Llibres que han fet Sant Jordi
D’ençà de la primera edició, el 1926, la diada de Sant Jordi s’ha convertit en un baròmetre perfecte per conèixer l’evolució del sector editorial i de les inquietuds literàries dels catalans
La combinació entre roses i llibres s’ha convertit, des de fa anys, en un dels elements característics de la diada de Sant Jordi. De fet, les arrels de la celebració, amb un perfil catòlic i, des de finals del segle XIX, amb un component patriòtic, es remunten a molts anys enrere. Però la incorporació del llibre és molt més recent. La primera Festa del Llibre es va celebrar el 1926 i, malgrat que no sempre ha coincidit amb el 23 d’abril ni s’ha celebrat de forma ininterrompuda, aquests darrers anys, ha esdevingut un baròmetre per conèixer les inquietuds literàries dels catalans.
Des de fa alguns any, el rànquing dels llibres més venuts s’ha convertit en una informació esperada pels periodistes, malgrat els advertiments dels llibreters i editors que no sempre coincideix amb els exemplars més venuts al llarg de l’any. Malgrat aquesta circumstància, val la pena resseguir els llibres que han tingut més èxit en la diada, bàsicament, com a pols per conèixer l’evolució des les inquietuds dels lectors els darrers cent anys. La diada també ha estat, en els seus cent anys d’existència, una eina precisa per conèixer l’estat del sector editorial.
La primera edició
La primera vegada que es va celebrar una diada dedicada específicament a la promoció del llibre va ser el 1926. Abans d’aquesta data, però, existien diades o festes del llibre, si bé organitzades per ateneus i entitats de tot tipus, i amb objectius que anaven més enllà de la promoció de la cultura, ja fos per nodrir biblioteques o per fomentar les bones lectures. Per exemple, podem esmentar la que va organitzar, el 1915, el cor Marítim Badalonès i que tenia com a objectiu recollir llibres per a la biblioteca de l’entitat, i la de la societat coral La Violeta de Clavé amb motiu de la inauguració de la biblioteca. Era relativament habitual, doncs, organitzar jornades en què el llibre i el foment de la lectura assumien un protagonisme especial.
La primera edició, però, es va celebrar el 1926 i es va batejar amb el nom de Festa Anual del Llibre Espanyol i es va celebrar a tot l’Estat. Els actes van tenir un clar perfil institucional i acadèmic, sense massa implicació del teixit social. Si ens cenyim al cas de Barcelona, un dels epicentres de la celebració, van sovintejar les exposicions, els actes literaris i les conferències, tots amb un públic més aviat reduït. L’acte més concorregut de tots es va celebrar al paranimf de la Universitat i va tenir una nodrida presència d’autoritats civils i militars. El mateix perfil institucional va tenir en altres poblacions catalanes, com ara a Tarragona, on la celebració es va limitar a conferències a l’Escola Normal, a l’institut, a la Diputació i a la casa de beneficència. En el cas de la venda de llibres, les cròniques destacaven que “es van veure molt concorregudes totes les llibreries de la capital, portant-se a terme importants vendes”.
A poc a poc, la Cambra va aconseguir que les llibreries apliquessin un descompte del 10%; una iniciativa decisiva per estimular la compra de llibres i que ja el 1927, durant la segona edició, s’havia estès a 15 llibreries de Barcelona i algunes més de la resta del país. La mesura va tenir un efecte immediat. En aquella edició, la venda de llibres, un dels principals motors de la celebració, va augmentar de forma significativa respecte de l’any anterior. A partir de les dades facilitades per algunes llibreries, alguns diaris asseguraven que només a la ciutat de Barcelona s’havien invertit més de 150.000 pessetes en la compra de llibres, amb algunes llibreries “i no pas de les més importants, que van arribar a vendre per valor de 5.000 pessetes”. Algunes, com ara la Catalònia, havien venut 3.500 exemplars. Dos anys després, la xifra de vendes havia arribat als 50.000 volums, de què “la majoria escrits en català”, si ens atenem a les informacions facilitades per la revista La nostra terra, especialitzada en la literatura, les arts i les ciències. També en aquella segona edició es va donar a conèixer els primers balanços, val a dir que molt genèrics, sobre els llibres més venuts, amb algun cronista que destacava que “els llibres que es van vendre més van ser els «d’amena i vaga literatura», si bé en general va predominar una certa selecció en la compra de volums que acredita el bon gust del públic”.
A més a més de Barcelona, altres poblacions catalanes també van celebrar la diada, amb més o menys intensitat segons l’entusiasme de les autoritats. A Sabadell, per exemple, l’Ajuntament va anunciar la inauguració d’una escola i biblioteca a la presó i va comprar més de 1.000 llibres que va repartir entre totes les escoles i centres de beneficència. En alguns altres municipis, els actes es van limitar als alumnes de primària, com ara a Granollers, on una publicació local destacava l’escàs públic present en les conferències. La Diputació de Girona, en canvi, es va limitar a complir l’expedient i a repartir un exemplar del diccionari de la llengua espanyola a algunes biblioteques.