Triadú 2021

El 30 de setembre farà deu anys que es va morir Joan Triadú, escriptor, pedagog, crític literari i activista cultural. Fem una visita a l’Espai Joan Triadú de Ribes de Freser, la seva població natal. Anem fins a la biblioteca Terra Baixa, situada a l’edifici de l’energia. L’edifici no és lluny de l’estació de Ribes-Vila, on el moviment d’excursionistes que pugen i baixen de Núria és intermitent. M. Teresa Prat, bibliotecària, us rebrà amb totes les atencions.

La segona planta acull l’exposició permanent Llegir com viure. L’octubre del 1993, amb ocasió de ser “l’escriptor del mes”, Triadú va explicar els motius que el van portar a escriure. Un era la seva afició a llegir. Escriure era, per a ell, llegir, compartir, rumiar, opinar. Escriure en català, “perquè només amb la llengua ens sobreviurem.”

Trenta anys abans, el 1963, Triadú havia escrit Llegir com viure. Un plafó inicial introdueix el personatge, al costat d’alguns exemplars d’obres seves. Destaca Memòries d’un segle d’or: un acostament a un grapat de moments de la vida de Triadú. També destaca l’excel·lent biografia que li va escriure Agustí Pons, Joan Triadú, l’impuls obstinat, per encàrrec de la Fundació Jaume I. L’obra es va publicar el 1992, l’any en què la societat civil va homenatjar Triadú atorgant-li el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El contingut de l’exposició permanent, comissariada per Susanna Àlvarez i Joan Josep Isern, sap mostrar amb gran encert una colla de fets, petits i grans, que ajuden a veure la transcendència del personatge. Potser és petit, o potser no, que Triadú nasqués el 30 de juliol del 1921 a Ribes de Freser: “Una mica més amunt del portal de la colònia, en una de les cases de dos pisos que hi ha pujant a la dreta. El carrer no tenia nom encara. Ara es diu de Balandrau, pel pic que l’encapçala.”

Després la família es va traslladar a Gràcia i, més tard, Joan Triadú va estudiar a Sarrià. Quan tenia 17 anys va començar a fer de mestre a Granollers. Potser això és petit o potser no, perquè Triadú va abocar-se en cos i ànima a la pedagogia i a Catalunya. Ho va escriure Vicenç Villatoro en vida de Triadú: “Darrere de tot el que fa, en qualsevol àmbit, hi ha un motor cívic i patriòtic, la convicció que fer la feina ben feta en la cultura i en l’educació és la contribució a la tasca cívica de construir una Catalunya rica i plena.”

Però el que sens dubte és gran és tot allò que l’exposició va desplegant, amb fotografies, objectes, cartes i una relació d’anys i d’accions que despunten: el 1944, Triadú engega la festa literària de Cantonigròs; el 1946, funda la revista Ariel, en què comença a fer de crític literari; el 1959, entra en el consell de redacció de Serra d’Or i hi col·laborarà com a articulista més de quaranta anys; el 1963, és un dels fundadors de l’escola Thau de Barcelona; el 1975, és un dels fundadors del Consell Català d’Ensenyament. Després venen els premis i les medalles i les distincions, al costat d’una dedicació incessant a la llengua i al país.

L’exposició l’acompanya una entrevista que va fer Sílvia Cóppulo a Joan Triadú a l’Institut d’Estudis Catalans. En la biografia del nostre convidat –dirà la periodista en l’entradeta d’un programa de ràdio–, la lectura i l’acció, la passió, l’amor, la reflexió i la vocació pedagògica estan amarades d’un profund sentit militant per Catalunya.

El 2021 serà l’Any Triadú, “mestre perseverant, lector format, l’avi memoriós que tots hauríem volgut tenir”, en paraules de Jaume Subirana. L’any que ve les institucions i la pandèmia hi faran el seu paper: també hi hauríem de fer el nostre els lectors militants, ciutadans d’aquest país que és gran i que de vegades, algunes vegades, és massa petit.