‘MAKE IT NEW’

Un dels fenòmens més importants que s’està produint en el sector del llibre en aquests moments és, inqüestionablement, el relleu en la direcció de les grans editorials. La vella guàrdia està cedint el pas a les joves generacions. I amb els canvis de lideratge al capdavant dels grans segells, el panorama general està experimentant una transformació formidable.

Un dels casos més insòlits, però alhora paradigmàtics, és el de la mítica col·lecció Penguin Classics, fundada l’any 1946 i que disposa de més de 1.800 títols. Als 36 anys, la jove filipinoamericana Elda Rotor va accedir a la direcció de la filial. Titulada en literatura anglesa i nord-americana, abans de desembarcar a Penguin, havia passat tretze anys treballant a Oxford University Press.

Des de la seva arribada a Penguin Classics, la col·lecció s’ha renovat i regenerat considerablement. Ha revitalitzat el fons editorial. Ha enriquit i diversificat la col·lecció, incorporant-hi noves i desconegudes tradicions literàries, nous gèneres literaris i més veus de dones. En definitiva, ha fet de Penguin Classics una col·lecció molt més inclusiva, perquè “escolta bé la multiplicitat de comunitats literàries del món i estudia els seus cànons particulars”. Ha impulsat noves traduccions, tant d’obres antigues com de les noves incorporacions al catàleg. Ha rescatat un munt de clàssics moderns perduts.

Ha iniciat noves subsèries, com ara Penguin Vitae, que encarna una visió absolutament innovadora i plural dels clàssics moderns i contemporanis, o Penguin Liberty, una biblioteca dedicada exclusivament al pensament polític. També ha fet revifar l’interès per la poesia.

Ha encetat noves línies temàtiques, com ara la literatura que gira a l’entorn del fenomen de la immigració. Ha treballat de valent per introduir Penguin Classics al sector de l’ensenyament secundari i universitari. Ha volgut que la col·lecció estigués atenta a la societat del moment i que participés activament en els debats actuals sobre la redefinició dels vincles entre literatura i compromís social.

Déu n’hi do, oi? Rotor ha fet un gir impressionant al timó de Penguin Classics amb excel·lents resultats en només tretze anys. No esteu plenament convençuts que ja seria hora que l’Institut Ramon Llull sortís de la seva actual deriva erràtica i letàrgica i es posés les piles per adoptar una política molt més activa i mirés d’interessar Elda Rotor en la tradició literària antiga i moderna de Catalunya? No seria una cosa esplèndida veure una antologia d’Ausiàs March al catàleg de Penguin Classics? No seria magnífic que Solitud, de Caterina Albert/Víctor Català, es traduís novament a l’anglès i es promocionés com un clàssic perdut de la literatura moderna de dones?

No és impossible. Cal posar-s’hi. Els clàssics catalans s’ho ben mereixen.