‘Ilerdam Videas’ (‘Tant de bo vegis Lleida!’)

De fa anys s’ha fet popu­lar l’expressió Iler­dam videas (‘tant de bo vegis Lleida!’) quan la capi­tal de Ponent apa­reix en deter­mi­nats debats o con­ver­ses. L’expressió es recur­rent quan es parla de la ciu­tat en nega­tiu, ja que, segons la savi­esa popu­lar llei­da­tana, quan els romans desit­ja­ven el mal a algú, li etzi­ba­ven aquesta sentència.

Depe­nent de qui t’ho explica, es pre­cisa encara més i se situa la frase en el con­text de la cèlebre bata­lla d’Ilerda, que va enfron­tar Juli Cèsar i el gene­ral Pom­peu el 49 aC.

Segons aquests inter­lo­cu­tors actu­als, la duresa del que es va viure a la ciu­tat com a con­seqüència d’aquell vio­lentíssim enfron­ta­ment bèl·lic, jun­ta­ment amb la cli­ma­to­lo­gia extrema que van haver de patir les legi­ons roma­nes, van que­dar gra­va­des a foc en l’ima­gi­nari popu­lar dels romans i, d’aquí, que quan maleïen algú aca­bes­sin pro­nun­ci­ant aquesta frase.

Però res de tot això és cert. Cap font antiga recull que els romans desit­ges­sin malas­tru­gança pen­sant en Lleida, i tot ple­gat sem­bla el resul­tat d’una lle­genda urbana cre­ada en plena Renai­xença per Josep Pleyan de Porta, que ho va reco­llir en el seu Àlbum històrich, pin­to­resch y monu­men­tal de Lleida y sa pro­vin­cia (1880), bar­re­jant-hi pel mig la bata­lla d’Ilerda.

D’on s’ho va treure Pleyan? Sem­bla que del cèlebre poeta Horaci, que en una de les car­tes (Epísto­les, lli­bre segon, 20, 13) esmenta la ciu­tat romana d’Ilerda. Es tracta d’un frag­ment en què el poeta fa ser­vir un recurs lite­rari poste­ri­or­ment emprat per Ovidi i es diri­geix —inter­pel·la— a un lli­bre que acaba de publi­car, i li diu quin podria ser el seu pos­si­ble destí: “Has de saber que seràs molt valo­rat a Roma fins que la joven­tut t’aban­doni, però quan, magre­jat per les mans del poble, comen­cis a fer-te malbé o, no lle­git ja per ningú, ser­vei­xis de men­jar per a les per­ver­ses arnes, lla­vors fugiràs a Útica o, en un paquet, seràs enviat a Ilerda.” Horaci empra el cas de Lleida com a ciu­tat llu­nyana, i perquè, natu­ral­ment, la cru­esa dels com­bats entre els par­ti­da­ris de Cèsar i Pom­peu havia res­so­nat per tots els racons de l’imperi.