De monarquia, només Sildàvia!

És un dels avantatge del món de ficció: pots ser monàrquic tot i que tinguis sentiment republicà. Sóc partidari de Muskar XII, un rei que m’evoca els reis bondadosos dels contes tradicionals. Torno a dir: és una fantasia evocadora de l’àlbum de Tintín El ceptre d’Ottokar, un dels més barrocs de tota la col·lecció, no només perquè el regne de Sildàvia sembla l’Àustria reial de Sissí emperadriu, sinó perquè tots els decorats i fons d’aquesta aventura van ser dibuixats pel gran E.P. Jacobs que, a més de ser el creador de Blake i Mortimer, va ser col·laborador d’Hergé en diversos àlbums. Jacobs també va ser cantant d’òpera, fet que encara condiciona més l’ambientació de l’àlbum. Parlar de Tintín, i concretament d’aquesta obra, ve a tomb perquè a Barcelona s’ha obert, al barri del Poblenou, un consolat de Sildàvia que emet els passaports de no se si dir súbdit o ciutadà de Sildàvia. El cònsol és el tintinaire Enric Reverté que, el passat 15 de juliol, festivitat de Sant Vladímir, patró de Sildàvia va concedir la nacionalitat d’aquest país imaginari, que podria situar-se als Balcans, a uns quants seguidors del personatge. Aquest lliurament es va fer als 15 consolats que Sildàvia té a tota Europa. L’obra va ser publicada per trameses l’any 1939 al suplement Le Petit Vingtième i forma part dels àlbums que originalment eren en blanc i negre i que després van ser acolorits i retocats. Tintín i els seus companys viatgen a Sildàvia per recuperar el ceptre reial que ha estat robat pel país veí, Bordúria, i sense què el rei no pot participar en la desfilada del dia de Sant Vladímir. Sildàvia i Bordúria representen la política de blocs de la guerra freda.