El desembarcament del món clàssic

En un llibre publicat per primera vegada el 1925 i reeditat recentment per la Diputació de Girona, el periodista Manuel Brunet s’imaginava de forma paròdica El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries. No sabem el dia, ni tampoc l’any exacte, però cap al 600 aC, grecs foceus procedents de Massàlia (l’actual Marsella) es van establir al quasi illot de Sant Martí d’Empúries. Aquell esdeveniment va deixar empremta en la toponímia i va donar origen al nom Empordà; però, per damunt de tot, va representar la porta l’entrada del nostre país al món clàssic. La fascinació d’aquesta fita per part dels homes del noucentisme, amb l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch al capdavant, va impulsar les primeres excavacions el 1908 i, juntament amb la potència extraordinària de les restes, han garantit més de cent anys d’excavacions gairebé ininterrompudes i el fet que, avui dia, sigui el jaciment més visitat de Catalunya.

Aquell primer assentament, anomenat Palaiàpolis pels mateixos grecs, va donar pas a la fundació d’una ciutat en terra ferma, la neàpolis, que integrava els dos nuclis. Empúries actuava com a centre canalitzador de mercaderies manufacturades i les redistribuïa a les zones de l’interior, alhora que recollia i exportava els productes del seu territori. Aquest paper comercial va afavorir el creixement d’aquell petit assentament, fet en direcció nord-sud a partir de l’antic port i condicionat per la topografia del terreny. Si recorrem el terreny, al centre de la ciutat hi trobem el principal espai públic, l’àgora, i a la part nord, un gran edifici amb funció comercial, l’estoa. Durant la visita podrem descobrir les restes de paviment d’una sala de banquets amb una inscripció en grec, la petita indústria on s’elaboraven conserves i salses de peix, els recintes d’Asclepi i Serapis i l’àgora o plaça pública. Per reconstruir aquest darrer espai no ens caldrà forçar la imaginació ni tenir coneixements del període. A través d’unes ulleres virtuals, ho podrem fer com si retrocedíssim dos mil anys.

La visita a l’exposició permanent, que es renovarà ben aviat, és un complement indispensable. La sala més concorreguda és la de l’Asclepi, on també podem contemplar altres elements escultòrics trobats l’any 1909, com una figura d’Apol·lo, una ara de pedra i una figura escultòrica d’una serp. A la resta de vitrines associades al període anterior a l’arribada dels romans, podem veure objectes vinculats al caràcter comercial de la ciutat. També hi podem veure peces relacionades amb la vida quotidiana dels emporitans, mostres de les seves creences religioses i alguns objectes procedents de diversos aixovars funeraris.