Al fons del cor escèptic i altres poemes viatgers

La qualitat de les traduccions del rus de Xènia Dyakonova ha eclipsat un xic la seva extraordinària i incipient obra poètica en català. Nascuda a Leningrad (Sant Petersburg) el 1985, Dyakonova es va traslladar a finals del segle passat a Barcelona per estudiar a la UB. Actualment, compagina les traduccions amb la docència i ha estat un pont ferm entre dues cultures: la russa, amb una de les més importants tradicions literàries modernes, malgrat els comunistes, i la catalana, també malferida per la dictadura franquista. Des de l’adolescència publica poemaris en rus i traduccions. No és fins a l’any 2015 en què es decideix a imprimir el primer poemari en català, Per l’inquilí anterior, recull autobiogràfic de les vicissituds de la nova generació. Ara, la presentació de Dos viatges es pot interpretar com una antologia de poemes de tots aquests anys, amb alguns nexes com el costumisme i la sensació d’instantaneïtat que fa tan llaminera la seva obra, com aquest poema en prosa: “Qui arriba cinc minuts tard, veu el món d’una altra manera. De cop i volta, té un desig absurd: comprar-se un corbatí o adoptar una zebra. Per conjurar el temps que li sobra, comença a repetir paraules hieràtiques, potser adverbis, com ara subreptíciament. I si per casualitat té alguna cosa a la mà –un mocador o una oferta de pizzes– la desplega lentament, com un mapa, amb tota la innocència d’un turista.”

La seva obra es basa en la contemplació de moments quotidians plens de màgia. En algun moment semblen quadres de Seurat, o d’Odilon Redon, a qui dedica un dels poemes, un cert postimpressionisme combinat amb el realisme domèstic o urbà d’alguns dels poemes més destacats. Cal dir que en té pocs per descartar, perquè la tria és poderosa i el llibre és molt potent, potser el més reeixit que he llegit dels autors de la seva generació. La bella edició del Buc conté, a més, un dens epíleg de Pere Gimferrer, també farcit de teoria i veritat, un luxe: “Aquest recull, tanmateix, no és un simple, discret i elegant ventall de rimes enginyosament mnemotècniques: és, també, el flaix calidoscòpic dels instants que fan les nostres vides, arrabassats pel poema per una inventiva profunda, constant, àgil i seriosa, perquè ja sabien els grecs que els poetes són els intèrprets dels déus. L’aparent lleugeresa irònica cela la més abissal recerca. Cada poema és el trencadís d’una arquitectura enjoiada i simplicíssima en la deliberada reverberació de l’instant encalçat pel vers, i d’aquest mosaic en neix un dibuix que té la cara de tots nosaltres, és a dir, de la vera poesia.” Llibre important.