Una unió controvertida
La tradició de les flors es va fusionar per primera vegada amb la diada dels llibres el 23 d’abril del 1931 i va generar debat
La integració de les dues festes va generar debat entre els contemporanis. En bona part, per les inclemències meteorològiques, que es van confabular durant alguns anys per deslluir la celebració. El 1932, el cel es va llevar amb núvols i pluja matinal. L’any següent, el temps encara es va revelar més advers i, durant bona part del dia, “per tal d’esvair qualsevol esperança, queia una gotellada intermèdia que obligava a estendre damunt les parades lones, cartons, paper d’embalatge o qualsevol mena de coberta improvisada”. El 1935, la situació encara va empitjorar i es va convertir en l’edició en què el temps es va mostrar “menys propici”, una situació que es va mantenir fins entrada la nit.
El problema no era només que els llibreters estiguessin pendents del cel, sinó també la sensació que la coincidència amb la diada de Sant Jordi no acabava de funcionar. L’endemà de la diada del 1935, per donar-ne exemple, un redactor de La Humanitat que havia peregrinat per bona part de les llibreries i parades instal·lades al centre de Barcelona havia arribat a la conclusió que “una vegada més –era el comentari general– la coincidència de Sant Jordi amb la Diada del Llibre ha perjudicat aquesta”.
Malgrat tot, també hi havia qui celebrava aquella fusió a partir de mòbils patriòtics. El primer any que es va produir, per donar-ne exemple, un cronista, des de les pàgines de La Publicitat, celebrava la unió d’aquesta forma: “La Diada del Llibre no fou, com alguns han pretès, ofegada per la festa de Sant Jordi. Al contrari. Es pot afirmar que les dues festes s’han ajuntat graciosament en una sola, plena de sentit i, per què no dir-ho?, de patriotisme.” I, sense dubtar-ho, feia vots per tal que aquesta unió es mantingués en el futur: “Cal fer tots els possibles perquè d’aquí endavant la doble tradició, tan feliçment començada ahir, perduri i que, d’aquí endavant, el 23 d’abril, sota l’ombra simbòlica de Sant Jordi, sigui la festa, magníficament barcelonina, dels llibres i les flors”. Els desitjos d’aquest cronista s’acabarien complint. Però la configuració de la diada, tal com la coneixem avui, no va ser un camí senzill.