“Vull trobar la meva excel·lència fora de l’OCM”

Sí, era una declaració d’intencions en tota regla. Ens va semblar que publicar la pròxima temporada de l’Orquestra Camera Musicae (OCM) quan tot era tan incert demostrava la nostra posició i era una demanda de positivisme.

Són dos barrets: el de director titular, que em fa estar només per la música, i el de director artístic –decidir el repertori, els solistes convidats, l’equip de músics, planificar a llarg termini quins són els objectius. Cal trobar el balanç entre les dues figures i treballar amb altres batutes i solistes internacionals, que aporten aire fresc i ens fan sortir de la rutina.

És difícil trobar l’equilibri entre el Tomàs Grau director d’orquestra, que és el que soc perquè he estudiat per a això, i el Tomàs Grau director artístic, que és qui fa la feina de gestor cultural. És el moment de trobar les meves pròpies quotes d’excel·lència fora de l’OCM.

Un músic ha de ser una persona preparada i polifacètica. En el segle XIX, si un pintor increïble no sabia trobar el marxant que vengués els seus quadres, estava perdut. Ara cal saber crear un bon perfil a LinkedIn o tenir un compte d’Instagram atractiu. Som en el segle XXI i ens hem d’aprofitar de la tecnologia, precisament perquè el nostre públic és darrere la pantalla.

Com a director musical, trobo moltes referències en el concepte d’unitat de la fenomenologia musical de Celibidache. Cal aconseguir que la consciència estigui únicament i exclusivament dedicada a la música durant un concert. Això suposa una experiència sublim. Quan la consciència s’interromp, el cervell es destorba i se’n va cap a altres direccions. Per mi, aquest concepte de Celibidache representa la finalitat més gran d’un director: trobar la unitat de cada obra, de cada concert, de cada temporada.

Crec que la tecnologia ens fa fer un pas endavant. Acabem de presentar l’OCM Digital Hall, que és tot un repte en l’aspecte tecnològic. Hem de preparar-nos per si hi ha més confinaments o per si la vacuna no triga un any sinó tres, o cinc. Hem estat treballant molt durant el confinament per plantar-nos en tots els escenaris possibles. Aquesta és la nostra resposta.

Sempre he reflexionat molt sobre quin havia de ser el meu paper en l’orquestra, però ara més que mai tinc clar que les persones han de ser el centre dels projectes, i els assajos són un bon moment per incidir en aquest aspecte.

Cal procurar per les persones i maldar perquè tot el territori tingui la possibilitat d’escoltar l’Orquestra Camera Musicae. No només el melòman habitual a les sales de concerts barcelonines té inquietuds culturals. Pau Casals va fundar l’Associació Obrera de Concerts per a aquelles persones que no disposaven dels recursos econòmics per anar al Palau de la Música o al Liceu. Cal apropar la música a la gent.