Amor i llibertat

Vivim un temps en què la normalitat ha quedat esbudellada per una pandèmia i ara ens trobem abocats a això que en diuen la “nova normalitat”. El camí natural de la vida s’han omplert de cop de clots, i l’equilibri –l’individual i el col·lectiu– se’n ressent. Oriol Junqueras sap molt bé què és emmotllar-se a situacions difícils, per un motiu ben diferent a un virus (almenys pel que fa a un virus entès en el sentit estrictament mèdic). Pres polític des del 2 de novembre del 2017, Junqueras s’ha tornat a adreçar als lectors amb el llibre Parlant amb tu d’amor i llibertat (Ara Llibres), una sèrie de cartes que “han estat concebudes” en alguna de les tres presons on ha “fet estada” (Soto del Real, Estremera i Lledoners), segons explica en la presentació. Són cartes que d’adrecen a un “tu” –a la seva dona, als seus fills– que també som nosaltres, i que li serveixen per recuperar la paraula d’alguns dels clàssics de la literatura universal. Comença per Petrarca i acaba amb el poeta rus Puixkin –“siguis qui siguis, lector, amic o enemic meu, ara vull acomiadar-me de tu, com a amic”.– Entremig, el president d’ERC parla d’amor a través d’autors escampats per la història com Walt Whitman, Goethe, Safo de Lesbos (“autora del primer poema d’amor de la història d’Occident”), Horaci, Salvat-Papasseit, Joan Margarit, Tolstoi i

fins i tot la lletra d’una cançó de Txarango. Parla d’amor i, sobretot en la segona part del llibre, parla de llibertat. I ho fa des de “la foscor imposada”: “Quan entres a la presó, entres en una foscor física i espiritual”, escriu. Amb aquest recull d’epístoles amoroses, com en diu ell, transforma la foscor imposada en claror volguda: perquè “estimar ens fa lliures”. L’epíleg del llibre ha estat escrit pels membres del Club de Lectura de la Presó de Lledoners engegat fa un any per Junqueras. “Pregunteu-vos per què l’Oriol ha triat parlar-vos d’amor des de Lledoners. Us caldrà potser arribar a les darreres cartes. En el fons, quan ens parla d’amor ens parla de llibertat”, és una de les reflexions que hi fan.

L’escriptora canadenca que viu des de petita a Anglaterra Rachel Cusk també ho sap bé, què és adaptar-se a una nova normalitat. A Seqüela, l’obra que acaba de publicar en català l’editorial Les Hores –amb traducció de Carme Geronès– Cusk parla de “la nova realitat”, la que li va quedar després que es trenqués el seu matrimoni de deu anys. Narra la devastació que li va suposar el divorci, sense dolços sentimentalismes i amb unes raonades reflexions sobre aspectes com el feminisme: “De vegades el feminisme sembla que critiqui tants aspectes del que és femení que perdonaries els qui es pensen que una feminista és una dona que odia les dones, que les odia perquè són tan bledes...”., escriu. Llegir Cusck en aquest temps emocionalment i físicament trastocat és una bona elecció.

Com que, d’un dia per l’altre, la nostra manera de viure ha canviat per la covid-19, Francesc Miralles reuneix en el volum Tot anirà bé (Ara Llibres) les opinions i els auguris que fan especialistes en economia, salut o formes de vida sobre el futur immediat. Miralles ha conversat amb vint experts, que expliquen com serà el món on ara entrem. Salvador Macip, Rafael Santandreu, Àlex Rovira, Manu Guix, Antonio Bolinches i Marian Rojas són alguns dels que donen eines per viure aquesta nova etapa plena de reptes. I, sobretot, com ho hem de fer de manera optimista, sense por. “Si alguna cosa distingeix l’ésser humà, enfront dels seus companys de planeta, és la seva sorprenent capacitat d’adaptació i reinvenció”, diu Miralles.

Just la setmana abans del confinament es va distribuir a les llibreries la nova novel·la de temàtica policíaca de Salvador Balcells, Si saps caure, t’alçaràs (Meteora). Hi apareix un personatge ja conegut en obres anteriors de Balcells: el comissari Emili Espinosa, una mena d’antiheroi que està “clarament tocat per l’edat”, que en aquest cas comença a investigar la mort per caiguda a la Serra de Prades de Laura Fallares, una dona que, minuts abans de precipitar-se, assegurava tenir proves de la culpabilitat d’un químic acusat de la mort de la seva dona i pendent de judici.

De tall molt diferent és el llibre La Canuda i el comerç del llibre vell (Comanegra), que ha escrit el filòleg Manuel Llanas a partir de converses amb Santi Mallafré, hereu d’una nissaga de llibreters barcelonins que des de la dècada dels seixanta i fins al novembre del 2013 va comprar i vendre obres de segona mà i d’ocasió a la Canuda, una de les llibreries més conegudes de la capital catalana. L’espontaneïtat de les converses que van mantenir autor i llibreter queda palesa en el text final del llibre, de llenguatge viu i genuí, i que recorre la passió de tots dos per un negoci que va marcar una època. Mallafré hi explica els records des de la melangia i Llanas des de la visió que en té com a client que va ser de la mateixa llibreria, i com a bibliòfil, filòleg i escriptor.

“Quan entres a la presó, entres en una foscor física i espiritual [...] prefereixo parlar-te d’altres qüestions més íntimes que d’aquesta foscor imposada”