Tàrraco, capital d’un imperi

Quan es va començar a trobar malament, mentre lluitava contra els àsturs i els càntabres juntament amb les tres legions que l’acompanyaven en la seva conquesta de la península Ibèrica, l’emperador August va pensar que el millor lloc per refer-se de la malaltia era Tàrraco, “la ciutat on la primavera és eterna”, segons va escriure el poeta Publi Anneus Florus. Era l’any 27 aC, i August va acabar residint a la ciutat durant dos anys, fins al 25 aC, amb la qual cosa va convertir Tàrraco en un dels grans centres diplomàtics, administratius, militars i religiosos de l’imperi romà. De fet, el mateix any 27aC, el senat romà va acordar un nou mapa segons el qual dividia Hispània en tres províncies: la Bètica, amb capital a Còrdova; la Lusitània, amb capital a Mèrida, i la immensa Tarraconense, amb capital a la ciutat que avui dia és Tarragona i que era la més gran de totes tres (ocupava dues terceres parts de la península Ibèrica) i també una de les províncies més grans de tot l’imperi romà.

En aquells dos anys que l’emperador va residir a Tàrraco ja s’hi havien aixecat alguns dels grans monuments de segell romà: les muralles, el fòrum de la colònia, la Via Augusta i l’arc de Berà, entre d’altres. I va ser posteriorment a l’arribada d’August quan s’hi va construir el teatre tomà, el gran complex del fòrum provincial, el circ i l’amfiteatre, l’espai destinat als combats de gladiadors. De tots aquests monuments se’n conserven restes, que avui dia conformen el conjunt arqueològic de Tarragona, que va ser declarat patrimoni mundial de la Unesco l’any 2000.

És a la part alta de la ciutat on es concentren bona part de les restes monumentals, a l’entorn del que avui dia és la plaça de la Font (que ocupa part de l’arena de l’antic circ romà) i de la catedral (que es va aixecar on hi havia el gran complex del fòrum provincial). Però a la part baixa també s’hi poden veure les restes del teatre romà (que en els darrers dos anys s’ha començat a museïtzar, amb la instal·lació d’unes polèmiques estructures de ferro que reprodueixen els dos primers sectors de l’antiga graderia). A la part baixa també es troben la necròpolis paleocristiana, un dels cementiris tardoromans (segles III-V dC) més ben conservats de l’imperi. I a quatre quilòmetres del nucli de Tarragona, hi ha el pont del Diable, la llarga canalització per portar aigua del Francolí a la ciutat.

La millor proposta per conèixer tots aquests rastres romans és fer una visita al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), que investiga, conserva i exposa les troballes arqueològiques. Des de fa dos anys, el museu es troba de manera excepcional –i mentre durin les obres de reforma de la seu central–, al Tinglado 4 del moll de Costa. La visita a Tàrraco passa per totes aquestes grans construccions, però com que la ciutat moderna es va anar construint sobre l’antiga, les petjades dels romans es troben arreu, amagades als aparcaments dels moderns blocs de pisos, en cases i en comerços. Tarragona encara té molt de Tàrraco.