KARATE SÈNIOR

Aquesta sèrie farà feliços els darrers boomers, la generació que en els anys vuitanta érem adolescents. Cobra Kai recupera els personatges de la mítica Karate Kid i ens torna a portar al tatami d’un dojo de Los Angeles per aprendre a repartir llenya, ja sigui com a autodefensa o com a estil de vida. Així de senzill. El punt nostàlgic necessari per prendre’s el pas del temps –més de tres dècades!– amb humor, i un argument que, gràcies a la incorporació d’actors joves, torna a tractar el tema de la figura del mentor i la seva responsabilitat per fer més forts, però també més compassius, els seus deixebles. Ja la va reivindicar el company Jordi Camps en la secció “Clàssics moderns”, en la revisió d’una pel·lícula que –com bé deia ell– va més enllà d’una història d’aprenentatge d’arts marcials. A Karate Kid, l’enyorat senyor Miyagi mostrava al jove Daniel LaRusso (Ralph Macchio) el camí de l’autoconfiança per poder-se enfrontar amb el seu rival i cruel assetjador, el repel·lent Johnny Lawrence (William Zabka), estrella del dojo Cobra Kai. La sèrie ens retorna aquests dos personatges convertits ens adults amb unes vides molt diferents. L’escanyolit Daniel és ara un triomfador home de negocis que té una cadena de concessionaris de cotxes i una família encantadora, mentre que Johnny sobreviu com pot fent feinetes als xalets dels rics, té un fill a qui no veu mai i enyora els temps en què era el noi més popular de l’institut. Fart de la seva vida de perdedor, Johnny decideix aprofitar uns diners que rep del seu padrastre –interpretat per Ed Asner, el carismàtic periodista de la sèrie Lou Grant, també dels anys vuitanta– i torna a obrir el dojo Cobra Kai. Ho fa amb el mateix lema que tenia en els bon temps –“colpeja primer, colpeja fort i colpeja sense pietat”–, i ben aviat es trobarà amb un grup de joves marginats que volen aconseguir amb el karate una manera de sobreviure a la sempre complicada adolescència. Quan se n’assabenta, i esverat per la possibilitat que les tècniques brutals del dojo que odiava de jove es tornin a estendre per la ciutat, Daniel decideix posar en marxa la seva pròpia escola de karate, amb una filosofia molt diferent. Els dos adults es tornen a trobar novament enfrontats com quan eren joves, i la seva rivalitat es trasllada als seus deixebles. Barrejant drama i humor, la sèrie té l’encert d’intercalar imatges de la pel·lícula original en moments clau, de manera que podem veure com han canviat els actors –i no només els dos protagonistes– des del 1984. Qui en surt més ben parat, sens dubte, és Raplh Macchio, que acaba de complir 59 anys –quan va fer Karate Kid en tenia 22, tot i que n’aparentava molts menys– i que es manté prou en forma. Un altre encert és plantejar els personatges sense maniqueisme, ni Johnny és tan dolent ni Daniel és tan bo: tots dos són humans i s’equivoquen. Cobra Kai es va estrenar el 2018 com a sèrie de YouTube, però ha estat a partir d’aquest estiu, amb la seva emissió a Netflix, quan s’ha convertit en un fenomen de masses i ha atrapat també un públic nou i jove gràcies a la subtrama adolescent que, s’ha de reconèixer, és força previsible.