Els Serrano, a punt de carena

Després de crear amb Xavier Bobés El Solar, la seva particular agència de detectius amb què investigaven les històries ocultes en tota mena de fòtils oblidats, la nova creació d‘Oligor i Microscopia, o el que és el mateix Shaday Larios i Jomi Oligor arriba al TNC després d’estrenar-se al Temporada Alta.

L’espectacle segueix les petges de la seva trajectòria, ja que es tracta d’un muntatge poètic i emotiu basat en la manipulació d’objectes. Un treball minuciós i íntim que en cada funció podrà ser gaudit només per 14 persones espectadores, amb un petit i delicat escenari a escala, on les coses apareixeran i desapareixeran a través d’esclats de llum: imatges evocadores, mecanismes precisos, miniatures delicades i tot allò que inspiren.

En aquesta ocasió, el tema de fons gira a l’entorn de la idea de paradís, entès com una il·lusió mental i volàtil. La memòria i la melancolia, variables i subjectives, afecten la noció que tenim del descans i, alhora, ens porten cap al desig de reinventar-nos.

Enric Casasses recull i comenta en el seu llibre Dimonis totes les notes que Jacint Verdaguer apuntava quan es dedicava a fer exorcismes en un pis del carrer Mirallers de Barcelona: en aquests inquietants escrits descriu els seus encontres, observacions i interaccions amb els éssers que s’han apoderat d’un cos humà. A partir d’aquest text, el duo d’artistes sonors Cabosanroque desenvolupa una instal·lació que recrea a escala 1:1 el pis on es feien els exorcismes i s’apropen a la idea de possessió mitjançant l’espai, el so, la llum, la paraula i el gest. La seva proposta ens ofereix una mirada contemporània i polièdrica sobre un tema torbador però intrigant, que compta amb les grans col·laboracions del Niño de Elche i Rocío Molina, entre d’altres.

Dansa i performance per parlar de l’emergència climàtica i de la responsabilitat de conservar el planeta per a les futures generacions. Aquesta és la premissa que Tiago Rodrigues, La Ribot i Mathilde Monnier han fet servir per desenvolupar aquesta peça nova i multidisciplinària que es presenta al Festival Grec d’enguany.

Please Please Please és una oportunitat per veure tres figures determinants de les arts escèniques contemporànies en una peça que intenta trobar nous llenguatges per explorar, a través de l’experimentació, un problema d’actualitat. La Ribot i Monnier, que ja havien col·laborat en el passat, s’ajunten aquesta vegada amb el director i dramaturg que l’any passat va encisar el públic del Grec amb l’espectacle By heart. D’una triple col·laboració com aquesta, només en pot sortir una proposta visceral, atrevida, i compromesa amb l’art i amb la vida.

Sonoma és una paraula que no existeix, però que, si existís, voldria dir alguna cosa similar a “cos de so” o “el so del cos”. La Veronal explora en aquest espectacle el so que fa un cos caient en l’abisme del món contemporani. Un món que, en plena era digital, al cim del progrés, només pot aspirar a un retorn a l’origen, al cos, a la víscera. Aquesta exploració orbita al voltant de la figura de Luis Buñuel, cineasta surrealista molt avançat al seu temps i que ja va treballar la visceralitat.

La companyia dirigida per Marcos Morau, doncs, s’allunya de la fredor de Pasionaria (2018), en què es mostrava un futur inquietant, amb persones robotitzades, i explora ara la regressió a l’entranya, a allò més primitiu, com a únic camí que ens queda per emprendre com a societat.

Tot plegat, a través del fascinant llenguatge corporal i estètic de La Veronal, en un espai tan singular com el MNAC i amb dramatúrgia d’El Conde de Torrefiel, La Tristura i Carmina Sanchís, col·laboradors habituals de la companyia. Un must per als amants de la dansa.

Núria Guiu és una ballarina amb un gran recorregut nacional i internacional que ha format part de companyies de dansa tan conegudes com la Veronal o IT Dansa. El 2018 vam gaudir del seu solo Likes, en què es plantejava una investigació antropològica envers la relació de la societat actual amb les xarxes socials.

En aquesta edició del Festival Grec, estrena Spiritual Boyfriends, un nou solo en què, un altre cop, trobarem reflexions sobre les estructures de poder de la nostra societat però al voltant d’una altra temàtica: el ioga. I és que la Núria també és professora de ioga i ens portarà per un recorregut iconogràfic en què el protagonisme el tindrà la relació d’aquesta disciplina amb l’espiritualitat d’occident.

Es tracta d’una peça plena d’ironia, a mig camí entre l’antropologia i l’autobiografia, amb caràcter de performance. Més enllà de la dansa, l’escenografia serà un element molt important per fer volar en alguns moments la nostra imaginació.

Spiritual Boyfriends serà una cita imprescindible en aquesta edició del Festival Grec que ja té totes les entrades esgotades per a les dues funcions programades, però que esperem poder veure ben aviat en altres espais de la ciutat.