Articles

Refugis teatrals

Mentre que la Generalitat destina 50 milions per a la recuperació de la Cultura, el ministeri n’atorga 41 per a tot l’Estat espanyol. Sí que afavoreix crèdits tous (780 milions) i desencalla contractes per a artistes intermitents

IMAGINATIVES
Catalunya ha atorgat 5 milions per al període d’aturada dels artistes i tècnics durant l’estat d’alarma, una solució imaginativa

Des del pri­mer minut, el sec­tor va començar a recla­mar aju­des per afron­tar la incer­tesa abso­luta pro­vo­cada pel tan­ca­ment dels tea­tres i per no tenir un ter­mini clar del final de les res­tric­ci­ons. Set mesos més tard, i tot i haver com­plert escru­po­lo­sa­ment amb totes les deman­des exi­gi­des per les auto­ri­tats sanitàries, l’afo­ra­ment només per­met absor­bir el 50% de públic. Només és un exem­ple. La catàstrofe que s’albira pot ser de mag­ni­tuds colos­sals. Si la pri­mera ins­ti­tució a reac­ci­o­nar va ser l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, ara ha estat la Gene­ra­li­tat la que ha pre­sen­tat un incre­ment més fort per tro­bar fórmu­les per com­pen­sar els tan­ca­ments i aspi­rar que hi hagi una recu­pe­ració del sec­tor tan aviat com les con­di­ci­ons ho per­me­tin. L’Estat espa­nyol, en canvi, va reac­ci­o­nar molt més tard, després que el minis­tre insinués que la Cul­tura hau­ria d’espe­rar. De la seva oferta final, n’han sor­git dos aspec­tes impor­tants: l’accés a la demanda de crèdits favo­ra­bles (per valor de fins a 780 mili­ons d’euros) i, per fi, un avançament de l’atur per als actors inter­mi­tents, una apro­xi­mació precària del que es fa a França des dels anys noranta i que el sec­tor reclama des de fa 15 anys. Dimarts, Àlex Casa­no­vas (AADPC), denun­ci­ava que encara hi ha gent que no ha cobrat aquest atur i ho cata­lo­gava de “drama social”.

La Gene­ra­li­tat, pos­si­ble­ment sen­si­bi­lit­zada per la feina colze a colze amb la pla­ta­forma Actua Cul­tura (que exi­geix un 2% del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat per a Cul­tura), i gràcies al fet d’haver superat l’atzu­cac dels pres­su­pos­tos pror­ro­gats del 2017 (que ja es va patir el 2018 i el 2019), ha acon­se­guit incre­men­tar un nota­ble 14% la par­tida de Cul­tura per a aquest 2020.

Que hi hagi dedi­cat un per­cen­tatge molt més gran que l’Estat (que l’ha de dis­tri­buir entre totes les comu­ni­tats autònomes) i que l’Ajun­ta­ment es deu, en part, a la situ­ació precària del sec­tor. De fet, si ha cal­gut ata­car amb un cam­pa­nya específica diri­gida als tea­tres i als artis­tes és perquè la situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat era evi­dent, des de feia anys. Ara, sense haver sor­tit del clot, es dona opció a la super­vivència artística. És, fins a un cert punt, com­pren­si­ble que sigui la Gene­ra­li­tat la que hi abo­qui una ajuda més ferma, ja que en un pacte històric no escrit, es va deci­dir que ajun­ta­ments i dipu­ta­ci­ons aju­da­rien a fer via­ble l’exhi­bició als tea­tres públics i pri­vats, men­tre que la Gene­ra­li­tat dona­ria suport a la pro­ducció. Sense exhi­bició pels tea­tres tan­cats, només es podia aju­dar a través de l’impuls a la cre­ació.

Els 50 mili­ons que hi des­tina la Gene­ra­li­tat els han bus­cat a través d’altres depar­ta­ments: és el cas de Tre­ball, amb l’ajuda que va ator­gar durant el període d’estat d’alarma (5 mili­ons –Tre­ball en cobreix el 50%–) i dels acords amb la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als, que ha obert mínima­ment l’aixeta a recu­pe­rar copro­duc­ci­ons audi­o­vi­su­als (6 mili­ons). Fins a 13 mili­ons ser­vei­xen per recu­pe­rar el lucre ces­sant de les empre­ses cul­tu­rals (allò pre­vist que no es va poder fer pel tan­ca­ment de tea­tres).

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.