UNA FAMÍLIA PECULIAR

Set germans adoptats, amb set poders sobrenaturals diferents cadascun d’ells, són els protagonistes de The Umbrella Academy, la sèrie de Netflix que ja va per la segona temporada i que té uns quants seguidors fidels, sobretot entre els amants del còmic original. Els personatges els va crear el 2007 Gerard Way, músic i vocalista de la banda de rock My Chemical Romance. Way treballava en una botiga de còmics de Nova York quan l’11-S va veure en directe l’atac a les Torres Bessones. A partir de llavors, va decidir fer un gir a la seva vida, deixar-ho tot i dedicar-se a la música amb els seus amics. Sis anys més tard, ja amb èxit i reconeixement, es va posar a escriure el còmic, que va suposar un alenada d’aire fresc en el gènere dels superherois. Finalment, el 2017, Netflix en va anunciar l’adaptació, assegurant que mantindria l’esperit fosc però amb tocs d’humor (això ho aconsegueix més en la segona temporada que en la primera). La història que se’ns explica comença un 1-O, el del 1989, quan set dones de diferents parts del món donen a llum sense cap signe previ d’estar embarassades. Les criatures tenen poders sobrenaturals i són adoptades per un excèntric multimilionari, Reginald Hargreeves, que les educa de manera severa i estricta, amb l’objectiu de formar un equip que pugui salvar la humanitat en el futur. És tan poc l’afecte que té pels fills que els anomena simplement pel número que els correspon, de l’1 al 7, i encarrega la seva cura a un mico que pot parlar i a una androide que els fa de mare. En l’adolescència del nois, però, les coses no acaben d’anar bé. El número 5, amb la capacitat de moure’s en l’espai i en el temps, desapareix misteriosament als 13 anys sense ni tan sols haver arribat a tenir nom. I el número 6, Ben, que fa sortir monstres d’altres dimensions del seu cos, mor als 17 durant una missió. A partir de llavors, els germans van abandonant l’acadèmia on s’han criat i es van distanciant del pare, excepte el número 1, el forçut Luther, que és l’únic que segueix a les seves ordres . El número 2 és Diego, un lluitador expert a llançar ganivets que vol continuar fent de superheroi en solitari. Allison és la número 3, capaç d’aconseguir que qualsevol persona faci el que ella vulgui només de dir-ho en veu alta, i que així s’ha convertit en actriu d’èxit. Tot el contrari de l’entranyable Klaus, el número 4, alcohòlic i drogoaddicte incapaç de gestionar el poder que li permet parlar amb els morts. La número 7 és Vanya, l’única dels germans que aparentment no va desenvolupar cap poder i que té acumulada molta rancúnia per aquest motiu. La vida de tots plegats es complica quan es tornen a trobar arran de la mort del pare i durant la cerimònia de comiat reapareix el número 5. Té cos d’adolescent i mentalitat d’adult –el jove actor que l’interpreta, Aidan Gallagher, és una de les descobertes de la sèrie–, ja que ha passat més de quaranta anys treballant per a una entitat sobrenatural que controla les línies temporals. El número 5 sap que el món s’acabarà en pocs dies i vol que els germans l’ajudin a impedir-ho. Així, viatges en el temps i futurs apocalipsis serveixen de marc per desenvolupar les complicades relacions d’aquesta peculiar família. No cal buscar gaire lògica en l’argument, només disfrutar de l’espectacle, amb menció especial a la banda sonora.