Aquest article és mel

No m’agrada quan a Twitter els mestretites em corregeixen algun tuit, ho reconec. I tampoc em plau veure com ho fan als altres. No hi trobo cap benefici lingüístic en el context d’una xarxa social que té els seus propis codis. Més aviat hi veig aquella pulsió tan habitual del nyec-nyec, del “i jo més”, de respondre de forma enginyosa, de superar el que ha dit l’altre. De replicar gairebé gratuïtament, en definitiva. Ja ho sé, que em diran que no, i que tot és per un altruisme virgilià que reverteix en el bé comú lingüístic. Personalment, em quedo amb alguns articles escrits per veus més autoritzades que la meva, gent de la llengua, que desaconsellen aquest tipus de correccions i que dubten seriosament de la positivitat de l’acció.

M’ha sorprès, d’altra banda, un debat generat a la mateixa xarxa social al voltant de l’idiolecte emprat per molts usuaris per expressar-s’hi, un fet que no és propi del català a Twitter, sinó que es dona en altres llengües que un servidor entén mínimament. Tot es va iniciar amb un tuit de l’Ignasi Moreta en què es preguntava si l’expressió “això és mel”, en el cas d’usuaris del Principat, no era una mica afectada i carrinclona, ja que és pròpia d’altres terres del nostre domini lingüístic, com el País Valencià. Moreta hi veia empobriment, ja que la variació dialectal enriqueix. Altres usuaris li van respondre traient a la palestra diverses expressions per l’estil com “soc vingut a dir-vos”, “amichs” o “per favort” –hi afegeixo, si m’ho permeten, una que considero escaient, “garol·lerejar” (sí, amb ela geminada; sí, amb punt volat). En suma, al fil de la conversa es palpava un cert rebuig envers aquests actes de transgressió ortogràfica, de registre i dialecte, i em costa d’entendre-ho. Em sobta perquè de la mateixa manera que hem de tenir espais per a la transgressió social, sexual, festiva o artística, el català també en pot tenir, i Twitter és un bon canal. Per què la llengua no pot gaudir d’espais lliures de la norma i de la correcció on es puguin desenvolupar registres col·loquials i transgressors quan sigui oportú? Com ja vaig assenyalar allà mateix, si fem cas a les recomanacions d’alguns, anirem a la discoteca i tractarem de “benvolguda” la noia que ens ha fet ullets.