Les arrels musulmanes

Entre els segles VIII i XII, una part del territori que avui anomenem Catalunya formava part d’Al-Andalus. La població que hi vivia era una barreja de musulmans d’origen àrab, hispànics convertits a l’islam i mossàrabs. Es tracta d’un període desconegut i fins i tot tergiversat. Durant molt anys, els manuals d’història consideraven aquells segles com un accident entre el domini visigot i l’anomenada reconquesta. I encara avui, l’associem a creences o a mites erronis, com ara que es va tractar d’una conquesta violenta, quan una de les fonts més fiables, la Crónica del Moro Rasis deixa ben clar: “Las gentes que moravan en estos castillos fizieron peitesia con los moros e fincaron en sus castillos e los moros sin contienda.” De fet, quan ens endinsem en aquells segles descobrim un passat fascinant que ens ha deixat un llegat espectacular.

Hi ha diversos jaciments per resseguir les arrels andalusines a casa nostra. El més espectacular de tots és el Pla d’Almatà, l’assentament més antic d’època islàmica. Es tracta d’un assentament de nova creació, a diferència de les dues altres ciutats importants de la zona, Larida (Lleida) i Turtuxa (Tortosa). El topònim d’Almatà fa referència a un “lloc fort, protegit” i deixa clar el seu marcat caràcter militar. De fet, és la possibilitat de controlar el riu Segre com a via de comunicació entre la Septimània i el pla de Lleida allò que explica els seus orígens. Balagî es podia ben bé qualificar com una madîna o ciutat. Tenia una mesquita aljama, situada on després es va construir l’església romànica de Santa Maria; una àrea de mercat, i la residència de l’autoritat o alcàsser.

El jaciment excavat i museïtzat és una petita mostra. I, de ben segur, en el futur descobrirem un munt d’històries que ens ajudaran a entendre moltes coses. De moment, però, és molt recomanable desplaçar-se fins al jaciment i contemplar alguna de les cases excavades, totes amb una estructura idèntica, amb un pati interior al voltant del qual se situen les habitacions i les zones de servei. Molt a prop, al bell mig de Balaguer, podem visitar el Museu de la Noguera, amb un discurs molt apropiat per a un país cada vegada més divers, abocat a redescobrir els seus orígens islàmics. A través de quatre sales, el visitant pot resseguir l’arribada dels musulmans i les seves aportacions en els camps de les ciències i la religió o imaginar-se com era la madîna Balagî o el castell i contemplar alguns dels tresors que han recuperat els arqueòlegs en els darrers anys, amb l’harpia del palau taifa com a peça més emblemàtica. El museu també dedica un apartat a la comunitat jueva, una oportunitat més per recordar el nostre passat divers.