Premsar l’oli, fer volar l’art
L’Animal a l’Esquena està a punt de celebrar el seu vintè aniversari. Equipament privat fuig de dir-se fàbrica, perquè el seu referent és a la pagesia. Crear des de la contemplació i en harmonia amb la natura
A GIRONA
La companyia Mal Pelo va arrelar a Celrà a finals dels anys noranta. La zona de Girona era cabdal en la dansa de CatalunyaTAMBÉ, A L’ATENEU
La complicitat amb l’Ajuntament de Celrà ha permès disposar de l’Ateneu per a residències tècniquesL’Animal a l’Esquena no té una sala de màquines, ni les xemeneies dels vapors. La seva elaboració és més artesana. Aquest centre (amb una formidable mala cobertura per a les trucades mòbils) se situa a l’antic Mas Espolla, una masia i un terreny que van adquirir María Muñoz i Pep Ramis el 1997. Des del 2001, l’han anat equipant i construint. Amb l’economia prudent del pagès, amb la generositat del que vol veure créixer plançons arreu. Cada any, recullen les olives de les seves 200 oliveres i les premsen per fer oli. La creació artística pren una olor de terra, perquè és molt probable que transiti pels camps, per l’hort, pels fruiters i la cura dels animals de granja.
Tot i l’aparent quietud, el 2019 van acollir uns 35 projectes, una activitat constant que procuren equilibrar amb dosi de guaret. María Muñoz i Pep Ramis, codirectors també del grup de dansa Mal Pelo, necessiten espais de calma, de reflexió. Que procuren compartir amb pensadors i artistes de llarga trajectòria i també amb els seus artistes associats. El 2020 aquests són Xavier Bobés, Baró d’Evel Cirk Cie., Federica Porello, Leonor Leal, Pep Aymerich, Marta Izquierdo Muñoz, Mónica Valenciano, Mariantònia Oliver, Group LaBolsa i Osso Club (Enric Ases, Andrés Corchero, María Muñoz, Pep Ramis, Piero Steiner). La relació es manté cada dos o tres anys. Es procura atendre les seves necessitats, de la manera més personalitzada possible.
Del 2001 al 2010, el centre anava projectant-se amb tota la seva ambició, amb el suport de Toni Cots en la codirecció. El centre volia ser un punt de trobada de creadors amb una afinitat ideològica i creativa. Que alternava la residència artística amb les sessions de formació i investigació. Des del 2003 va incrementar notablement l’activitat i hi havia l’oportunitat de cedir cartes blanques (encàrrecs de petites produccions perquè els ballarins tinguessin temps de fer recerca sobre els seus llenguatges i universos artístics). Es començava a establir una xarxa amb creadors i centres d’Europa i del nord d’Àfrica. El 2011, va arrencar el festival Bhum, que volia ser un punt de trobada de tots els còmplices. Aquell any, per exemple, es va poder convidar Jordi Galí a realitzar una instal·lació (balla i fa equilibris mentre arma una amalgama de fustes i material trobat amb cordes en un silenci absorbent) en un dels camps del Mas Espolla. El festival es volia convertir en un aplec durant gairebé un mes per compartir laboratoris.
Però la iniciativa contagiosa es va haver d’aturar de cop. Eduard Teixidor Ros, corresponsable de L’Animal a l’Esquena, explica que va ser necessari perquè del 2012 al 2016 (arran de la crisi econòmica) Mal Pelo va perdre el 70% de les seves ajudes públiques. L’espai ja era un referent i no es va voler tancar. Va ser necessari un replantejament ampliant el nombre de projectes a acollir (de 30 a 40 cada any) i reduint les estades molts cops a una sola setmana. De totes maneres, adverteix Teixidor, la concentració que permet la calma del Mas Espolla fa que les hores rendeixin el doble. Tot i que hi ha una casa disponible al municipi, sovint s’aprofita la cuina del mas per aprofitar encara més el temps de creació.
L’Animal a l’Esquena és un equipament privat. Una raresa en aquests temps, perquè els municipis impulsen la majoria d’aquests equipaments. Però fa dues dècades no existien aquests suports públics. Sense anar més lluny, la Nau Ivanow i La Caldera eren privats, fins que l’Ajuntament de Barcelona els va incorporar a la xarxa de fàbriques de creació.
L’Animal a l’Esquena té una connexió molt forta amb el municipi. Ara fa un parell d’anys, per exemple, que l’Ajuntament cedeix el seu Teatre Ateneu per si alguna companyia (majoritàriament, les associades) ha de fer alguna residència tècnica. L’increment de preu de l’electricitat ha fet impossible que la sala (que disposa de material i infraestructura) pugui utilitzar els focus durant tota la setmana, perquè això ofegaria pressupostàriament el centre de creació, lamenta Teixidor. L’Animal a l’Esquena va assentar-se a Celrà, en uns anys, a finals dels noranta, en què la zona estava liderant la dansa a Catalunya. A Celrà, hi va haver abans el centre de creació que l’Escola de Dansa (que ara congrega tot tipus de grups i edats).
L’Animal a l’Esquena disposa de dos espais de cessió de residència. D’una banda, hi ha la sala gran, destinada al vessant creatiu, i, d’una altra banda, la sala de les voltes (un racó de la masia on antigament es posaven a assecar les botifarres protegides amb filferro i una botella de cava foradada per fer-la inaccessible a les rates de camp). Ara és un espai petit i amb una llum que permet concentrar-se en una creació literària, sigui una novel·la, una tesi o una indagació sobre el ballarí i coreògraf David Zambrano (com va estar realitzant una investigadora al novembre). Cal sumar-hi, és clar, un tercer espai, que és tot l’exterior al voltant de l’era i dels camps i els fruiters. Maria Muñoz va explicar: “Per bastir L’incontro amb Raffaella Giordano (Temporada Alta 2014) vam anar al bosc amb una gravadora. Hi vàrem gravar el que anàvem dient, les intuïcions per a l’espectacle.” Fora de la finca rústica, s’ha incorporat com a nou espai l’Ateneu de Celrà.
A hores d’ara, L’Animal a l’Esquena ha començat a recuperar el ritme, després de setmanes de tancament per causes de força major. Fa tot just una setmana que hi va fer una residència la bailaora de flamenc Leonor Leal (una de les associades). També acolliran els assaigs del nou treball de Mal Pelo (que es presenta al Grec) i van atenent demandes tot procurant una protecció dels artistes per evitar contagis, en espera que les autoritats sanitàries formalitzin uns protocols viables.
AMB PIS
Un dels seus màxims reclams és la desconnexió absoluta amb el tràfec de la ciutat. De fet, l’espai es troba fora del municipi. Tot i això, els artistes disposen d’una casa que poden utilitzar durant l’estada a L’Animal a l’Esquena. La relació que es busca pretén que respongui a les demandes dels creadors. Es disposa de dos dies d’un tècnic per poder concretar quines necessitats tècniques necessitaran per al seu treball (so, llum, elements escènics...). Puntualment, es poden fer residències tècniques a l’equipament municipal de Celrà, sobretot des que el centre disposa de menys recursos i el preu de l’electricitat ha augmentat considerablement. La reducció en la part de suport tècnic és un dels elements que, aquest 2020, es vol millorar quantitativament.
AMB AIRE
Al centre de creació de L’Animal a l’Esquena hi ha la companyia Mal Pelo de resident i també un grapat d’artistes associats. També acullen projectes, tot i que, sovint, per períodes setmanals. Normalment, s’informa de quines residències hi ha (habitualment de creació i primers assaigs) entre els mesos de novembre i gener. S’ha descartat fer un convocatòria anual perquè supera l’equip del centre. La voluntat és deixar espais buits, deixar aire, perquè el mateix centre convidi personalitats que vulguin estar-s’hi una breu estada calmada per aprofundir sobre algun tema de reflexió o creació, a compartir amb el pinyol de L’Animal a l’Esquena (sigui amb Mal Pelo com amb altres artistes associats).
PLANTER
El 90% dels projectes que es fan al centre de creació tenen una sessió adreçada al públic. L’Animal a l’Esquena es desenvolupa des de fa 20 anys i té una complicitat absoluta amb el municipi. Col·labora, per exemple, en la programació de Desembre en Dansa. També s’han fet propostes insòlites a la Biblioteca de Celrà, per exemple. En aquestes dues dècades de projecció de creació al municipi, hi comença a haver joves d’uns anys que han obert el seu camí professional a les arts escèniques (de moment, en situació formativa). Ah, els artistes associats s’integren a les labors del camp (fruiters, hort, oliveres, bestiar...).
D’INFINITS
Pep Aymerich va fer una estada el mes de maig passat a L’Animal a l’Esquena. Amb la seva filla, Sira, preparaven el muntatge que posteriorment es va poder estrenar en el Desembre en Dansa (posteriorment, van fer una estada a Ca l’Estruch de Sabadell i van fer una preestrena en el Festival IF, a Barcelona). El resultat va ser El lloc? De ser nosaltres. Al centre de creació, van deixar un rastre molt evident amb una escala que puja a l’infinit i l’esquelet d’una casa enmig del buit. Al desembre, en ple Desembre en Dansa, les peces encara aguantaven fermes reptant el paisatge d’una horitzontalitat majestuosa. Un dels grans reclams de L’Animal a l’Esquena és aquell temps lent del camp. Que trasllada l’artista a una dimensió de profunditat i, sovint, de contemplació. Per això, sovint les intervencions passen fora de l’espai físic de la nau. O de la sala de les voltes, més centrada en l’apartat de creació literària. Sira i Pep, filla i pare, van connectar els universos de l’escultura amb el de la manipulació d’objectes en l’esclat de la primavera passada, gairebé infinita.