“Vull trobar la meva excel·lència fora de l’OCM”

Sí, era una decla­ració d’inten­ci­ons en tota regla. Ens va sem­blar que publi­car la pròxima tem­po­rada de l’Orques­tra Camera Musi­cae (OCM) quan tot era tan incert demos­trava la nos­tra posició i era una demanda de posi­ti­visme.

Són dos bar­rets: el de direc­tor titu­lar, que em fa estar només per la música, i el de direc­tor artístic –deci­dir el reper­tori, els solis­tes con­vi­dats, l’equip de músics, pla­ni­fi­car a llarg ter­mini quins són els objec­tius. Cal tro­bar el balanç entre les dues figu­res i tre­ba­llar amb altres batu­tes i solis­tes inter­na­ci­o­nals, que apor­ten aire fresc i ens fan sor­tir de la rutina.

És difícil tro­bar l’equi­li­bri entre el Tomàs Grau direc­tor d’orques­tra, que és el que soc perquè he estu­diat per a això, i el Tomàs Grau direc­tor artístic, que és qui fa la feina de ges­tor cul­tu­ral. És el moment de tro­bar les meves pròpies quo­tes d’excel·lència fora de l’OCM.

Un músic ha de ser una per­sona pre­pa­rada i poli­facètica. En el segle XIX, si un pin­tor increïble no sabia tro­bar el mar­xant que vengués els seus qua­dres, estava per­dut. Ara cal saber crear un bon per­fil a Linke­dIn o tenir un compte d’Ins­ta­gram atrac­tiu. Som en el segle XXI i ens hem d’apro­fi­tar de la tec­no­lo­gia, pre­ci­sa­ment perquè el nos­tre públic és dar­rere la pan­ta­lla.

Com a direc­tor musi­cal, trobo mol­tes referències en el con­cepte d’uni­tat de la feno­me­no­lo­gia musi­cal de Celi­bi­dache. Cal acon­se­guir que la consciència esti­gui única­ment i exclu­si­va­ment dedi­cada a la música durant un con­cert. Això suposa una experiència sublim. Quan la consciència s’inter­romp, el cer­vell es des­torba i se’n va cap a altres direc­ci­ons. Per mi, aquest con­cepte de Celi­bi­dache repre­senta la fina­li­tat més gran d’un direc­tor: tro­bar la uni­tat de cada obra, de cada con­cert, de cada tem­po­rada.

Crec que la tec­no­lo­gia ens fa fer un pas enda­vant. Aca­bem de pre­sen­tar l’OCM Digi­tal Hall, que és tot un repte en l’aspecte tec­nològic. Hem de pre­pa­rar-nos per si hi ha més con­fi­na­ments o per si la vacuna no triga un any sinó tres, o cinc. Hem estat tre­ba­llant molt durant el con­fi­na­ment per plan­tar-nos en tots els esce­na­ris pos­si­bles. Aquesta és la nos­tra res­posta.

Sem­pre he refle­xi­o­nat molt sobre quin havia de ser el meu paper en l’orques­tra, però ara més que mai tinc clar que les per­so­nes han de ser el cen­tre dels pro­jec­tes, i els assa­jos són un bon moment per inci­dir en aquest aspecte.

Cal pro­cu­rar per les per­so­nes i mal­dar perquè tot el ter­ri­tori tin­gui la pos­si­bi­li­tat d’escol­tar l’Orques­tra Camera Musi­cae. No només el melòman habi­tual a les sales de con­certs bar­ce­lo­ni­nes té inqui­e­tuds cul­tu­rals. Pau Casals va fun­dar l’Asso­ci­ació Obrera de Con­certs per a aque­lles per­so­nes que no dis­po­sa­ven dels recur­sos econòmics per anar al Palau de la Música o al Liceu. Cal apro­par la música a la gent.