Crítica
Al fons del cor escèptic i altres poemes viatgers
La qualitat de les traduccions del rus de Xènia Dyakonova ha eclipsat un xic la seva extraordinària i incipient obra poètica en català. Nascuda a Leningrad (Sant Petersburg) el 1985, Dyakonova es va traslladar a finals del segle passat a Barcelona per estudiar a la UB. Actualment, compagina les traduccions amb la docència i ha estat un pont ferm entre dues cultures: la russa, amb una de les més importants tradicions literàries modernes, malgrat els comunistes, i la catalana, també malferida per la dictadura franquista. Des de l’adolescència publica poemaris en rus i traduccions. No és fins a l’any 2015 en què es decideix a imprimir el primer poemari en català, Per l’inquilí anterior, recull autobiogràfic de les vicissituds de la nova generació. Ara, la presentació de Dos viatges es pot interpretar com una antologia de poemes de tots aquests anys, amb alguns nexes com el costumisme i la sensació d’instantaneïtat que fa tan llaminera la seva obra, com aquest poema en prosa: “Qui arriba cinc minuts tard, veu el món d’una altra manera. De cop i volta, té un desig absurd: comprar-se un corbatí o adoptar una zebra. Per conjurar el temps que li sobra, comença a repetir paraules hieràtiques, potser adverbis, com ara subreptíciament. I si per casualitat té alguna cosa a la mà –un mocador o una oferta de pizzes– la desplega lentament, com un mapa, amb tota la innocència d’un turista.”
La seva obra es basa en la contemplació de moments quotidians plens de màgia. En algun moment semblen quadres de Seurat, o d’Odilon Redon, a qui dedica un dels poemes, un cert postimpressionisme combinat amb el realisme domèstic o urbà d’alguns dels poemes més destacats. Cal dir que en té pocs per descartar, perquè la tria és poderosa i el llibre és molt potent, potser el més reeixit que he llegit dels autors de la seva generació. La bella edició del Buc conté, a més, un dens epíleg de Pere Gimferrer, també farcit de teoria i veritat, un luxe: “Aquest recull, tanmateix, no és un simple, discret i elegant ventall de rimes enginyosament mnemotècniques: és, també, el flaix calidoscòpic dels instants que fan les nostres vides, arrabassats pel poema per una inventiva profunda, constant, àgil i seriosa, perquè ja sabien els grecs que els poetes són els intèrprets dels déus. L’aparent lleugeresa irònica cela la més abissal recerca. Cada poema és el trencadís d’una arquitectura enjoiada i simplicíssima en la deliberada reverberació de l’instant encalçat pel vers, i d’aquest mosaic en neix un dibuix que té la cara de tots nosaltres, és a dir, de la vera poesia.” Llibre important.
Centenari de Charlie, ‘Bird’, Parker
Res més suculent per celebrar el centenari de Charlie Parker que tornar-lo sentir. Els recomano aquesta edició econòmica de New Continent, una col·lecció de tres compactes, editada especialment amb motiu del centenari del naixement del gran Parker, que permet gaudir del recorregut d’un músic que va marcar un abans i un després en la història moderna, i que també ha estat un personatge de novel·la i de pel·lícula a través dels més grans cervells que estimen el jazz, dels beatniks i Julio Cortázar a Clint Eastwood. L’edició de The Hits inclou setanta temes remasteritzats, entre els quals hi ha els millors enregistraments en vida de Bird per als segells Dial, Savoy i Verve, així com l’inoblidable concert del 1953 al Massey Hall del Canadà, que va el reunir amb Dizzy Gillespie, Bud Powell, Charles Mingus i Max Roach. L’edició conté, a més, un llibret explicatiu de 16 pàgines, amb textos actualitzats i nombroses fotos i records d’una llegenda que només va viure 34 anys, però amb la intensitat d’una persona que viu tres vides. Sovint se l’ha associat al malditisme romàntic i a les drogues que el van dominar, però tot és secundari davant del geni del saxo, que va arribar a Nova York per treballar com a rentaplats en un club on cada nit escoltava Art Tatum. Triple trip colorista d’un músic que va fer època.