I+D del festival

Són faves comp­ta­des. Si l’any pas­sat hi va haver el 89,21% d’ocu­pació glo­bal al Tem­po­rada Alta i aquest any s’ha res­trin­git l’ocu­pació al 50% per aten­dre les deman­des de les auto­ri­tats sanitàries, és pre­vi­si­ble el sold out en tots els espec­ta­cles pre­sen­ci­als. La situ­ació s’agreuja pel que fa als pas­sis dobles (perquè cal temps per desin­fec­tar la sala i perquè només es podien pro­moure si es garan­tia el cost del cai­xet i ara, amb la reducció de públic, és gai­rebé impos­si­ble) i la pro­gra­mació ha que­dat molt limi­tada per les difi­cul­tats per des­plaçar-se de les com­pa­nyies inter­na­ci­o­nals. Als 70 espec­ta­cles pre­sen­ci­als s’hi suma­ran, això sí, fins a 80 pro­pos­tes més amb el pro­grama A distància. L’avan­tatge d’aquest canal és que, en la majo­ria dels casos, no hi ha una limi­tació d’ocu­pació i també estal­via viat­ges a Girona i Salt. Sal­va­dor Sunyer admet que la situ­ació actual ha exi­git aquest nou alta­veu cul­tu­ral del fes­ti­val, i l’obren com un camp de pro­ves per desen­vo­lu­par l’I+D de les arts escèniques. De moment, només es pre­ve­uen comp­tadíssi­mes repre­sen­ta­ci­ons en stre­a­ming. A més de la inau­gu­ració (en què van pro­cu­rar aten­dre tant el públic de la sala com el que els seguís per inter­net), es retrans­me­tran les lec­tu­res de la desena edició del Tor­neig de Dra­matúrgia, a La Pla­neta. Ara bé, s’ha deci­dit que només podran votar les per­so­nes que hi siguin pre­sen­ci­al­ment, perquè han cons­ta­tat que, si no és així, el vot queda molt con­ta­mi­nat: qui té més amics supera el con­trin­cant pel nom­bre de segui­dors, inde­pen­dent­ment de la qua­li­tat del text. El Tem­po­rada Alta plan­teja la pos­si­bi­li­tat d’ampliar l’stre­a­ming si la situ­ació sanitària empit­jorés i es reduís la capa­ci­tat de mobi­li­tat, per exem­ple.

L’alter­na­tiva per als que vul­guin més Tem­po­rada Alta aquest any, doncs, és el pro­grama A distància. La majo­ria de pro­pos­tes són de paga­ment, tot i que a uns preus molt bai­xos. A “Nous for­mats” es pro­ven acci­ons com la de Fran­cesc Cuéllar, que incita una cita cegues entre un espec­ta­dor i un actor o actriu (que podrà triar l’espec­ta­dor). Són ses­si­ons que es faran via Zoom. Ramon Madaula com­pa­ti­bi­litza la sessió pre­sen­cial d’Els Bru­ga­rol amb l’audi­o­vi­sual Jo vaig tenir un Cayenne, en què explica la història tra­gicòmica d’un nàufrag del capi­ta­lisme, inter­pre­tat per Jordi Coro­mina. David Sel­vas tre­ba­lla amb Cris­tina Plaza una peça íntima sobre el buit que deixa l’amor que marxa. L’obra, poste­ri­or­ment, tindrà for­mat escènic. Señor Ser­rano ini­cia la seva sèrie sobre clàssics amb figu­res de Lego. El pri­mer capítol és Pro­met­heus i manté el joc del cine­ma­live. La pro­posta més ori­gi­nal, segu­ra­ment és la de Cabo­san­ro­que, que anima a escol­tar un àudio amb auri­cu­lars i mas­ca­reta dins d’un súper: Audi­o­guia per a super­mer­cats en temps de pandèmia, un joc sonor que evoca una mena de novel·la negra en un espai quo­tidià i davant del des­co­nei­xe­ment dels altres usu­a­ris del super­mer­cat.

També hi ha l’opor­tu­ni­tat, per a un grup de selec­tes espec­ta­dors, de veure un frag­ment d’un espec­ta­cle (Psi­cosi 4,48 i Informe per a una acadèmia, entre molts d’altres) inter­pre­tat per uns actors que després com­par­tei­xen con­versa amb el públic. El Tem­po­rada Alta repe­teix la ini­ci­a­tiva “Poeta de guàrdia”, que ja es va posar a prova (amb gran èxit) al Grec. Es pot con­vo­car una tru­cada en una hora deter­mi­nada perquè un actor reciti poe­sia a través del mòbil. Tan sen­zill, tan com­mo­ve­dor. Evi­dent­ment, A distància no des­a­pro­fita l’opor­tu­ni­tat de pen­jar a les xar­xes espec­ta­cles que han estat mítics per a la pro­fessió, gra­vats en les con­di­ci­ons i amb la llen­gua de la com­pa­nyia. Hi ha per exem­ple el Migran­land, d’Àlex Rigola, però també El público, de Lluís Pas­qual. Aquí, a més, és on es des­plega la llista de direc­tors inter­na­ci­o­nals que, habi­tu­al­ment, inter­ve­nen al Tem­po­rada Alta i que ara mateix no ho poden fer per la pandèmia: Guy Cas­si­ers (Rojo repo­sado), Romeo Cas­te­llucci (Pur­ga­to­rio), Chris­toph Mart­ha­ler (Murx den Europäer!), Daniel Vero­nese (Espia a una mujer que se mata), Chris­ti­ane Jatahy (Julia), Clau­dio Tol­cac­hir (La omisión de la fami­lia Cole­man), Alain Pla­tel, Oska­ras Kor­su­no­vas (Miranda), Need­com­pany (The Deer House), Ste­fan Kaegi i Rimini Pro­tokoll (Uncanny Valley), Alain Pla­tel (Out of con­text), entre molts d’altres. També hi ha pro­gra­ma­des ses­si­ons de pre­funció a distància per aju­dar a con­tex­tu­a­lit­zar l’obra: Molly Bloom, de Jan Lauwers; Història d’un sen­glar, de Gabriel Cal­derón i, fins i tot, Anti­gone in Molen­beek + Tire­sias, de Cas­si­ers, que sí que por­ta­ran aquests mun­tat­ges.

El Tem­po­rada Alta s’allar­garà fins al 8 de desem­bre. Va començar dime­cres amb una pro­ducció pròpia, lide­rada per Julio Man­ri­que, una neces­si­tat de fer una peça específica i irre­pe­ti­ble. De fet, hi havia garan­tida la sessió en vídeo (perquè es feia en stre­a­ming), però el repte era el de rei­vin­di­car l’hàbit de com­par­tir junts l’emoció d’algú que explica una història. Un cant a la tribu, al con­tacte, a la cul­tura vis­cuda i res­pi­rada con­jun­ta­ment. Sens dubte, la covid-19 ha obli­gat a replan­te­jar el for­mat pre­sen­cial per bus­car alter­na­ti­ves si es repe­teix el cata­clisme sani­tari, però tots els que hi inter­ve­nen tenen clar que l’art demana con­tacte. Els guants de làtex de l’I+D, de moment, com­ple­ten el qua­dre però no el superen.