POBRE COLOM!

Començo confessant que aquest malaurat article l’he hagut de reescriure unes quantes vegades perquè, concebut enmig d’un encès debat sobre els temes que s’hi indiquen, amb moltes derivacions i arestes, en cada moment apareixien nous elements de judici que m’aconsellaven tenir-los en compte.

En primer lloc, ja dic que em fa una mica de ràbia comprovar com, entre alguna gent amb qui puc compartir coses, hi ha actituds que es produeixen només si les han beneïdes en un país situat molt a ponent, enllà de l’Atlàntic. En aquell país, a causa d’uns fets lamentables i per evidenciar que la societat d’ara és autènticament antiracista, com ha de ser, s’han volgut censurar, arraconar o marcar algunes pel·lícules i llibres. Una altra derivació de la queixa ha consistit a abraonar-se contra estàtues alçades en memòria de persones a qui sembla que s’atribueixen bona part dels mals.

No m’entretindré sobre la primera qüestió, la que pretén, en nom d’una suposada correcció política, allunyar del públic algunes obres d’art que no responen a la visió que avui tenim del món i de les relacions humanes. Els que apunten cap aquesta direcció, no trigaran a trobar evidències racistes, masclistes, misògines, homòfobes i antidemocràtiques en, posem per exemple, Faulkner, Shakespeare, Homer... o la Bíblia! També, és clar, en el nostre Tirant.

La fórmula consistent a enderrocar o embrutar monuments pot trobar una major comprensió, en un país que ha vist massa enaltiment de militars colpistes, inquisidors implacables i egregis dictadors. Em sobta, però, que de totes les estàtues enderrocables que existeixen s’hagi escollit com a predilecta la de Cristòfor Colom. No som originals tampoc en això. Abans ja han patit atacs les estàtues colombines de Boston, Richmond i Miami. Colom ha tingut mala sort. Deixant de banda les dificultats dels viatges, després va gaudir del dubtós privilegi que alguns que anaven necessitats d’herois l’encimbellessin a la categoria de “gran descobridor” i l’escollissin com a símbol de la hispanitat, un concepte que no va arribar a conèixer. Més tard, uns altres caps calents de signe oposat se’l van apropiar descaradament, tergiversant la història. Ara, hi ha qui el fa responsable de totes les matances que els Cortés, Pizarro i altres feristeles van anar perpetrant en nom de la cristiandat, que emparava les ganes d’enriquir-se de les monarquies europees. En lloc d’enderrocar estàtues d’un navegant, per què no es dediquen a apuntar cap als reis i papes que van organitzar, finançar i beneir aquelles gestes?

Que Colom sigui el boc expiatori d’una part del progressisme ho trobo trist. Si l’estàtua de Colom tingués la dissort d’anar a terra, què hauríem de fer amb els Rogers de Llúria o de Flor, o amb Jaume I o el Cid Campeador matamoros? Em temo que la frustració per no haver pogut carregar-se la gran creu del Valle de los Caídos, entre altres símbols reprovables, empeny a buscar-ne d’altres no tan protegits.

Si alguns americans estan enfadats amb els colonitzadors europeus, els suggereixo que canviïn de nom, tant el del continent com el del gentilici que se’n deriva, que prové de l’italià Amerigo Vespucci. I que provin de sentir una mica d’empatia cap a les veritables víctimes d’aquell genocidi, els supervivents dels pobles precolombins, massacrats pels invasors, actualment reclosos en vergonyoses reserves o, en alguns casos, com al Brasil, al caire de l’extermini.