Brontë 200

Amb la celebració del bicentenari del naixement d’Anne Brontë el 17 de gener del 1820 a Thornton, Yorkshire, arribem al final del programa “Brontë 200”, cinc anys de commemoracions successives que es va endegar el 2016, amb els dos-cents anys del naixement de Charlotte Brontë, el 21 d’abril del 1816, també a Thornton. Després van seguir el bicentenari dels naixements de Branwell Brontë i d’Emily Brontë, el 1817 i el 1818, respectivament, i els dos-cents anys del nomenament del reverend Patrick Brontë com a rector perpetu de la parròquia de Haworth el mes de juny del 1819, plaça que ocuparia el mes d’abril del 1820, en companyia de la seva dona Maria Branwell i els sis fills.

Al llarg d’aquests cinc anys s’han dut a terme un veritable munt d’activitats, com ara documentals, sèries de televisió, pel·lícules, obres dramàtiques, musicals, concerts, lectures, passejades, itineraris, exposicions, simposis, conferències i un allau de noves publicacions, edicions i reedicions. Hi han col·laborat entusiastes, estudiosos, escriptors, artistes, museus, galeries d’art, companyies de teatre, sales de concert, festivals, institucions, universitats, associacions d’escriptors, societats culturals, llibreries i editorials d’Anglaterra i de tot el món. A través del devessall de publicacions, edicions i reedicions podem resseguir perfectament les propensions més que destacades dins del camp d’estudis bronteans. En primera instància s’han establert textos definitius i fiables de totes les seves obres en prosa i en vers.

Després, mitjançant noves biografies, s’han enfocat bé personatges fins ara secundaris, com la mare, Maria Branwell, o la tia, Elizabeth Branwell, que es va fer càrrec de les criatures a partir de la mort prematura de la seva germana el 1821. També s’han revisitat les vides de Patrick, Charlotte, Branwell, Emily i Anne, posant-les al dia i desterrant definitivament els greus errors i visions pòstums, difosos per Charlotte i la seva amiga, la gran novel·lista Elizabeth Gaskell.

Sigui com sigui, potser la tendència més rellevant de totes és, finalment, l’equiparació de les obres de les tres germanes, Charlotte, Emily i Anne. Fins ara, injustament, s’entenia que Charlotte portava la veu cantant en l’aspecte literari, Emily era una raresa inexplicable i Anne era un insignificant furgó de cua. Ja sabem, amb tota certesa, que totes tres eren poetes de primera. I també sabem que eren narradores canòniques que ens van deixar obres mestres incontestables com Jane Eyre, Shirley i Villette, en el cas de Charlotte, Cims borrascosos d’Emily i La llogatera de Wildfell Hall d’Anne.

Tot aquell magnífic treball al voltant de les figures i de les obres de les germanes Brontë ha passat inadvertit a Catalunya i crec que seria hora que la literatura del país es posés les piles per fer-ne ressò.