Lletres

Crítica

LLIBRETA DE TARDOR

Junyent interpel·la el lector parlant del català amb un “depèn de tu”, que és com un “diguem no”. La llengua no ens la poden prendre

Tots els lli­bres tenen una història interna, però només de vega­des es fa explícita. En aquest cas, una edi­tora (Isa­bel Martí) fa un encàrrec a una lingüista (Carme Junyent), que pri­mer accepta la feina, després es fa enrere i final­ment la torna a accep­tar, si se l’ajuda.

L’última accep­tació es deu a una peri­o­dista i asses­sora lingüística (Bel Zaba­lla), el nom de la qual no surt a la por­tada però sí a la por­ta­de­lla. És la per­sona que embasta i que pre­gunta, que repre­gunta i que refà, la per­sona que al cap­da­vall l’ajuda, que escriu les jus­ti­fi­ca­ci­ons, que enfila les argu­men­ta­ci­ons, que trans­criu les idees de l’experta. Carme Junyent ho con­firma: “El mèrit és d’elles, perquè sense l’ener­gia de la Isa­bel, la feina de la Bel i la mirada crítica d’amb­dues, aquest lli­bre no hau­ria sor­tit.” La meva admi­ració per dues dones que han sabut apar­car el seu ego en favor d’un pro­jecte que ente­nen supe­rior. Sí, ho sé, és la seva feina. Només dic que l’han fet bé.

El lli­bre El futur del català depèn de tu mos­tra la Carme Junyent que conei­xem, afri­ca­nista en l’ADN i espe­ci­a­lista en llengües amenaçades, que s’arro­manga ver­bal­ment per par­lar d’una llen­gua euro­pea que molts esti­mem i defen­sem, tan amenaçada pels altres com per nosal­tres matei­xos: la llen­gua cata­lana, menys­tin­guda secu­lar­ment per l’Espa­nya de sem­pre (i ali­ena a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees), també menys­tin­guda en alguns/força con­tex­tos en què els cata­la­no­par­lants l’aban­do­nen. “Si no em costa gens dir-ho en cas­tellà...” “Si tinc la sort de saber més d’una llen­gua...” “Au, no com­pli­quem les coses.” Lle­giu també Cor­re­gir mata, de Pau Vidal, que us agra­darà. Espe­ci­al­ment l’arti­cle “La men­ta­li­tat de l’esclau”.

Una Carme Junyent que con­ti­nua tra­ient el sumeri, l’accadi, l’ama­zic, el copte... i que enllu­erna amb un pen­sa­ment refi­nat, però que en aquest lli­bre inter­pel·la el lec­tor par­lant del català amb un “depèn de tu”, que és com un “diguem no”. Perquè la llen­gua no ens la poden pren­dre, ni ens la podem dei­xar per­dre, si no volem.

L’obra consta de vuit capítols i arrenca amb dades esfereïdores que, si parléssim d’espècies ani­mals, ens afa­nyaríem a cor­re­gir, però que, trac­tant-se de llengües, sem­bla com si a alguns tant els fes. El català forma part del 40% de llengües del món que són en la fase primària de l’extinció. Junyent n’esmenta els tres símpto­mes prin­ci­pals i la recepta per sal­var el català: un 30% del com­promís de les per­so­nes que tenen el català com a llen­gua pri­mera, un 60% de la soli­da­ri­tat de les per­so­nes que tenen el cas­tellà com a llen­gua pri­mera i un 10% de l’espe­rança de les per­so­nes que tenen altres llengües dife­rents del català i del cas­tellà com a llen­gua pri­mera.

La tesi del ter­cer capítol és una de les més potents: el bilingüisme mata el català i el mul­ti­lingüisme el salva. Val la pena lle­gir-ne els motius. Igual que en el quart capítol, amb la vul­ne­ració de drets lingüístics, i el cinquè, amb exem­ples de dis­cri­mi­nació lingüística. I és que, efec­ti­va­ment, sem­pre cedim els matei­xos.

Junyent ha escrit una interes­santíssima lli­breta de vacan­ces durant el mes d’agost –la tro­ba­reu a Vilaweb–, amb temes ben diver­sos que li van pro­po­sar els seus segui­dors de Twit­ter. Ara, a la tar­dor, ens deixa una lli­breta amb un deure con­cret a propòsit del tema de la llen­gua. Llàstima que, experta com és, Junyent no apro­fiti per enca­bir en el dis­curs, amb més o menys atenció, altres visi­ons del pro­blema vin­gu­des de per­so­nes o de grups que també hi ente­nen, i molt: Albert Branc­ha­dell, Gabriel Bibi­loni, Pau Vidal, Fran­cesc X. Vila... i el mateix grup Koiné, per exem­ple. De vega­des avançaríem més si els experts es retro­a­li­men­tes­sin.

Us reco­mano el lli­bre, per des­comp­tat, de lec­tura ràpida i de reflexió pau­sada. Em pre­gunto si no és el con­tin­gut d’un lli­bre com aquest el que hau­ria d’arri­bar a un públic molt més ampli i divers. Els més con­vençuts no can­vi­a­rem de llen­gua. Però... i tots els altres? “S’han de crear les con­di­ci­ons perquè la gent opti pel català.”

EL FUTUR DEL CATALÀ DEPÈN DE TU Autor: Carme Junyent Editorial: La Campana Pàgines: 144 pàgines
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor