, els setanta no ens queden tan lluny. Sobretot tenint en compte que Schlafly es va sortir amb la seva i que l’ERA no s’ha arribat a ratificar mai.