Viure en

En la llista dels clàssics de la literatura universal es troba Robinson Crusoe, l’autobiografia fictícia d’aquell nàufrag anglès que passa 28 anys en una remota illa deserta del Carib, obra de Daniel Defoe. Un títol que torna en llengua catalana gràcies a la traducció que n’acaba de fer Esther Tallada, que l’any passat ja va rebre el premi Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig per la seva tasca com a traductora de William Faulkner. Ara, ha traslladat al català la vivesa col·loquial de l’obra original anglesa que Defoe va publicar l’any 1719 i que passa a engrossir la col·lecció Bernat Metge Universal. Tallada ha volgut complementar la traducció amb un epíleg sobre les dificultats i les possibilitats de recrear el món de Defoe en una traducció del segle XXI.

No cal dir que una obra que parla de la capacitat humana de viure –i fins i tot viure amb un bon i plaent estat d’ànim– en les circumstàncies més adverses i en una situació d’aïllament absolut té avui dia, després dels tres mesos de pandèmia i confinament per la Covid-19, més sentit que mai. Raül Garrigasait, president de La Casa dels Clàssics de la Bernat Metge, ja ho va destacar en la presentació d’aquesta nova edició en català: “Quan treballàvem en aquest llibre, no ens imaginàvem que la història que explica tindria tanta relació amb els nostres neguits d’avui. El nàufrag Crusoe, en una illa deserta, construeix un món nou a partir de tot allò que ha pogut salvar del vell. A nosaltres, després de passar tantes setmanes tancats a casa i de veure com s’esfumaven moltes coses que donàvem per fetes, la seva solitud i les seves reflexions sobre la justícia i la civilització ens poden semblar més properes que mai.” El volum està prologat per Albert Sánchez Piñol, que reflexiona sobre el valor de la novel·la i sobre el sentit de la paraula clàssic. Per ell, “Robinson Crusoe no és, com s’ha dit tantes vegades, un relat de supervivència”: “És molt més, moltíssim més que això. Crusoe no lluita per sobreviure, lluita per viure. Vet aquí. Aquest és el triomf real de la cultura sobre la natura.”

Una altra traducció, d’un altre llibre que ens evoca a un concepte ara ja tan nostrat com és el de desconfinament, és el que signa Narcís Comadira. Aquest poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari gironí ha traduït El viatge (Viena) de Luigi Pirandello. És la història del desconfinament d’una dona que fa tretze anys que no surt de casa; des que va morir el seu marit, viu reclosa en el dol més sever. Però l’aparició d’uns lleus símptomes de malaltia l’obligaran a anar a veure el metge a la capital i, per tant, a emprendre un viatge vital, que li estamparà al cos tota la tendresa que s’ha perdut fins ara. La vida i la mort són omnipresents en el relat.

El mercat editorial suma un altre nom clàssic, en aquest cas del modernisme. L’editorial Trípode acaba de publicar Petons, d’Alexandre de Riquer (1856-1920), un dels poetes i artistes més representatius del modernisme català que, malgrat això, va quedar pràcticament oblidat després de la seva mort i“no se’n troben referències, estudis o exposicions més enllà d’algunes mencions en el camp de l’exlibrisme o el cartellisme”, apunten els editors, que també destaquen que aquest desconeixement “es deu, sobretot, a la manca d’edicions sobre les seves obres”. Ara, Maria Planellas ha fet un estudi del poemari i el recupera “amb una gènesi, una estructura i una anàlisi dels continguts molt ben definits”, segons apunta Eliseu Trenc al pròleg. De Riquer va dedicar aquest poemari de temàtica amorosa a la seva difunta esposa. L’edició de Trípode conté un apèndix amb poemes inèdits que per primera vegada són publicats.

De l’amor als somnis. La Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) publica El somni blau. Estudi dels somnis en la narrativa de Mercè Rodoreda, de l’escriptora i periodista Eva Comas Arnal. Hi analitza la presència del somni en la prosa de Rodoreda, amb fins a 55 passatges onírics dels seus contes i novel·les: des del somni torbador que segueix el protagonista d’Una fulla de gerani blanc fins al somni del punyal de Quanta, quanta guerra… o al de l’alè del pare de La mort i la primavera, a més dels més coneguts sobre els coloms a La plaça del Diamant. Comes va desgranant un per un els principals somnis dels personatges de Rodoreda.

I malgrat que aquest estiu serà ben diferent i les festes majors quedaran esmorteïdes o directament suspeses per la crisi sanitària, El Cep i la Nansa proposa L’abecedari de la festa major, una obra de Sebastià Serra, plena de personatges de la cultura popular a través de què fa descobrir les lletres de l’abecedari i la cultura popular. Es tracta, apunten, que els més petits no es quedin sense la seva festa, i gràcies a aquest recorregut la podran reviure un pèl, tot i que els carrers i les places aquest estiu estiguin més buits que mai de festes.

“Una obra que parla de la capacitat humana de viure en les circumstàncies més adverses i en una situació d’aïllament absolut té avui dia més sentit que mai”